Fita al país andí
Amalia Corina, la primera aimara barista de Bolívia
La tímida ‘cholita’ és, amb 27 anys, mànager d’una prestigiosa cafeteria a La Paz i somia tenir-ne una de pròpia
La timidesa i senzillesa inherents en moltes dones aimares, combinades amb una passió immensa per la seva professió, caracteritzen la boliviana Amalia Corina Tinta, la primera ‘cholita’ barista, que en poc temps ha arribat a ser mànager d’una prestigiosa cafeteria a La Paz i somia tenir-ne una de pròpia. «Sé que de vegades les dones de faldilla, les ‘cholitas’ una mica som tímides, però tot es pot aconseguir sempre amb aquesta senzillesa i tenir aquesta passió», manifesta l’Amalia en una entrevista amb EFE a La Paz a la cafeteria HB-Bronze Coffeebar, de l’empresa Hierro Brothers, el lloc que li va obrir les portes per professionalitzar-se.
A prop de fer 27 anys, l’Amalia va néixer a la comunitat Kellahuyo, a la província Camacho, a l’altiplà de La Paz, on va viure fins a acabar l’escola, i després es va mudar a La Paz. La noia explica que la seva meta sempre va ser ser professional, per això primer va intentar cursar Enginyeria tèxtil en una universitat, tot i que les matèries d’economia li van resultar «una mica complicades», per això després va provar amb carreres com sabateria, cuina, teixits en màquina i pastisseria.
«Molt tímida»
Els seus pares, Manuel Corina i Marcela Tinta, encara viuen a Kellahuyo, i té quatre germans que també estan estudiant perquè tenen l’objectiu «de tirar endavant». La noia va arribar a HB-Bronze fa uns tres anys, a través d’una companya seva que hi treballava, recorda Boris Alarcón, representant de Hierro Brothers.
L’Amalia «era molt tímida», però Alarcón hi va veure alguna cosa que el va inspirar a contractar-la, per això el primer que van fer va ser comprar-li l’uniforme negre de la cafeteria, però respectant la seva vestimenta tradicional. «Em deia ella que al món aimara el negre és de mala sort perquè l’utilitzen en el dol. Li vaig dir que així com volem canviar la gastronomia, hem de començar a canviar una mica tot aquest estereotip de colors i mirar de mostrar-nos com volem que ens vegin», explica Alarcón. La noia hi va estar d’acord i des d’aleshores quan treballa se la veu vestida de negre, amb faldilles, davantal i suèter, a més d’una boina grisa i el seu llarg cabell recollit en les dues trenes que caracteritzen les ‘cholitas’.
Especialista en expressos i ‘latte art’
L’Amalia va començar en l’àrea de servei i amb el temps es va interessar pel cafè. «Aquí treballaven el barisme i vaig començar a preguntar, em van explicar i d’aquesta manera em va encantar», afirma la noia, que és barista SCA en ‘brewing'. Les seves especialitats són els expressos i el ‘latte art’ o art de fer dibuixos amb crema de llet sobre el cafè.
Dins de la formació a les cafeteries de Hierro Brothers, els nous empleats han de fer treballs de recerca sobre el cafè. Una dels records més entranyables que tenen sobre l’Amalia va ser que el seu primer treball el va fer a pols perquè no tenia un ordinador per redactar-lo, recorda Alarcón. «Em va dir: “És que no tinc ordinador i el vaig fer amb el mòbil al meu poble”. Per mi això era un senyal que tenim una personalitat amb una intenció de ser algú», remarca l’empresari.
Ensenya els nous empleats
Per Hierro Brothers, estan molt contents de «tenir una dona aimara que s’hi hagi interessat i que no hagi sigut obligada a fer això o ho faci per necessitat», afegeix. L’Amalia és ara la mànager a The Writers Coffee, una altra cafeteria de Hierro Brothers, i a més entrena tot el personal nou que arriba a treballar amb ells, una tasca en què remarquen la seva «netedat, pulcritud i ordre», segons Alarcón.
La noia confessa que no va imaginar mai que arribaria a ser barista, però està «contenta» de tenir una professió i se sent orgullosa d’haver tirat endavant. El seu secret és tenir passió pel que fa, no deixar d’investigar per estar actualitzada i posar-se en marxa per arribar a les metes.
‘Newsletter’ Cata Mayor
Pau Arenós us explica cada setmana els secrets més ben guardats per disfrutar del bon menjar dins i fora de casa.
Per Alarcón, si bé la seva timidesa va ser un límit al principi, després aquesta qualitat i la senzillesa de l’Amalia han captivat molta gent i li van permetre «mostrar el cafè des d’una forma totalment nostra», boliviana. L’empresari rememora que quan es va conèixer la història de la primera ‘cholita’ barista, altres aimares professionals van anar a la cafeteria a conèixer-la i fer un cafè.
El somni de la noia és tenir la seva pròpia cafeteria i, si és possible, portar la seva mare a viure amb ella a La Paz.
