Tots contra Froome i el mallot vermell pot amb tots a la Vuelta a Espanya

Va ser com sentir una crida general així que va trepitjar les caloroses carreteres de Jaén. Com si una veu els digués a tots que calia castigar Chris Froome, una cosa així com que eren corredors de la Vuelta, ciclistes altius que es cridaven qui guanyarà la carrera. I Froome, un cop més es va aixecar valent per tornar-los a contestar que sol a sol i lluna a lluna s’endurà la Vuelta a Madrid.

I encara que soni a poesia, aquest és el resum de la 14a etapa de la Vuelta, la que va trepitjar Jaén, on els corredors no van trobar ni tan sols la petita ombra que oferien les oliveres que els saludaven des dels dos costats de la carretera. Sempre per sobre dels 30 graus, tots enviant els gregaris, Froome el més protegit com és habitual, als cotxes, a buscar aigua, que deshidratar-se era letal. 

Ell, Froome és clar, pendent del seu potenciòmetre, mirant els watts i vigilant de tenir sempre al costat ciclistes de gran valor, dels que podrien ser líders en molts altres equips, com Wout Poels, el seu àngel protector en la pujada a La Pandera, on el mallot vermell va decidir controlar més que atacar perquè pensava en l’etapa d’avui, a Sierra Nevada, en un calc de jornada curta, tot just 129 quilòmetres, en què l’any passat es va acomiadar de guanyar la Vuelta entre Sabiñánigo i Formigal, als Pirineus, de les que agraden a Contador (ho va fer també al Tour, camí de Foix) per trencar-ho tot, sense mirar enrere, sense tenir en compte les conseqüències i només pendent de prosseguir amb una remuntada, tot i perdre ahir uns segons, que ja el situa en la vuitena plaça de la classificació general.

«Ho hem intentat tots, tots sense excepció i Froome ha demostrat un dia més que no és fàcil deixar-lo». Així ho va lamentar Vincenzo Nibali, el més actiu, el que va poder retallar al britànic quatre segons, el que tradicionalment entra més en forma en la tercera setmana de competició –amb aquesta estratègia va guanyar el Giro fa un any– i el que està més a prop del britànic a la general, a només 55 segons.

Triomf de Majka

Tots van anar contra Froome. El Katuixa ho va fer pensant en Ilnur Zakarin, el Quick Step, de la mà d’Enric Mas, va buscar noquejar-lo tot i que després David de la Cruz va flaquejar. I fins i tot l’Astana, que va deixar clar que confien més en 'Súper López' (Miguel Ángel López), la seva emergent estrella colombiana, que en Fabio Aru, amb mostres de fragilitat per Andalusia.

«Jo m’he limitat a controlar perquè pensava en l’etapa de demà (avui per al lector). Em convenia més controlar que atacar i per això li he confiat a Poels que neutralitzés Nibali i Contador. Ha sigut la decisió encertada», va dir Froome poc després de travessar el cim de La Pandera on va guanyar fugat l’escalador polonès Rafal Majka.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Nibali va atacar, fins a tres cops, sempre amb Contador. I sempre, darrere, Poels va aguantar el ritme, a 20,8 quilòmetres per hora, increïble pujar un port com La Pandera amb un desnivell mitjà del 7,3% a més de 30 graus de temperatura, a aquesta velocitat... un gregari, un heroi per a Froome. No només no poden amb ell sinó tampoc amb el seu equip.

Fora era inhumà mantenir-se quiet amb tant de sol, però ells eren els ciclistes altius, els que no volien ser esclaus dels oliverars, però sí d’un Froome que continua tenint la Vuelta controlada.