¿Arlanza? Sí, és una denominació d’origen i així són els seus cellers i els seus vins

Fins i tot els més entesos en vins poden dubtar: ¿Arlanza? Sí, no només és una comarca de Burgos; també és una denominació d’origen creada el 2007. Ubicada entre dos gegants com la Rioja i Ribera del Duero, la seva joventut i la seva escassa mida han enfosquit la seva curiosa idiosincracia.

Però a poc a poc va adquirint un protagonisme que, amb el canvi climàtic, anirà a més en els pròxims anys (més avall t’ho expliquem). Es parlarà molt i bé d’ella, així que se n’ha de prendre nota des de ja. A la Barcelona Wine Week ocupen un discret espai que val la pena visitar.

Són molts els detalls que la converteixen en una DO interessant, començant pels seus pocs i modestos cellers, que esquitxen les províncies de Burgos i Palència (estan a poc més de 20 quilòmetres de Ribera del Duero i, en línia recta, a uns 70 de la Rioja) i que té com a ‘capital’ la població burgalesa de Lerma, a més de bonics pobles com Covarrubias i Santo Domingo de Silos (totes dues a Burgos).

No arriben a la vintena (18 per ser més exactes) i, com que són petites, els seus amos no es poden dedicar professionalment a elaborar vins perquè no els surt a compte viure d’elles, així que tenen altres feines. D’aquestes, les més destacades són Arlese, Lerma, Monte Amán, Palacio de Lerma, Vinos Sinceros i Copaboca.

Llavors, ¿per què mantenen les vinyes? «Perquè la majoria les han heretat i tenen por a què diran si les arrenquen per cultivar altres coses», explica Ramiro García, president de la DO. «I perquè a la zona hi ha una cultura vitivinícola antiquíssima, com demostra el barri de cellers subterranis de Baltanás (Palència)».

Així doncs, Arlanza té pocs elaboradors que produeixen poc vi. Hi ha algunes tirades de només 1.000 ampolles, però la mitjana és de 25.000, i el total anual de quilos de raïm recollits és d’un milió (Ribera del Duero verema 110 milions) i tot just es gasten diners en fitosanitaris perquè no tenen por de perdre una collita que ni els va ni els ve (per tant, són ecològics tot i que no tinguin el certificat oficial).

Notícies relacionades

Una ruta per 5 cellers de La Rioja per amarar-se de la cultura del vi

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

Els seus vins neixen de vinyes situades a una bona altitud, entre 600 i 1.200 metres, en terrenys de còdol, molt pobres, i sotmeses a un clima extrem, amb enormes variacions tèrmiques entre el dia i la nit que pot anar entre els -5 i els 10 graus a l’hivern i els 8 i els 35 a l’estiu. Amb el canvi climàtic, es veremava a l’octubre, quan ja tornava el fred, cosa que feia que el raïm tingués més acidesa.

Ara, en canvi, la fruita madura molt millor i dona com a resultat vins frescos que poden recordar als de Ribera, però molt més lleugers. Abans, fa 30-40 anys, eren blancs i rosats, i ara, amb la pujada planetària de les temperatures, vins negres de guarda gràcies a la seva acidesa, fet que els permet aguantar molt millor el pas del temps. Un rar cas que l’escalfament global pot ser beneficiós per a algunes zones vitivinícoles.