Mireia Belmonte: el primer or olímpic per a la natació femenina

Per als que creuen que el destí està marcat per endavant, el cas de Mireia Belmonte és una excel·lent història on aferrar-se. Els metges van aconsellar als seus pares que l’apuntessin a natació quan tenia quatre anys per corregir-li una petita desviació de la columna. A partir d’aquell gir inesperat, la seva és sobretot una història de caràcter i ambició que la va convertir el 2016 en la primera campiona olímpica de la natació espanyola i la va instal·lar en el panteó dels grans campions on habiten Nadal, Márquez o Gasol.

“Serà difícil oblidar un any com el 2016, perquè des de petita ja volia un or olímpic. Les dues plates que vaig aconseguir a Londres ja eren un somni. Així que imagina’t l’or, que va arribar acompanyat d’un bronze que no esperava. Va ser un any molt bo, esplèndid diria, i el recordaré durant tota la meva vida», admet la Mireia, una de les deu finalistes del premi Català de l’Any.

Veient la motivació amb què Belmonte salta cada dia a la piscina del CAR de Sant Cugat, la intensitat amb què treballa al gimnàs, la passió amb què parla dels seus nous reptes, és més fàcil entendre els seus èxits. És la recepta que la va portar a tocar el cel als Jocs de Rio, el millor moment de la seva carrera, on es va penjar l’or en els 200 papallona, la seva prova fetitxe, que va adornar amb un bronze en els 400 estils, i també la que segueix alimentant el seu desig.

NOUS REPTES

Rio és una etapa coberta en una trajectòria que enlluerna (41 medalles, 21 d’or en competicions internacionals) i en què Belmonte ja ha fixat el seu nou full de ruta: el Mundial que es disputa a Hongria a finals de juliol pel que fa a l’objectiu més immediat, per al qual acaba d’aconseguir sis mínimes al Campionat d’Espanya, i a mitjà termini una meta: els Jocs de Tòquio 2020.

El que per a molts seria un Everest particular, és una altra etapa més en el camí de la Mireia que, als 26 anys, viu la seva maduresa com a esportista i assegura que manté la mateixa motivació del primer dia. «Amb l’or olímpic no s’atura la meva carrera. Encara tinc reptes. No he tocat sostre ni em poso límits, perquè cada any em trobo millor. En tinc més ganes. Disfruto molt més nedant cada any», explica ara, convertida ja en un referent per a milers de nens i adolescents que se li acosten i li demanen consells a través de les xarxes socials. «És molt bonic i motivador que la gent es fixi en tu per fer esport o per afrontar el dia a dia», admet. 

Notícies relacionades

Bayona, un cineasta que juga en una altra lliga

Guillem Anglada Escudé: un cervell fugat entre planetes extrasolars

«T’has de marcar objectius», recepta també Belmonte. «Aquest any hi ha el Mundial i mai he guanyat un or en piscina de 50 metres. Així que aquest és el meu repte. Després d’un any olímpic, és complicat. Però com més díficil, millor. Més gratificant d’aconseguir».

El seu entrenador, Fred Vergnoux, explica que aquest esperit i també la seva voluntat de ferro és el que diferencia Mireia Belmonte dels altres, perquè no entén com un sacrifici matinar, passar-se hores i hores a la piscina i superar-se cada vegada que es llança a l'aigua, sinó que ho disfruta. «Hi ha dies de tot. Però crec que és la clau no només de l’esport, sinó també de la vida. T’ha d’agradar el que fas. Si intentes disfrutar, treus millor rendiment i t’ho passes millor».