333 llegües de viatge en cayuco

Gairebé 35.500 migrants han desembarcat a les costes espanyoles des de començament d’anya través de la ruta més perillosa del món. 634 morts han quedat pel camí . Aquesta és la intrahistòria del dolor i la mort de la crisi migratòria: les regles no escrites de la travessia i els danys que provoca

333 llegües de viatge en cayuco

JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Un total de 35.410 persones migrants han arribat a les costes espanyoles per les Canàries des de començament d’any seguint la ruta atlàntica, segons xifres d’Interior a 30 de novembre. Són el 71,7% dels ja més de 50.000 immigrants que han arribat a Espanya per via marítima des de principis d’any, en la que ja és la crisi migratòria més gran registrada a les illes, més que la de 31.000 arribades que va deixar fora de combat el Govern el 2006.

Des del Senegal són més de 1.000 milles de travessia, 333 de les velles llegües a la recerca d’Europa per la ruta més perillosa del món, en la qual consten 634 morts (o desapareguts) aquest any, segons l’Organització Internacional de Migracions. Abans que acabi el 2023, la xifra ja supera la del 2022 i ja és el tercer pitjor registre des del 2014, balanç d’una travessia que, a força de repetir-se, ha anat encunyant un patró.

Quan arriba a la costa espanyola un cayuco ple de migrants, es desencadena una coreografia d’operacions en dos actes: el de seguretat i identificació i el d’atenció i solidaritat.

L’embarcació en la qual s’han llançat a l’oceà, el cayuco, sol portar entre 150 i 250 persones. A bord van un 94% d’homes d’entre 18 i 40 anys. Un percentatge encara no tancat d’ells fuig de la violència política al Senegal. Cadascú, segons l’època de l’any i la demanda, paga entre 1.500 i 3.000 euros pel passatge.

Segons les marees al punt de partida (Senegal, Gàmbia o Mauritània), l’hora de salpar serà entre les 4.30 i les 6.30 del matí, amb l’última foscor de la matinada. L’embarcació sol mesurar de 20 a 30 metres d’eslora i tres d’ample. En alguns cayucos, si hi ha grada interior s’estableixen de facto dues categories: uns van per dins, i els altres, per sobre, enganxats a la borda i assolats per les onades. La travessia es prolongarà, de mitjana, entre cinc i vuit dies.

Pesa sobre els viatgers una molt severa advertència dels organitzadors: guardar l’ordre a bord. El viatge s’até a quatre regles no escrites. Primera: el passatger portarà la mínima càrrega amb ell; a tot estirar una motxilla petita per a documentació i el mòbil, tot embolicat en plàstic. Res de mudes, mantes o altres objectes. Segona: no es permetrà la més mínima alteració que estengui el pànic o desestabilitzi l’embarcació. Tercera: una vegada iniciada la travessia, el lloc que li toca a un no es pot canviar. I quarta: els moviments a bord es reduiran al mínim, fins i tot si cal orinar o defecar.

Hi ha una variada casuística sanitària entre els migrants a l’arribar, i una norma inexorable: "Com més temps passin en la travessia, en pitjor estat arriben", explica Íñigo Vila, director d’emergències de la Creu Roja Espanyola.

Després d’una travessia d’entre cinc i vuit dies, en la qual suporten prolongades exposicions al sol o a la humitat, a més de por i esgotament, amb poc son, aigua i menjar, el passatger del cayuco sol presentar entumiment, coixesa i rigidesa als braços i a la cintura. La hipotèrmia és la causa principal de morts a bord.

Loteria en alta mar

Notícies relacionades

Els migrants arriben amb set i inanició, ja que al cayuco la falta d’espai provoca que al final de la travessia escassegin l’aigua i el menjar. Tots tenen múltiples erosions de la pell, perquè, amb humitat i esquitxades constants, la roba molla s’adhereix a l’esquena, cames i braços, i més a zones amb ferides o excoriacions. Els crema també la pell el contacte amb la barreja d’aigua de mar i gasolina, a més del sol i la proximitat al foc de la cuina o als motors. Al desembarcar, a més, solen quedar-se adormits, rendits després de dies sense dormir i aguantant la postura a bord. No aconsegueixen dir quant han passat navegant.

Aquesta llastimosa col·lecció de mals és el preu més alt d’una loteria en alta mar. El premi és sobreviure. "Quan arriben, mai es produeixen desordres, acaten les instruccions amb disciplina", diu Íñigo Vila, a qui li crida l’atenció com es repeteix un detall: "Constantment t’estan donant les gràcies".

Temes:

Benzina Govern