Un Tour obert

Düsseldorf és com totes les ciutats alemanyes un marc urbà reconstruït després dels horrors de la segona guerra mundial. Els edificis són grisos, els tramvies donen un toc de certa antiguitat i, sobretot, un cel perennement encapotat demostra que si les bicis són per a l’estiu, en el d’Alemanya cal portar sempre un impermeable a sobre perquè algú ha robat el sol.

En aquest ambient estrany, lluny de la França que no hauria d’abandonar mai el Tour, demà comença una ronda francesa marcada pels dubtes dels principals favorits, uns candidats al mallot groc de París, el que val i el que compta, que no han sabut marcar les diferències en la major part de les cites ciclistes fins ara superades durant el curs 2017. Chris Froome era, és i serà –fins que la carretera, un cop s’entri a França, demostri el contrari– el principal favorit. No obstant, el britànic de Kenya, a diferència de les tres victòries anteriors, arriba a la sortida del Tour sense triomfs, fallant en la contrarellotge del Dauphiné i sense haver fet cap atac marca de la casa des que ha començat aquesta temporada. «Aquest any arribo molt més fresc al Tour, menys cansat però sé que serà el repte més gran de la meva carrera esportiva», va declarar el líder de l’Sky poc després d’haver aterrat a Alemanya.

També ofereix uns enormes dubtes la resposta de Nairo Quintana. Es va apuntar al Giro per guanyar-lo, com a primera condició per aconseguir el 23 de juliol el doblet a París. El corredor colombià del Movistar –que compta al seu costat amb el gran tapat de la carrera, evidentment, Alejandro Valverde, el gran triomfador, per ara, de l’any ciclista– va acabar la ronda italiana en segona posició, però no va oferir a la galeria cap dels atacs incontestables per a la resta de contrincants. I, a sobre, ara haurà de demostrar que el desgast del Giro no li passa factura. Se li recorda l’any passat, molt més fresc a la Vuelta que va guanyar després d’un Tour irregular. L’any 2016 va estar molt més bé en la segona gran ronda per etapes que va córrer que no pas en la primera. 

Si en els primers contactes establerts a Düsseldorf se li pregunta a qualsevol director d’equip sobre qui és el seu favorit de seguida aflora el nom de Richie Porte, potser el menys conegut per al públic no especialitzat, un australià de 32 anys, íntim amic i exgregari de Froome, i que al capdavant del BMC aspira a trencar l’etiqueta que sempre el persegueix al Tour. Hi ha un dia que perd la concentració, o s’ensorra, i és llavors quan entrega minuts irrecuperables. Al Dauphiné va ser el més fort, i amb diferència, però va perdre la carrera davant el danès Jakob Fuglsang perquè el seu equip es va mostrar feble en la jornada decisiva. I això és preocupant, perquè si el BMC no va poder controlar el Dauphiné què se’n farà al Tour.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

La frase tan sols podia ser pronunciada per un corredor a qui anomenen El Pistolero. «Vinc a guanyar, no a fer un bon lloc». Alberto Contador no ha aconseguit cap victòria amb el Trek, l’equip nord-americà que el va fitxar el mes de gener passat: segon a Andalusia, París-Niça, Catalunya i País Basc. A inicis de juny, en l’examen del Dauphiné, es va mostrar estrany (bé en la contrarellotge i distant en la muntanya). Va defensar que havia aixecat el peu per arribar més fresc a un Tour que aposta per etapes dures de muntanya, però que pel disseny innovador d’aquest any s’inclina més pels descensos que per les arribades en pujada (només n’hi haurà tres) i amb tot just 37 quilòmetres de contrarellotge. Contador ha d’evitar tornar a caure (ha anat a parar a terra des del 2013 amb dos abandonaments per accident) i aprofitar l’auxili d’un equip fidel, encapçalat per l’holandès Bauke Mollema, després de les plantades d’una esquadra, el Tinkoff, que era una olla de grills, com a mirall de l’excèntric propietari, Oleg Tinkov.

El Tour entrarà dilluns a França, un país que vol veure Romain Bardet al lloc més alt del podi dels Camps Elisis. Cap francès ha tornat a guanyar la grande boucle des que Bernard Hinault ho va fer el 1985. I ha plogut, sobretot a Alemanya, a Düsseldorf, una ciutat que demà apareixerà blindada per raons de seguretat. El Tour ha tornat i el món gira feliç.