Maridatges de pel·lícula: Cinc vins per a cinc films

«Almodóvar és un cineasta complex que et pot agradar o no. I a les seves pel·lícules, com l’última, li aniria bé un vi com Juan Gil Etiqueta Plata, complex, d’autor, d’una zona poc coneguda com Jumilla, de la qual no saps què pots esperar, que la gent no acaba d’ubicar... És un vi molt llaminer, però no està fet per a tothom perquè la gent té el paladar acostumat als vins de Rioja o Ribera del Duero. Està elaborat amb monastrell de vinyes cultivades en terres de baix rendiment, per això la seva concentració, i per això també que maridi molt bé amb menjars sencers gràcies als matisos que li aporta aquest raïm. És un vi molt llarg i gens agressiu. A més, el portaria per sorprendre els sogres, que potser no el coneguin».

«Deia John Ford que el cine era veure Henry Fonda caminar. Uns et diran que el millor actor de la història del setè art és Cary Grant, d’altres asseguraran que és John Wayne, també et diran que Humphrey Bogart... Però en general una persona que sap de cine li preguntes per Fonda i et dirà que va ser un dels més grans. Doncs bé, Protos Crianza és el Henry Fonda dels vins, perquè el celler fa les coses de manera honrada, sincera, sense estridències ni xous, fent sempre un bon paper, com aquest actor. Sempre compleix, sempre ho fa bé. A més, el Crianza és un canvi per a Protos que es notarà a la resta de vins: més lleuger, més modern, amb llevats propis».

«Per a mi, un vi ha de ser com ‘El cop’: ha de tenir de tot, com aquesta pel·lícula, que té tragèdia, humor, sorpreses, actorassos i un desenllaç que, quan la veus per primera vegada, et deixa amb la boca oberta. R. López de Heredia, un celler clàssic, elabora vins amb moltíssima personalitat, sempre de la mateixa manera, però tot i així em sorprenen cada vegada que els obro. Com m’agraden els que mostren certa evolució, elegeixo el Reserva, un dels més icònics de la seva gamma. I com a bon madrileny que soc, maridaria aquest ‘rioja’ de tota la vida amb callos».

«Aquesta pel·lícula estaria prohibida avui dia perquè fa moltes bromes políticament incorrectes. Cada vegada que la veig em parteixo de riure. Però m’agrada la gent amb molta personalitat, que és estrambòtica, que crida l’atenció per apartar-se de la línia, com aquest film que m’alegra la vida, com tants i tants vins que t’alegren la vida. L’hem viscut durant la pandèmia: una copa ens ha ajudat a passar-ho millor, a compartir bones estones amb la família, a disfrutar dels bons moments que abans teníem fora i que arran d’allò els vam viure a casa... I aquells bons moments, per exemple, els visc amb un albariño, el blanc gastronòmic per antonomàsia, i marisc. Soc clàssic en això. I Lías, de Martín Códax, és fantàstic, una meravella que, a més, acompanyaria amb pop ‘a feira’ per morir de pop, com dic jo».

«Més que una pel·lícula, ‘La guerra de les galàxies’ és un esdeveniment, una forma de vida, a més de ser un ‘hit’ que li pot agradar a tothom. I un celler, igual que qualsevol altra empresa, sempre aspira a ser més que una marca, vol ser un estil de vida, com Nike o Coca-Cola. Com a director de màrqueting, no hi ha cosa que em pugui fer més il·lusió per veure algú al carrer amb una dessuadora de Protos, senyal que no només venem vins, sinó un esperit. Per això ‘La guerra de les galàxies’ es pot associar, per exemple, amb Vega Sicilia, un celler veí al qual cal estar agraïts perquè ha obert les fronteres a tots els vins espanyols al demostrar que les coses es poden fer molt bé aquí.

Obrir un Vega Sicilia és un esdeveniment per a moltes famílies. Per una qüestió econòmica però també perquè saps que no és un vi qualsevol, ¡és un Vega Sicilia!, un vi d’una altra galàxia, que juga en una altra categoria, amb els de Château Pétrus i els de Château Margaux. Un vi dels que obres quan et cases o tens un fill. Posats a apuntar alt, maridaria la pel·lícula amb Único, barreja dels millors anys del celler. I no amb un plat, sinó amb un moment i amb una companyia. No sé les vegades que beuràs un Vega Sicilia en la vida, però si has d’elegir, elegeix bé perquè només tindràs una bala i hauràs d’apuntar bé on vols disparar».