Ha nascut una estrella a la Vuelta a Espanya

“¡Som-hi, que tenen mala cara!”. Els de la mala cara eren “Rafal Majka i l’altre” i l’altre era el belga Dylan Teuns. I el que els mirava, Óscar Rodríguez, de 23 anys, un antic estudiant d’enginyeria mecànica, que va deixar fa un parell de cursos per dedicar-se a la bici. Ha nascut una nova estrella a la Vuelta, a la Vuelta que continua dominant, no sense sofriment, Jesús Herrada (Cofidis). Óscar és un navarrès de Burlada, del poble del costat de Villava, criat en el Club Ciclista Villavés. ¿Sonen d’alguna cosa aquestes denominacions? Doncs es recorden i ja està. En el Club Ciclista Villavés es va formar a finals dels anys 70 un jove talent de Villava que es deia i es diu Miguel Induráin.

La Vuelta busca nous valors. Mira cap a un mallorquí, Enric Mas, que va arribar a la Camperona al ritme de Nairo Quintana i Simon Yates i una mica per davantd’Alejandro Valverde, que resisteix i es nega a abdicar amb 38 anys en el ciclisme molt ben portats. Quan Induráin va baixar del tron ciclista, Óscar Rodríguez encara no havia fet dos anys. Quan Induráin va guanyar el seu últim Tour, era un nadó. “Però soc de la mateixa edat que el seu fill gran i he sortit moltes vegades amb ell i amb el seu pare. El conec d’anar amb ell en bici”. I Induráin, en part, ha exercit de conseller. “Ves per aquí, fes això. I no vegis com aguanta encara. Faria patir a més d’un en el gran grup”.

Etapa 13 - Stage 13 #LaVuelta18

🇪🇸 Vive el último kilómetro de la victoria de @O_RodGar gracias a @CarrefourES
🇬🇧 Live the last km. of Óscar's victory thanks to @CarrefourES#CarrefourConLaVuelta pic.twitter.com/hwnGb0ULzp

— La Vuelta (@lavuelta) 7 de septiembre de 2018

Així ha crescut, així s’ha fet ciclista, així, escoltant la doctrinad’Induráin, mentre entrena amb ell, Óscar s’ha format com un dels valors del nou planter navarrès. Perquè cal ser molt bo i tenir molta classe per escapar-se amb corredors de la talla de Majka, Zakarin, King, Henao o Mollema, i deixar-los enrera en una pujada anomenada la Camperona on els vells tot terrenys han de fer servir la reductora per arribar al cim.

L’equip d’Euskadi

I s’ha format professionalment dirigit per Jon Odriozola, un antic escuderd’Abraham Olano al Banesto, que sempre va voler ser director esportiu i que com a bon basc, tossut que tossut, va trucar a mil portes fins a convèncer la constructora Murias, que té negocis a Euskadi i a Melilla, perquè patrocinés al nou equip d’Euskadi, el que dona oportunitats a xavals com Óscar Rodríguez perquè exhibeixi tota la seva classe a la pujada de La Camperona.

“No em vaig posar nerviós. Mirava el meu potenciòmetre i, quan no, apujava el cap i veiaMajka  i l’altre”.  ¿Els agafa, no els agafa? Doncs sí. De sobte, Óscar va veure que eren tan a prop i que rodaven tan lents, que ell els anava a superar. Els va passar i fins i tot va poder mirar-los la cara, com feia el gran Induráin, per fixar-se que no tenien bon aspecte. ¡Som-hi! El senyal per a demarrar, per no acovardir-se, per viure el seu dia gran i per no deixar passar el tren de la fama el dia que es va aturar a la seva estació.

Mirant cap al futur

Ni en el millor dels somnis va poder pensar l’Euskadi Muruas que guanyaria una etapa de la Vuelta. I no una qualsevol d’aquestes que es diuen de transició. No. Va ser en una pujada de les que treuen el singlot, la mateixa en la qual fa dos anys Quintana va començar a sentenciar la Vuelta. I la mateixa, ara, en què el corredor colombià s’ha deixat veure per endevinar que Simon Yates no va de broma, davant de la fortalesa de Valverde i l’afany d’uns quants que, lluny de donar-se per vençuts, continuen donant guerra, en vista de les dues etapes de muntanya asturianes que ara esperen la Vuelta: l’alt de les Praeres i els sempre desitjats llacs de Covadonga. 

Però a Óscar Rodríguez la general de la Vuelta encara li és igual. És el 63è de la classificació, a més de 53 minuts d’Herrada. Aquí ha vingut a aprendre la lliçó, a fer els exàmens de les teories que ha sentitd’Induráin. I a parlar amb desimboltura, sense tallar-se, com quan es creua amb Pedro Delgado pel cim de La Camperona. “Si he guanyat aquí ha sigut també gràcies als aires de Segòvia”. “¿I això?”, li pregunta Perico. “Perquè em vaig concentrar a Navacerrada per preparar la Vuelta”.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I aquí el tenim, donant guerra, omplint l’ànima ciclista d’esperança per demostrar que més enllà dels 38 anys molt ben portats de Valverde, o dels 28, en ple apogeu, de l’absent Mikel Landa, hi ha futur entre pedals.

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.