El Mago Pop rep el Català de l’Any valorant «el carinyo de la gent»

Catalunya té una important tradició en el món de l’il·lusionisme que es remunta al segle XIX amb Fructuoso Canonge, anomenat ‘el Merlí espanyol’, però fins ara mai un prestidigitador havia rebut el premi Català de l’Any. Aquest dilluns, EL PERIÓDIOCO va distingir Antonio Díaz, més conegut com a Mago Pop, en una gala celebrada a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona (DHUB) en reconeixement a la seva impressionant trajectòria. L’acte va comptar amb la presència de més de 300 persones, entre aquestes representants de l’àmbit polític, econòmic, cultural i social que van celebrar la seva impressionant carrera: de Badia del Vallès a Broadway, passant pel Paral·lel.

L’alcalde Jaume Collboni, primera personalitat que va prendre la paraula, va recordar el primer Català de l’Any que es va atorgar fa 23 anys a Ernest Lluch a títol pòstum, una menció que va desencadenar els aplaudiments del públic. «Ell estaria orgullós del retrobament, de la convivència i diàleg entre catalans i catalanes i catalans i espanyols pel qual apostem», va afirmar. I després de destacar els mèrits d’Antonio Díaz li va agrair «tot el que has fet per Barcelona, per apostar pel Paral·lel».

Per a Aitor Moll, CEO de Prensa Ibérica, que el Mago Pop hagi sigut elegit com a Català de l’Any és una picada d’ullet a les coses més pures de la infància, el fet de creure en la màgia. Una cosa que no hauríem d’oblidar al fer-nos adults perquè «creure en la màgia desperta la curiositat, encén la imaginació i estimula la creativitat. Res rejoveneix tant l’ésser humà com conservar la capacitat de sorprendre’s», va defensar Moll, que va destacar els orígens humils d’un mag, «el millor del món», que ha conquistat els seus somnis a base de treball, entusiasme i entrega total a un somni personal. «Se l’estima i se’l respecta a Catalunya... i se l’estima i se’l respecta fora d’aquí».  

I és que per al CEO de Prensa Ibérica, el fet que milions de persones arreu del món segueixin un il·lusionista sortit de Badia del Vallès té alguna cosa de gesta heroica, gairebé d’esdeveniment esportiu. Aquesta sensació d’orgull compartit és, en realitat, molt semblant a la que passa quan un català de Sant Boi com Pau Gasol es converteix en una estrella de l’NBA. «O quan una catalana de Sant Pere de Ribes com Aitana Bonmatí o una altra de Mollet com Alexia Putellas aconsegueixen una Pilota d’Or», va confessar Moll, «sentim que els seus triomfs, en part, són també els nostres». «Una cosa semblant hem sentit aquest estiu quan hem sabut que el nostre Mago Pop conquistava Nova York», amb referència a l’estrena de ‘Nada es imposible’ al teatre Ethel Barrymore de Broadway, un èxit de  públic i crítica a què es va rendir fins i tot la prestigiosa revista ‘Forbes’. «El Mago Pop malgasta en els seus números art, carisma i sentit de l’humor», va resumir Moll.

Per a Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, la màgia i el periodisme tenen molt en comú tot i que no ho sembli. «Un es mou en l’àmbit de l’impossible i l’altre en la mesura possible, el real. Però quan l’impossible és possible, salta la notícia. Sigui per bé o per dolent. Possiblement, si algú ens digués que un treballador de les obres del Camp Nou dormia al carrer davant de l’estadi per no arribar tard a la feina i per por que l’acomiadessin, hauríem dit que era ‘impossible’, fins i tot que aquest matí hem obert la web d’ EL PERIODICO al mòbil i ho hem vist en la versió paper», va recordar.

Igual d’impossible semblava fa molt poc temps que un país sencer seguís en massa un Mundial de futbol femení (va passar aquest estiu) o que un jugador del Barça acabés en presó preventiva acusat d’agressió sexual. Per no parlar de la possibilitat que els pares es posessin d’acord per evitar que els seus fills adolescents utilitzin el mòbil a l’escola. O una llei d’amnistia, una cosa que fa poc més d’un mes ningú s’atrevia a imaginar. Sáez va recordar les 45 portades impossibles amb què el diari ha celebrat els seus 45 anys projectant-se al futur amb notícies que ens agradaria publicar com la igualtat real i l’adopció de mesures que frenin la destrucció del planeta.

Un dia «molt especial»

Antonio Díaz estava visiblement emocionat i no ho va amagar. Al contrari. Envoltat dels seus, va confessar estar vivint un dia «molt especial». «No m’esperava el premi perquè com a amant de l’estadística, les possibilitats de guanyar eren una entre vuit milions. Estic molt agraït perquè és una mostra del carinyo de la gent», va dir en una amena conversa que va mantenir amb Sergi Mas. Entre el públic hi havia 25 persones de la seva família i del seu equip, entre aquests el Mag Lari, un dels seus referents. Díaz va confessar que sempre té un pla b quan actua i que el part d’un número neix del temps lliure, «d’hores de jugar a un ping-pong d’idees amb l’equip, o del cine».

Díaz va rebre el premi de mans de Javier Moll, president de Prensa Ibérica i el conseller Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior, que va destacar la seva «capacitat de ser artista excepcional i un emprenedor».

Notícies relacionades

Mago Pop: «¿Solter d’or? Potser de bronze o de llauna»

Multimèdia | Mago Pop, de Badia a Broadway: la màgica vida del Català de l’any 2023

Excepcional va ser també la inspirada actuació de Laura Andrés, pianista i compositora que està a punt de llançar el seu tercer disc, ‘Venus’. Asseguda descalça davant un piano, Andrés va tocar ‘Star dust’, una somiadora primera peça amb qui va descobrir la seva màgia, que va anar a més amb ‘Danse petite danse’, un dels èxits del seu aclamat primer disc, ‘Blanc’ que va acomiadar l’acte amb una altra mostra de talent català.

Abans que Díaz van ser distingits amb el guardó dones com Neus Català, activista antifeixista supervivent del camp d’extermini de Ravensbruck, esportistes com Pau Gasol, cantants com Joan Manuel Serrat, cuiners com Ferran Adrià i polítics com Pasqual Maragall. Fa un any el premi va ser per a John Hoffman, conseller delegat de la companyia que organitza el Mobile World Congress. Però mai un prestidigitador havia rebut tal honor.