Landa es posa al servei de Carapaz

Si arriba el podi, benvingut sigui, però l’objectiu de qualsevol equip és guanyar la carrera. I, si no es pot fer amb el ciclista inicialment assignat per al paper de cap de files, llegiu  Mikel Landa, es farà amb el corredor que s’ha mostrat més fort del Giro, Richard Carapaz. Una altra decisió, una altra manera d’actuar seria senzillament de bojos. I en el Movistar, que se sàpiga, no estan sonats. I Landa dista molt de ser un inconscient i un corredor que vagi a la seva bola.

Va quedar clar, patent i demostrat en la primera de les dues etapes per les Dolomites, la més fluixa de la parella, que el Movistar treballa per al que ha de treballar i que tots ho saben. Els que tiren el pilot sense preocupar-se que una fuga adquireixi minuts i minuts, com el mallorquí Lluís Mas, o els que estan forts com els que més, però que saben que si els arriba plaça al podi serà perquè el segon de la general (Vincenzo Nibali) o el tercer (Primoz Roglic) punxen aquest dissabte en la gran etapa dolomítica. Landa ni pot, ni ha de realitzar moviments que comprometin la 'maglia rosa'. Ha de ser al seu costat, protegir-lo, posar-se al seu servei, velar per la seguretat de Carapaz. I si es mou sempre ha de ser per una qüestió estratègica, pensant en el líder equatorià del Giro, i no en un podi que, en el cas de no aconseguir la victòria amb Carapaz, sonaria a circumstància secundària. I si diumenge hi ha dos ciclistes amb l’uniforme blau del Movistar sobre el podi de Verona benvinguda sigui la foto.

Es va veure en la primera pujada pels bonics paratges de les Dolomites, al Trentino, una regió italiana que s’ha de visitar almenys una vegada en la vida. Per davant circulava l’escapada consentida amb el renascut Esteban Chaves, vencedor de la 19a etapa. Per darrere, va atacar 'Superman' López, una arrencada més per sentir-se bé i demostrar-se a si mateix que és un bon escalador, que per obtenir fruits en la classificació general. Landa va saltar a la seva roda, però quan va tenir l’oportunitat de seguir-lo, i qui sap si fins i tot col·laborar amb ell per restar temps a Nibali i Roglic, el corredor alabès es va frenar, va mirar Carapaz i es va posar a tirar el grup per controlar-li la carrera i per evitar que ningú s’animés en el tram final del dia, sobretot perquè Roglic, que segurament es va sentir bé, va provar, sense èxit, d’esgarrapar algun segon que el fes estar més segur en el calaix del Giro. Landa va ser el lloctinent que qualsevol cap de files voldria tenir al seu costat en una etapa de muntanya, un amic de l’ànima, un amic per sempre.

Cinc passos de muntanya

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Aquest dissabte és l’últim dia d’enorme perill per a Carapaz, perquè si diumenge arriba amb dos minuts de diferència a la contrarellotge final no ha de passar per cap problema. Però, per a això, en una jornada que treu el singlot, el Movistar haurà de superar cinc passos de muntanya amb l’arribada final al Monte Avena.

Totes les classificacions en la pàgina oficial del Giro.