Contador entra en la llegenda

Plorava d'emoció al cim de l'Angliru. Era el comiat somiat per a qualsevol esportista. Anar-se'n guanyant i fent-ho a més al gran cim de la Vuelta i amb el Mortirlo del Giro a la muntanya més difícil que es pot pujar sobre la bicicleta. L'abraçava Chris Froome, sempre vestit de vermell, sempre dominant, sempre demostrant que era el millor. Alberto Contador ja és llegenda del ciclisme. Aquest dissabte va pujar la seva última muntanya. I ho va fer en gran i com només saben fer-ho els millors; en el seu cas, el segon millor ciclista espanyol al darrere del campioníssim Miguel Induráin.

La Vuelta 2017 ja està sentenciada per Froome. A la ronda espanyola només li faltava el que necessitava, el que implorava, el que pràcticament era una obra de justícia. I no era una altra cosa que la victòria d'etapa d'un Contador que aquest diumenge a Madrid serà elegit com el corredor més combatiu de la carrera. Ell també pujarà al podi de la plaça de la Cibeles. "Podia tenir mil comiats, però acabar la meva carrera guanyant a l'Angliru és per a la història".

Les caigudes

Contador es va fotografiar de bon matí a l'autobús del Trek. Se'l veia meditant, com el prehistòric gladiador instants abans de saltar a l'arena del circ. Aquí no hi havia arena, sinó els cims asturians, La Cobertoria primer i el Cordal després, amb un descens que posava els cabells de punta, on van caure els catalans Marc Soler i David de la Cruz (que va abandonar), i on Contador es va llançar cap a la victòria, el primer i únic triomf de la seva última temporada. Apoteòsic.

"He vist que era el meu dia i no hi havia un lloc millor que l'Angliru". Se'n va anar a buscar la llegenda, mentre al darrere també queia Vincenzo Nibali. Va anar agafant ciclistes i, de sobte, es va trobar al costat dels dos xavals rebels, els que en un futur pròxim prendran el seu relleu i també el d'un Alejandro Valverde, que ja sap que tornarà a ser el de sempre, sense data de caducitat, quan s'acabi de recuperar de la seva brutal caiguda soferta al Tour. Eren Enric Mas, un mallorquí, i Marc Soler, un català, sabor del Mediterrani, aroma de futurs campions. És més, a Mas ja fa dies que Contador el va escollir com el seu hereu.

Els hereus

Però els dos nois criats a Mallorca i Catalunya sabien que l'Angliru encara era molt dur per a ells. El públic embogia. Els aficionats no s'ho creien i s'abalançaven sobre Contador. «¡Vinga, Alberto!». I ell patia en la terrorífica Cueña Las Cabras, una rampa del 23% sorgida de l'infern. Però sentia els ànims, li donaven les gràcies, i li semblava que la seva bici en lloc de patinar volava cap al cel d'Astúries.

Disfruta del último kilómetro de la etapa en L'Angliru ofrecido por @CarrefourES #CarrefourConLaVuelta #LV2017 pic.twitter.com/NFjzamd4QJ

— La Vuelta (@lavuelta) 9 de septiembre de 2017

Froome, al darrere, també semblava que volava, i fins i tot que ho feia feliç, en companyia del seu holandès de confiança, de Wout Poels. Tots dos els deixaven a tots. Ja només quedaven dos quilòmetres per al cim que es feien tan interminables com esgotadors. Patia Nibali i molt més Wilco Kelderman, que s'acomiadava del podi. I fins i tot feia la impressió, ja en els mil metres finals, que podien atrapar Contador i aigualir-li el comiat, la seva última gran escalada, la seva tercera gran muntanya, amb Verbier, on va començar a guanyar el Tour 2009 o el Mortirolo, on es va catapultar cap a la victòria al Giro del 2015.

'El Pistoler'

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Va poder simular per última vegada el tret d''El Pistoler'. Froome arribava al darrere, per guanyar la Vuelta i per convertir-se aquest diumenge a Madrid en el primer corredor de la història que aconsegueix el doblet Tour-Vuelta, des que la ronda espanyola es va traslladar de la primavera a l'estiu. Contador ja és llegenda. Pell de gallina.

Totes les classificacions a la pàgina oficial de la Vuelta.