Maria Antònia Oliver: "El Premi d'Honor em va donar molta empenta"

Massa sovint, els premis que reconeixen tota una carrera són un punt final, un adeu anticipat. Només de tant en tant arriben quan un creador està en la seva plenitud. I encara més estrany és que actuïn com un reset, un estímul que torni a posar en marxa la persona homenatjada. Això és el que ha passat amb l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016. «El premi em va donar molta empenta. Tot i que faig menys via del que em pensava, estic escrivint una novel·la i en tinc pensada una altra, una novel·la negra amb la mateixa protagonista que les altres que vaig escriure, Lònia Guiu, encara que no sé si seré a temps de fer-les les dues», explicava ahir Oliver des de casa seva, a Biniali, un poblet de 200 habitants al Pla de Mallorca a on es va retirar ja fa 20 anys.

Oliver va tornar a la seva illa i va iniciar un llarg període de silenci literari, després d’haver viscut durant tres dècades a Barcelona i d’haver patit un doble cop: una afecció cardíaca que va exigir un trasplantament de cor el 1997 i la mort, l’any següent, del seu company durant aquells 29 anys, el també escriptor Jaume Fuster.

Oliver és mallorquina però ja li sembla bé ser candidata al premi Català de l’Any, i no només pels seus llargs anys de veïna de Barcelona. «Per mi no hi ha cap problema, és tot el mateix», diu l’escriptora, que creu en el projecte dels Països Catalans independents que algun dia incloguin també les Illes.

Igual que Fuster i altres escriptors de la 'generació dels 70' com Joan Rendé, Miquel Desclot, Carles Reig, Joaquim Carbó, Joaquim Soler, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Margarida Aritzeta i Josep Albanell, Oliver va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, que als anys 80 va apostar per normalitzar la literatura catalana per la via de crear obres en gèneres populars poc atesos fins al moment, com la novel·la eròtica ('Deu pometes té el pomer'), la ciència-ficció ('Essa Efa'), el terror ('Lovecraft, Lovecraft'), la novel·la negra ('Negra i consentida' i 'Misteri de reina') i la gastronomia ('Boccato di cardinali').

Més enllà dels contes col·lectius, Oliver va agafar una certa afició al gènere de misteri. «No soc ni una entesa en novel·la negra ni una gran lectora, però quan em vaig inventar Lònia Guiu amb Ofèlia Dracs vaig pensar que potser em serviria per a altres coses. ¿Per a quines? Creia que sempre havia de parlar de corrupció, de violència contra les dones i contra els nens, i segueixo pensant igual», explica.

Sí, Ofèlia Dracs va ser un gest militant, però no només això. «Ens divertíem molt, ens ho passàvem pipa, érem molt sincers amb el que fèiem: no firmàvem els nostres contes, els enviàvem a Montserrat Bayà, que feia de secretària i els reenviava a tots, i alguns havien de canviar els seus contes perquè no agradaven als altres».

Notícies relacionades

Clara Segura: "Sense cultura la societat estaria òrfena"

Mireia Belmonte: el primer or olímpic per a la natació femenina

Fins i tot amb els ànims del Premi d’Honor, a Oliver no li acaba de convèncer el nom del guardó concedit des de fa mig segle per Òmnium Cultural. «Em vaig criar amb tot allò de l’honor de la pàtria, del Caudillo, i fa temps que veig que l’honor és un valor mascle, que com a feminista no m’interessa», explica.

Oliver va ser l’any passat, després de 48 edicions, la quarta guardonada amb el Premi d’Honor, després de Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló. El 2017 l’ha succeït Isabel-Clara Simó. «He tingut sort de ser dona, afortunadament Òmnium ha canviat una mica en això…».