Com es fa un vi d’antologia

Les vinyes i els cellers sempre han d’estar en llocs històrics, «amb una energia especial», on ja es feien vins fa molts anys. «És una manera de recuperar una herència, una història. Nosaltres n’agafem el relleu històric», explica Torres. «Aquests llocs són molt particulars, sobresurten de la normalitat per la seva singularitat. Més que explicar una idea amb el vi, la idea és la mateixa vinya».

I en posa tres exemples. En el cas de Milmanda, en una zona on els romans ja es dedicaven a la viticultura, el seu castell era el lloc on es feia el vi que anava al monestir de Poblet al segle XII. Mas La Plana és una de les masies més antigues (principis del segle XIX) del Penedès, on hi ha vestigis de la viticultura dels romans. I Mas de la Rosa, una de les propietats més antigues del Priorat (més que el poble de Porrera), s’ubica en una vall sense carreteres ni línies d’alta tensió que el 1945 ja tenia les vinyes actuals, tot i que és probable que siguin més velles i de les més antigues del Priorat.

Els vins d’antologia, recorda Torres, sempre han de ser de producció limitada. «Com que són poques ampolles pots fer un treball de precisió i detall», remarca. Mas de la Rosa, amb 1,9 hectàrees, dona per a 200 caixes de 12 ampolles. Milmanda, més o menys igual... Poques, realment molt poques.

«Els vins d’antologia han de tenir una qualitat excepcional. No podem treballar amb interrogants sobre si aconsegueix el nivell o no, així que s’ha d’haver provat durant molts anys. La qualitat sempre és subjectiva, varia segons el tastador, però els jutges som nosaltres, els Torres, que podem tastar vins de totes les parcel·les que tenim a Catalunya i Espanya. Després de provar els lots triem el cupatge final de cada vi», explica Torres.

Això succeeix, per exemple, amb Mas La Plana, on porten a terme un «treball gairebé de perfumista». Aquest vi no surt d’una sola vinya, sinó de la selecció de 12 parcel·les que ocupen 29 hectàrees dividides en dues zones diferents. «Això dona un encaix que varia fins i tot en funció de la collita. I si veiem que no té la qualitat que ens agrada, no es fa, com va passar amb l’any del 2014, amb tot el dolor i tota la pèrdua econòmica que va suposar».

«Els vins d’antologia –adverteix el cellerer– estan pensats per conviure i estar molt temps a l’ampolla perquè no es fan pensant en el consum immediat sinó respectant el missatge de la vinya. Per això són tan especials». Això fa que quan proves un Milmanda acabat de sortir al mercat, per exemple, «pot ser una mica tancat» perquè encara no expressa el seu potencial. Però al cap de cinc, sis o més anys, el vi va traient les seves aromes més complexes: «Préssecs, mel, codonyat...».

Els vins d’antologia tenen un component emocional per als Torres. «Són vinyes que van trobar el meu avi, el meu pare, la meva germana o jo mateix. Això fa que el vincle sigui més estret que amb d’altres. Les tractem molt de prop, les mimem molt, tenen tot el que necessiten», confessa Torres. «Mas La Plana és el vi que el meu pare va crear el 1970 malgrat l’oposició frontal del meu avi, i jo porto al cor Mas de la Rosa: estimo aquesta vinya, és com si fos un fill, perquè la vaig trobar jo». Aquesta relació es tradueix, doncs, en un treball molt artesà. «Quan decidim el cupatge, no t’imagines la quantitat de tastos que fem, cada dues setmanes, dins de les barriques per si trobem alguna nota que no tingui aquest perfil que estem buscant».