La mala salut de l'educació
El grau de Magisteri i el màster de Secundària passaran una ‘ITV’
La previsió és que el ministeri traci en un any les línies bàsiques i que les facultats redissenyin a partir d’aquí els nous plans d’estudi
El divorci entre el que s’ensenya a les facultats d’Educació –la coneguda com a "formació inicial" dels docents– i el que se’ls exigeix després als professors a les escoles és un dels punts febles del sistema identificats per tothom (molt abans de l’informe PISA) en els quals ja s’està treballant, tot i que no es resoldrà a curt termini. Els actuals plans d’educació del grau universitari de Magisteri es van posar en marxa el 2008 i la necessitat de la seva revisió és un clamor tant a les facultats mateixes com al Departament d’Educació –un dels principals afectats per la qüestió– i també al Ministeri d’Universitats, que és qui al final en té la clau.
El març passat, el ministeri va fer una proposta no consensuada que no va provar bé als degans de totes les facultats de l’Estat, que van forçar-ne la retirada per treballar en un document acordat, i això és el que estan fent. S’està treballant en un nou pla per a totes les especialitats –Infantil, Primària i Secundària– que, si tot va bé, estarà llest la pròxima tardor. És a dir, d’aquí un any. A partir d’aquí, el Ministeri d’Universitats que dirigeix Diana Morant marcarà unes línies, aquesta vegada sí de consens, i a partir d’aquest marc cada facultat haurà de dissenyar els seus propis plans d’estudis. Un calendari aproximat que suposa que aquests nous plans podrien començar a aplicar-se el 2026. "Una reforma educativa no es fa d’un dia per l’altre", reflexiona Enric Prats, professor de Pedagogia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).
Notícies relacionadesLa consellera d’Educació, Anna Simó, explicava dijous a aquest diari que fa un mes i mig es va reunir amb els degans de les facultats d’Educació catalanes per fer seguiment de l’elaboració del nou pla. "Tinc un any per anar seguint-lo i això no ho penso deixar anar; hem d’anar acompanyant les facultats des de l’autonomia universitària i amb tot el respecte, però és una cosa de la qual hem de ser molt a sobre", defensa Simó. "No pot ser que dels 240 crèdits del grau només n’hi hagi sis de sistema inclusiu, zero d’immersió lingüística i zero de coeducació. S’ha d’ensenyar a les facultats allò que els docents es trobaran després a l’escola".
L’actualització de la formació inicial dels docents –tant el grau de Magisteri com el màster per ser professor de Secundària– és una de les qüestions que Simó té en el seu full de ruta per remuntar l’educació catalana després del daltabaix de PISA. "Necessitem una millora global de la formació docent", defensa la consellera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia