Peter Sisseck: del vi de ‘Succession’ al que es va enfonsar al mar

Era al primer capítol de la tercera temporada, al pis de la Rava, l’exdona de Kendall Roy: no val la pena entrar en detalls per no espantar els hipersensibles a l’espòiler i avorrir els que no segueixen aquesta telenovel·la sobre carronyaires.

El Greg, el cosí abstret, o atropellat per aquest implacable clan Roy, va posar el tirabuixó sense permís en una ampolla de guarda, també sentimental, perquè era un regal que atresorava la Rava: un màgnum de Pingus del 1998, o potser del 1996, dels primers anys que el danès Peter Sisseck va elaborar el seu fabulós vi negre a Quintanilla de Onésimo, a Ribera del Duero.

Dic 1996 o 1998 perquè he preguntat a Peter sobre l’any: «L’he mirat al capítol però no es veu bé. Si és del 1996 només vam fer 20 màgnums; si és del 1998, uns 40. ¿Preu? Uns 3.000 euros, tot i que podria arribar a 5.000 o 6.000 euros».

Desconeix el cellerer com ha acabat a ‘Succession’, si bé el camí és necessàriament complicat. No és un vi obvi, és a dir, hauria sigut més aristocràtic i «evident un Petrus o un Romanée-Conti». Qui el va escollir buscava una excepcionalitat-no-gastada.

Vi sense existències, amb només una vintena d’exemplars en circulació, ¡fa més de dues dècades! ¿A quin laberint el van trobar? «Sí, és una mica marcià. En aquell temps no volia embotellar gaires màgnums i eren només per encàrrec. Ni tan sols en tinc del 96 i del 98 a la col·lecció de casa».

¿I la possibilitat que hagi sigut reomplerta? «M’hi he fixat i no ho sembla». S’ha escrit sobre el detallisme de la sèrie i la visió vinícola mereix subratllat en fluorescent.

El súmmum hauria sigut un Pingus del 1995. ¿Per què? Perquè es va fer cèlebre per un naufragi. A l’altura de les Açores, durant una tempesta el 25 de novembre del 1997, el vaixell ‘MSC Carla’, amb bandera panamenya, es va partir per la meitat.

Anem per passos, o per copes. El 1995 és l’any fundacional de Pingus, la primera pedra d’un celler que va començar en un garatge. L’advocat Robert Parker, llavors el rei de les qualificacions i faedor d’èxits, li va donar 98 punts, una barbaritat per a un nounat.

«El 95 tenia 14 barriques. De cada barrica, 300 ampolles. Als Estats Units vaig enviar-hi tres barriques, és a dir, 900 ampolles». 900 ampolles d’una producció de 4.200. L’‘MSC Carla’ es va trencar i la proa es va enfonsar amb part de la càrrega, com el contenidor del Pingus 1995 i «tot el Flor de Pingus, 12.000 ampolles».

Quina festa al fons del mar, quina gresca subaquàtica. El veritable vi espectral és el Flor de Pingus del 95, que ningú n’ha begut.

Parker es va fer ressò del desastre, aquest component d’inexistent va generar desig i va començar la llegenda entre els aficionats nord-americans a la copa fina. La meitat de l’‘MSC Carla’ –n’hi ha un vídeo al·lucinant a la web de Greenpeace– va ser arrossegat pel remolcador més gran del món fins a les Canàries.

Fa 10 anys vaig provar a Copenhaguen aquest 95 iniciàtic en companyia de Peter –ho hem recordat en aquesta conversa– i emergia amb una sorprenent vivacitat: «A casa només me’n queden 18 ampolles».

Es venja, sí, espòiler, però només vinícolament: l’ampolla destapada de ‘Succession’ es queda allà, sense que els espectadors sapiguem què li passa, si més tard el Kendall, borratxo de complots i maquinacions, s’hi amorrarà com si fos un vinatxo de dos euros per alleujar-se.

L’eixelebrat Greg n’havia tret el tap sense plantejar-se si violava la intimitat de la Rava i quina era la transcendència del que tenia entre mans.

Notícies relacionades

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

Suposem que hagués sigut un autèntic i intacte màgnum de Pingus del 96 o del 98 i no una ampolla reutilitzada. ¿Se’l va beure l’equip després de rodar per celebrar el retorn de la sèrie en gran? ¿Se li va extreure l’aire i va ser tapat de nou?

Greg, Kendall, rucs, ¿a qui se li ocorre abandonar aquest monument? ¡Maleïda família Roy!