A Monserrat ha plogut molt els últims 1.000 anys

Els que som a prop del mig segle de vida vam créixer escoltant les advertències dels experts sobre els problemes ecològics del futur. Ens parlaven d’una, fins aleshores desconeguda, capa d’ozó que es veu que tenia un forat, i vam aprendre que hi havia uns gasos que produïen un efecte anomenat hivernacle. La veritat és que ningú s’ho prenia gaire seriosament i es tenia la sensació que només era el discurs catastrofista d’uns quants ecologistes radicals. Recordo que ens deien que les guerres del futur serien per controlar recursos bàsics com l’aigua. I vet aquí que ja gairebé ens hem ventilat el primer quart del segle XXI i resulta que el que semblaven profecies bíbliques s’està convertint en realitat. Mai havíem viscut una sequera tan extrema com l’actual i, si no fos perquè la tecnologia permet gestionar més bé que en altres temps els recursos hídrics, la situació seria encara més dramàtica.

És curiós veure com col·lectivament ens enfrontem a les crisis en funció de l’origen. Al declarar-se la pandèmia del coronavirus vam confiar en la ciència i l’episodi es va superar en un temps rècord si es compara amb els anys que es va trigar a mitigar les epidèmies de segles anteriors.

Precs a la Moreneta

Però una cosa és un virus i una altra la falta d’aigua, perquè (encara) no es poden controlar els fenòmens meteorològics i, desesperats després de tants dies de cel immaculat, s’ha començat a recórrer a les altes instàncies per organitzar processons i rogatives. No és la primera vegada. En temps del Govern tripartit, durant la sequera del 2008, el conseller de Medi Ambient i Vivenda, que militava a les files d’Iniciativa per Catalunya, Francesc Baltasar, mig de broma mig seriosament, va afirmar que havia pregat a la Moreneta a veure si podia fer-hi alguna cosa. L’anècdota, que encara es recorda, dona moltes pistes del rol que tenen en la nostra societat la verge de Montserrat i el monestir que la custodia.

I com que dijous va ser la festivitat de la verge (i, a més, no plou), li dediquem el Tren de la història. Però sobretot ho fem perquè ben aviat començaran els actes de celebració per commemorar el mil·lenari de la seva fundació. El 1025, l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, va firmar el document de constitució d’una comunitat religiosa que acabaria sent importantíssima. Mil anys d’història donen per a molt i els hem volgut recórrer parlant amb l’historiador i conservador del Museu Episcopal de Vic, Marc Sureda. Ens explica que és molt probable que abans de la creació de la comunitat de monjos a Montserrat ja hi hagués ermitans que vivien aïllats de tot i de tothom amb la idea de consagrar la vida a Déu.

Sureda, que és un dels màxims especialistes en art religiós medieval català, també ens dona detalls de la imatge de la Moreneta. D’entrada, s’ha de dir que no era tan morena. De fet, era blanca. L’explicació sobre el canvi de color i què hi ha de cert sobre de la llegenda de la troballa per part d’uns pastors s’amaga al pòdcast.

Etapes molt complexes

El monestir ha passat per etapes molt complexes. De vegades, com a l’edat moderna, fruit de les tensions entre els monjos, perquè durant una època al recinte «van conviure» religiosos catalans i un grup procedent de la corona castellana. La cosa no va anar bé.

Notícies relacionades

Primer dia de talls a l'R4 de Rodalies entre Sant Vicenç i Vilafranca: "Estem desinformats i resignats"

El Senegal o l’èxode d’un país ferit

Altres vegades els problemes han vingut de fora, sobretot durant les guerres, com l’assalt per part de les tropes napoleòniques. De fet, durant el segle XIX el monestir va estar a punt de desaparèixer, però finalment es va salvar. No només això, sinó que va començar a tenir la importància simbòlica que encara manté. El 1880 Jacint Verdaguer va escriure el Virolai i el 1881 el papa Lleó XIII va declarar la Verge de Montserrat patrona de Catalunya. Des d’aleshores va ser un referent per al catalanisme conservador i això explica que fos objectiu de la violència anticlerical a l’inici de la Guerra Civil.

Ara bé, durant la dictadura, l’abadia mai es va sentir còmoda amb el règim nacionalcatòlic i aviat es va convertir en un espai de refugi per a la resistència catalanista, fins al punt que el 1963 l’abat Aureli Maria Escarré va criticar públicament el franquisme en una entrevista al diari francès ‘Le Monde’, que va causar un gran impacte internacional. La seva figura segur que serà una de les recordades en el marc dels actes del mil·lenari, que començaran el 8 de setembre del 2024. Mentre esperem que arribi el dia, confiem que la Moreneta exerceixi la seva celestial influència en l’àmbit meteorològic i plogui una mica. Si ho va demanar un conseller d’Iniciativa per Catalunya, ¿per què no ho podem fer nosaltres?