El Tour s'alegra amb el xou de Sagan a Berna

El xou de Peter Sagan és particular i va molt més enllà de la seva tremenda potència en arribades com la viscuda a Berna, la capital suïssa, amb carrers empedrats i costeruts, de les que frenen oponents més vius en el pla com Mark Cavendish. Sagan és pur espectacle i necessàriament un ciclista que no pot compartir equip amb ningú més. Ell ha de regnar com a únic monarca i alegrar carreres com el Tour en dies en els quals només compta la seva picardia.

    L’arribada de Berna, als afores de la ciutat, per allà on sí que poden circular els cotxes que tenen prohibit l’accés al centre històric, semblava més aviat la meta de Bratislava, o millor encara, de Zilina, la ciutat enclavada a 200 quilòmetres de la capital d’Eslovàquia on va néixer Sagan fa 26 anys. Els crits i els càntics, acompanyats de banderes i colors, eren dels seguidors d’un ciclista a qui de més jove li van posar el sobrenom de Tourminator i que ja ha aconseguit tres victòries d’etapa en aquesta edició del Tour.

 

  Sagan és pur espectacle, sí senyor, celebra les victòries amb els seus seguidors, es passeja amb la seva nòvia per la zona acotada de la meta i se sap vendre. I fins i tot sembla estar més entusiasmat amb ell Oleg Tinkov, el propietari del seu equip, que amb qui de fet, i almenys fins al 31 de desembre quan marxi cap al Trek nord-americà, és el seu gran cap de files, Alberto Contador, que ja prepara amb la lesió oblidada i la muntura en la bicicleta, el seu assalt a la Vuelta.

ELS ALPS

Què seria del futur del Tinkoff si el seu propietari complís totes les seves proclames inclosa la de mantenir l’esquadra per a Sagan (Contador ja és història en aquest aspecte) si aconseguia una tercera victòria a la ronda francesa. Llàstima que Sagan no hagi pogut esperar i ja s’hagi compromès amb el conjunt alemany del Bora, que necessita una gran estrella, tota una inversió, perquè se’ls vegi i perquè no siguin simples corredors per omplir en un Tour que després de la jornada de descans d’avui ja té la mirada posada en les duríssimes etapes alpines proclamades des de demà i fins dissabte, el dia que, de fet, se celebrarà la jornada reina d’aquesta edició que, per ara, domina Chris Froome a plaer i amb un equip inqüestionable a qui ningú li fa ombra, perquè no els deixen.

UNA GRANJA A L’ÀFRICA

Sagan expressa la seva alegria, s’anima, delecta amb el seu finíssim control de les etapes, quan està disposat a guanyar com el primer diumenge de carrera, a Normandia, o coordinat amb Froome a Montpeller sense que el vent importés, o superant a tothom a la meta de Berna, fins i tot el noruec Alexander Kristoff, el velocista del Katuixa, amb la sensació que no va veure bé o va creure observar la línia de meta uns metres després d’on era, donant l’últim toc d’energia quan Sagan ja se sentia guanyador de l’etapa.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

 

   El Tour avança ràpid cap als Alps amb el desig que s’animi, que Nairo Quintana senti la crida de l’atac perquè la carrera no es quedi en la particular granja de Froome, semblant a aquella en la qual va néixer a Kenya al peu dels turons de Ngong.