Mikel Landa bé val un Tour de França

«Gràcies, Henao; gràcies, Nieve, i gràcies a Landa, que m’ha esperat, perquè hi ha hagut un moment que he pensat que no arribava al davant de la carrera». Chris Froome, o millor encara el seu exèrcit d’ajudants encapçalat per Mikel Landa, va salvar el que podria haver sigut el moment més delicat d’aquest Tour. Quan el conjunt AG2R de Romain Bardet –només hi ha pancartes i pintades per a ell a la ruta de la ronda francesa– havia llançat la carrera buscant el costerut i debutant port de Peyra Taillade, al Massís Central, Froome va trencar la roda del darrere de la bici i va haver d’esperar el seu company polonès, Michal Kwiatkowski, perquè li cedís la seva. Allà va començar una apassionant persecució d’una desena de quilòmetres en què va estar en risc i en alerta roja el liderat del corredor britànic.

    

Sort en ,va tenir, sobretot, dels seus gregaris espanyols. De Nieve, que li va retallar de 50 a 30 segons fins que va dir prou i, sobretot, de Landa, que es trobava en el grup de les figures i va obeir sense dir ni piu l’ordre que li va donar el seu director, Nicolas Portal. «M’han ordenat que parés i he esperat Froome, l’AG2R s’havia quedat sense unitats i era un bon moment per ajudar-lo i perquè pogués enllaçar». Amb una frescor exquisida, com si pedalar en un port que presentava rampes del 14% semblés senzill, Landa es va guanyar la confiança del seu líder, va exhibir la fidelitat a l’Sky i va demostrar que la seva fortalesa bé val un Tour, encara que la seva victòria hagi d’esperar aquest any... un Tour per a Froome. ¿Què hauria passat amb el britànic si no arriba a trobar el recer del corredor alabès? Diuen que París bé val una missa, encara que Froome l’hagi de resar al costat de Landa.

    

El Tour continua ben encès. Podia semblar que els líders de la carrera deixaven el Massís Central perquè s’hi exhibissin els que fins ara han passat gana de victòria, com l’holandès Bauke Mollema, company d’un Alberto Contador que va a més, i guanyador de l’etapa a Le Puy en Velay. Però si es van desentendre de lluitar pel triomf del dia, la guerra sense quarter es va mantenir en la batalla per la general de la ronda francesa més ajustada dels últims anys, amb l’única baixa, en el combat, de Nairo Quintana, que es va despenjar mentre Froome perseguia per perdre tot el que havia guanyat als Pirineus.

‘FAIR PLAY’

I això que en un ciclisme que aposta pel fair play –prohibit atacar quan punxa o s’avaria la bici del líder, cosa que remouria Luis Ocaña de la tomba– ningú va saltar mentre Froome va estar endarrerit, tal com va confirmar Contador després de travessar la línia de meta.

Quan Landa va integrar Froome al gran grup de les figures quedaven tres quilòmetres per coronar el gran port del dia i poc més de 30 quilòmetres per a meta. El mallot groc va respirar, tot i que poca estona, perquè al cap de poc, ja en pla, se’l va veure parlant amb Landa. «M’ha dit que com que només anàvem 10 havia d’estar atent perquè no ens en marxés cap». Només va burlar la vigilància l’irlandès Dan Martin, el corredor que parla perfectament català i que abans de viure a Andorra ho feia a Girona. Va aconseguir 14 segons i el cinquè lloc de Landa. Avui descans. El Tour segueix viu. Arriben els Alps. 

⚡️FLASH⚡️ AG2R on the attack, Froome saves the yellow jersey and the 1st stage victory for Mollema. It's stage 15 in 30 secondes. #TDF2017 pic.twitter.com/oCTVsn7jfI

— Tour de France™ (@LeTour) 16 de julio de 2017

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

 

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.