Agafa pa i suca

Les cocteleries també ploren

És un sector nocturn per definició. No es pot beneficiar de les franges d’obertura permeses, llevat que et vingui de gust un Negroni amb una magdalena a les 9 del matí

Les restriccions post-Reis no han afluixat la soga de l’hostaleria. Si no eren pocs els caps que ja havien rodat fins ara en aquest sector en descomposició, mentre teclejo m’assalten visions tan apocalíptiques que la marxa dels Caminants Blancs sembla l’Aplec del Riure al seu costat. Però ja que estem en mode lament, permeteu-me que centri el focus i tingui un moment per a les cocteleries: l’espècie, segons el meu parer, en més perill d’extinció de tota aquesta escabetxada.

Notícies relacionades

Tot i que hi ha cocteleries com a Tándem o Ideal que obren al migdia, el sector no pot sobreviure a base de copes diürnes, això ho sap fins i tot un tonto. La cocteleria és nocturna per definició i no es pot beneficiar de les franges d’obertura permeses, llevat que et vingui de gust un Negroni amb una magdalena a les 9 del matí. Després de gairebé un any de penúries, Antonio Naranjo, barista de Dr. Stravinsky i Especiarium, m’explica que obre a l’hora de dinar «per mantenir viu l’esperit», poc més. Les cocteleries s’esllangueixen en silenci. Se’ns en van.

Nostàlgia en barra

En totes les tragèdies sempre hi ha un oblidat. Es parla dels estralls de restaurants i bars durant la pandèmia, però pocs ploren la cocteleria (englobada erròniament en el concepte espanyol de ‘bar’, quan té uns bioritmes molt diferents). Imagino el futur pròxim i només veig nostàlgia de quan vam ser una de les capitals mundials del còctel. Aquells dies semblen tan llunyans i irrecuperables... Perquè les cocteleries no només s’estan arruïnant, sinó que, quan torni la quotidianitat Déu sap quan, s’enfrontaran a un altre desafiament: aconseguir que el públic recuperi l’entusiasme per l’oci nocturn i els glops de qualitat. No ens n’oblidem.

Temes:

Bars Begudes alcohòliques Agafa pa i suca

Inicia sessió 0 Comentaris

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

Nostàlgia en barra