La Generalitat inverteix 85 milions per construir cinc espais hospitalaris polivalents

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va visitar durant la setmana passada els terrenys on s’ubicarà el nou edifici hospitalari polivalent del Parc Sanitari Pere Virgili a Barcelona. Es tracta d’«un projecte que té com a objectiu multiplicar la capacitat de resposta del sistema sanitari per poder fer front a l’evolució de la pandèmia», va explicar el conseller.

L’edifici s’afegeix als nous espais polivalents que s’estan portant a terme als hospitals Arnau de Vilanova, de Lleida; Germans Trias i Pujol, de Badalona;Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat, i Moisès Broggi, de Sant Joan Despí. El vicepresident ha detallat que la Generalitat destinarà de forma immediata a aquests cinc projectes 85 milions d’euros, «que ens permetran comptar amb 490 llits nous de crítics en les primeres setmanes del 2021».

Aragonès va advertir que, malgrat la millora dels indicadors vinculats a la pandèmia en els últims dies, «hem de continuar extremant al màxim les precaucions, perquè l’experiència ens diu que a la mínima que ens relaxem la Covid-19 guanya terreny». No obstant, va explicar que, després del gran impacte inicial de la pandèmia, «hem entrat en una etapa on treballem bàsicament des de la prevenció, monitoritzant municipi a municipi per dimensionar el sistema i prendre en cada moment les decisions oportunes».

Aquesta capacitat d’anticipació ha permès, segons el vicepresident, «gestionar de forma adequada un mes de setembre, on s’ha produït la tornada a l’escola i a la mobilitat laboral». «Teníem el repte de superar el setembre i crec ho hem fet amb nota. Ara l’objectiu és superar la tardor. No ens podem relaxar», va concloure.

La consellera de Salut, Alba Vergés, va remarcar que amb aquests nous espais s’aconseguirà una capacitat de prop de 1.400 llits crítics estables, però que es podria anar ampliant si fos necessari, com ja es va aconseguir en la primera onada. «Aquests edificis estan ideats per atendre també les necessitats de futur del nostre sistema, més enllà de la Covid-19. I cada espai podrà ser utilitzat per l’hospital de referència que el gestioni en els diferents àmbits que més necessiti: urgències, visites externes, vacunacions», va enumerar la titular de Salut.

«Hem d’estar preparats per a la Covid-19 i per continuar recuperant l’activitat que va quedar ajornada. En la primera onada el sistema de salut va respondre bé, estem reforçant l’atenció primària per a una gestió llarga de la crisi i ara reforcem estructura hospitalària, enfortint el sistema de salut», va remarcar Vergés.

Per la seva banda, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va remarcar que aquests nous espais quedaran «com a llegat» pel sistema de salut, ja que tenen una vida útil de gairebé 30 anys. Per això, segons Comella, «parlem d’una inversió, i no d’una despesa», i és el fruit d’una idea treballada des del març amb una comissió assessora especialista en la gestió de pacients crítics, «que ha cristal·litzat en unes construccions estables, sòlides, segures i polivalents». Finalment, ha ressenyat que les unitats serviran com a suport per fer créixer l’activitat quirúrgica post-Covid-19, seguint la línia de la importància de fer compatibles l’assistència per aquesta malaltia i per les altres.

Extensió dels hospitals, amb pandèmia i sense

La primera onada de la pandèmia va posar de manifest que el seu abast i extensió generava situacions d’emergència sanitària que podien saturar els dispositius assistencials. Es va constatar que calia articular una resposta assistencial excepcional per afrontar aquesta actuació crítica i d’altres que, en el marc d’un pla de contingència, permetés afrontar aquestes eventualitats amb més rapidesa i totes les garanties possibles. D’aquesta manera neix el nou Espai Hospitalari Polivalent.

Impulsats pel Departament de Salut i desenvolupats conjuntament amb PMMT Arquitectura, són espais que permeten donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia, ideats per ampliar una infraestructura hospitalària existent amb les màximes prestacions, ocupant la mínima superfície possible i amb una elevada flexibilitat i adaptabilitat d’usos. De fet, funcionen com un complement o extensió d’hospitals i reforcen la xarxa ja existent: en aquest sentit, permeten absorbir aquells pacients que requereixen cures intensives (uci), oferint entre 72 i 108 places distribuïdes en 3 plantes d’entre 24 i 36 llits.

En concret, consten d’un edifici principal de fins a 108 llits, pensat per atendre patologia de Covid-19, però, alhora, oferir polivalència d’ús (crítics, semicrítics, aguts, urgències, convalescència). Donen una millor eficiència funcional, amb un control més pròxim dels pacients i una més eficiència de gestió de la unitat amb menys consum d’epis. També incrementen la seguretat dels professionals i s’adapten a les necessitats específiques de cada centre.

Notícies relacionades

Els negocis tancats per la Covid-19 podran pagar la meitat del lloguer mentre durin les mesures sanitàries

La llei que rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer compleix un mes en vigor

Els cinc espais són modulables i adaptables a totes les situacions de la pandèmia i postpandèmia. En pandèmia o amb rebrots, ajuden a poder aïllar els malalts de Covid-19, cosa que allibera àrees assistencials a l’hospital principal, on es pot mantenir l’activitat ordinària. En situació de postpandèmia, en canvi, serviran de recolzament assistencial per recuperar l’activitat ordinària, per assumir altres usos assistencials (com a consulta, hospitalització de dia, rehabilitació, fins i tot hospitalització, uci o convalescència), o com a reserva estratègia (activables en 24-48 hores en cas de brot o pandèmia).

De fet, el mateix sistema constructiu dels espais –preindustrialitzat o modular– garanteix aquesta adaptabilitat, a més de qualitat i terminis ajustats. Tenen un cost estimat d’entre 11,5 i 13 milions d’euros, al qual cal sumar un import final de l’equipament en funció dels usos i serveis instal·lats en cada un. En aquest sentit, si se suma el cost de l’equipament, tot això suposarà una inversió de 85 milions d’euros.