Eclecticisme a copes

Els 5 vins favorits del cellerer François Lurton

El francès, que acaba de llançar un ‘rueda’ i un ‘toro’, tria elaboracions de mig món

François Lurton és propietari de diversos cellers a tot el món; un d’aquests és Campo Elíseo, amb vinyes a Rueda i Toro, que acaba de treure un blanc i un vi negre del 2020 assequibles, respectivament.

Abans d’enumerar els seus vins preferits, ens avisa. «Tinc gustos molt eclèctics, estic obert a tot». I és cert perquè tria de totes les parts del planeta. Aquests són els cinc vins favorits d’aquest cellerer rodamon.

1. Château Quinault L’Enclos (Château Quinault L’Enclos)

«Té una relació qualitat-preu impressionant (uns 35-40 euros) perquè és dels mateixos propietaris del celler Cheval Blanc, que fan vins de 400 euros. Però en aquest cas es ven com un vi poc conegut. Quan penso prendre un bordeus, penso en aquest vi: m’agrada la seva presència tànnica i la seva lleugeresa, és elegant, suau, amb bona estructura. Va bé amb gairebé tota mena de menjar. El cupatge té majoritàriament cabernet franc i una miqueta de cabernet ‘sauvignon’ i merlot».

2. Grand Vin (Cuvelier Los Andes)

«Tinc una propietat a l’Argentina, a la vall d’Uco, al sud de Mendoza, i a prop van arribar uns francesos que al seu país han fet vins de Bordeus de tota la vida. Passa el mateix amb aquest malbec, elaborat amb un estil bordolès molt francès, amb tanins molt elegants, un sabor ric, molt color i aromes a criança de quatre o cinc anys, a fusta i, fins i tot, a llet».

3. Pinot Noir (Casa Marín)

«M’agrada el ‘pinot noir’, i a la costa xilena, que em recorda molt a Califòrnia i on tinc una petita propietat, hi ha diversos productors a prop del mar, com Casa Marín. Aquest és el ‘pinot noir’ més icònic de Xile. El seu terròs és interessant: és a prop del mar, i d’allà li arriben la humitat i la frescor, perquè allà l’aigua és molt freda. Això li aporta aromes molt fresques i molt mentolades i alhora, amb tanins molt rodons. I és molt untuós».

4. Rueda (Campo Elíseo)

«Amb l’escalfament global, el verdejo serà una de les varietats més importants del món perquè n’hi ha poques capaces d’aguantar la sequera. Dona vins frescos, molt afruitats, com si vinguessin d’una zona freda malgrat que venen d’una zona calenta. I és tan única que només cultiva a Rueda i pocs llocs més a Espanya. Aquest vi que he elaborat pot envellir en ampolla, fins i tot 20 anys, tot i que ja avui es pot prendre. És un vi de taula, no d’aperitiu, de manera que s’ha d’acompanyar amb menjar (va bé amb els pedrers) perquè és molt untuós i té molt cos. Quan és jove fa olor de fusta i de vainilla, però amb el temps les aromes de pruna, d’albercoc, es barrejaran amb la vainilla. A la boca té cos, un sabor molt llarg, surt la llimona i una mica de berbena».