Tour de França, etapa 18: Només queda l'esperança del Tourmalet i l'Aubisca

Aquest és un Tour estrany, amb una etapa col·locada al mig de les muntanyes, que només va servir perquè Nairo Quintana protagonitzés la caiguda del dia. Va ser com una jornada d’entrenament amb dorsal i per a major lluïment dels velocistes francesos. Arnaud Démare, acusat sense massa proves per André Greipel, fora del Tour, d’agafar-se pujant cap al Portet, va triomfar a Pau per davant i per molt poc de l’esprintador de Cofidis Christophe Laporte.

📺 Relive the sprint of Stage 18 and and @ArnaudDemare's 2nd stage win on Le Tour ! 🏆🇫🇷
📺 Revivez le sprint massif de la 18e étape et la victoire d'@ArnaudDemare ! 🏆🇫🇷 #TDF2018 pic.twitter.com/hcj9vnVv0w

— Tour de France™ (@LeTour) 26 de julio de 2018

La felicitat no és sempre completa. I menys per al conjunt de Movistar. "Nairo té cops per tota la part esquerra del cos i a un dit de la mà, que li impedeix canviar de marxa", explicava Eusebio Unzué, mànager de l’esquadra, a la meta de Pau. Mal dia per fer-se malbé quan encara queda l’esperança, la que mai s’ha de perdre, de fer una cosa important, si no gran, a tres de les muntanyes amb més glamur de la història del Tour: Aspin, Tourmalet i Aubisca en una jornada, aquest divendres, qualificada per molts com l’etapa reina del Tour.

Queda un dia del Pirineu, només un, però realment poden passar moltes coses, tot i que el forrellat que imposa el conjunt Sky, amb Geraint Thomas, mallot groc, i Chris Froome, el líder emèrit, és tan ferri que, realment, l’aficionat dubta que es puguin donar moviments espectaculars. Aquí tots corren sotmesos a la tirania de Sky. Són tants i tan bons que qualsevol d’ells és capaç de deixar Thomas, si no a Froome, tot i que no estigui tan fi com el gal·lès, perfectament fresc als peus de l’Aubisca.

¿Atacarà algú des de lluny?

¿Atacarà algú des de lluny? ¿Els queden forces? ¿Més enllàd’Alejandro Valverde, 11è de la general, o de Dan Martin, novè, però inquiet, l’Sky deixarà llibertat?

I és que el conjunt britànic és la guàrdia pretoriana de Thomas i Froome. Primer treballa el britànic Luke Rowe, el primer que es despenja perquè suposadament és el menys àgil en els cims. Després es relleven Michal Kwiatkowski, tot i que no estigui tan fi com l’any passat, Jonathan Castroviejo i Wout Poels i, al final, sempre els queda la perlad’Edgar Bernal, que fa la sensació que si fos un home lliure els deixaria a tots asseguts, inclosos als dos líders pels quals d’ha d’entregar.

Aspin, Tourmalet i Aubisca, tres muntanyes grans, tres ‘monuments’ pirinencs, història viva d’aquesta carrera des que es va afrontar per primera vegada el 1910, quan el primer a coronar-los, després vencedor a París i més tard pilot abatut en la Primera Guerra Mundial, Octave Lapize, va dir als creadors del Tour: “¡Vostès són uns assassins!”.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Aquest divendres, des del cim de l’Aubisca a la meta de Laruns hi ha 20 quilòmetres de descens; tot o res. "És la nostra última oportunitat de capgirar la carrera", deia Mikel Landa a la meta de Pau i exterioritza confiança en si mateix. Pujant el Portet, dimecres, se sentia bé. A l’inici sabia que havia d’estar tranquil perquè havia atacat Quintana, però, al final, gairebé de sobte, es va trobar buit. Aquest divendres espera que la força l’acompanyi pel Tourmalet i l’Aubisca.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.