Clara Segura: "Sense cultura la societat estaria òrfena"

Clara Segura (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1974) fa anys que atrapa l’espectador, ja sigui en la distància curta del teatre, on ha protagonitzat peces com La treva, en què interpretava una fotògrafa de guerra; Conillet, monòleg de Marta Galán sobre una mare treballadora desbordada pel qual que va rebre el premi Butaca, i Una giornata particolare, inspirada en el film d’Ettore Scola. Però la popularitat li ha arribat amb sèries com Porca misèria, Vinagre i Nit i dia, la seva producció més recent, on encarna la Sara, una forense una mica peculiar. L’estrena de la segona temporada aquest dilluns coincideix amb la seva participació a la Sala Barts a White rabbit red rabbit, una experiència on sortirà a escena sense text i haurà d’improvisar sobre la marxa davant el públic amb un guió que li donaran just abans de posar-se sota els focus. Li van els reptes.

Al cine s’ha prodigat menys, tot i que va treballar amb Alejandro Amenábar en el drama Mar adentro i amb Dani de la Orden a Barcelona, nit d’hivern, entre d’altres. «Tinc el cine en compte. Cada any intento fer una pel·lícula com a mínim». L’última va ser 100 metros, de Marcel Barrena.

Més amant d’estar a la sala d’assaig que sobre l’alfombra vermella, Segura s’ha obert camí a base de perseverar, vèncer la por i prendre decisions adequades seguint el seu instint. La candidatura per a Català de l’Any li arriba en un moment dolç de la seva carrera professional i de la vida en família amb els seus dos fills petits, el Martí i el Lluc, el seu millor antídot contra les ínfules de la fama. «M’encanta que les candidatures a Català de l’Any siguin tan eclèctiques. Per mi té més valor la d’algú que es dedica a salvar vides, encara que també en té nominar persones de la cultura, especialment de les arts escèniques, un sector molt maltractat per la pujada de l’IVA cultural. Per fi n’han anunciat la reducció, tot i que no en cine, molt injust», critica.

Més enllà dels aplaudiments, se sent orgullosa del vessant social del seu treball. «Nosaltres acompayem la gent en el seu espai interior. Llegir un llibre, escoltar una òpera, un concert o anar al teatre és una manera d’alimentar l’ànima. El nostre treball contribueix a dulcificar l’existència o a revolucionar-la. Sense cultura la societat seria òrfena».

En aquests moments està preparant Bodas de sangre, la seva primera obra de Lorca si no es té en compte una substitució que va fer al principi de la seva carrera a El amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín. «Tinc moltíssimes ganes d’interpretar un lorca perquè, tot i que la meva primera llengua és el català, com a neta de murcians el castellà també tira molt. Porto diverses cultures dins i sento Lorca molt a prop meu», afirma. A les ordres d’Oriol Broggi, director amb qui ja va treballar entre d’altres a Incendis, epopeia moderna de Mouawad, i Electra, tragèdia grega de Sòfocles, prepara un muntatge singular que s’estrenarà al juny a la Biblioteca de Catalunya. «Tot l’elenc hi interpreta diversos personatges. La núvia, per exemple, pot ser representada per fins a tres persones diferents. No pretén ressaltar els personatges sinó allò que diuen, la història».

Notícies relacionades

«¿Atípic jo? ¿Perquè no em poso una sotana?»

Aquests són els 10 candidats al Català de l'Any 2016

En el futur li agradaria treballar entre bastidors i dirigir. «No sé quan ho podré fer però arribarà. M’interessa treballar amb les emocions d’una altra manera, sense haver d’estar jo interpretant l’obra».