Roglic atia de nou i evidencia una forma endimoniada

Si el Col de Porte (port de categoria especial) s’hagués pujat com a primera gran cita muntanyosa del Tour totes les cròniques parlarien de l’extraordinari poder de Primoz Roglic, vestit de groc, atiant tots els rivals i amb un equip, el Jumbo, poderós. Se’l consideraria el gran favorit, potser únic per guanyar a París. I, possiblement, els seus companys ja podrien començar a controlar els altres. El seu domini és gairebé insultant, en tots els respectes. Va una pedalada avançat sobre els altres i és el gran candidat, gairebé l’únic, a guanyar diumenge el Critèrium del Dauphiné.

Desgraciadament el 2020 és un any diferent. Ningú podia l’octubre del 2019, quan es va presentar el Tour, que un dijous 13 d’agost s’estaria disputant el Dauphiné, programat per al juny, i que encara faltarien 16 dies per a l’inici de la ronda francesa. ¡Un Tour al setembre! ¿Qui s’ho hauria imaginat? Ningú. Llavors hauria sonat a broma de mal gust o gairebé a innocentada.

Un any diferent

Aquest és un any diferent en tot. Molts corredors estan en pretemporada, com si estiguessin corrent carreres de febrer com la Vuelta a Andalucía. I amb prou feines queda un sospir per al Tour. Molts ja no tenen temps de corregir una forma irregular, de buscar una pedalada còmoda i fins i tot divertir-se a sobre de la bici. I alguns –vet aquí el problema– han de cuidar la forma i mirar de no perdre-la en els 13 dies que hi haurà entre el final del Dauphiné i l’inici del Tour. 

Perquè, tot i que Roglic ara disposi d’un punt de força extra sobre els altres, tampoc és Renco Evenepoel, que arrenca a desenes de quilòmetres cap a meta, que va sol i com vol, i que guanya en solitari, amb minuts extra, com feia el seu avantpassat (no passa pel cap comparar-lo) i paisà Eddy Merckx. Roglic arriba al cim del Col de Porte després d’atacar la resta de figures a 600 metres de la meta i amb només 8 segons d’avantatge sobre Thibaut Pinot i 10 sobre Nairo Quintana, ‘Superman’ López, Mikel Landa i Egan Bernal.

El cas d’Evenepoel

Incomprensiblement el Deceuninck no es planteja portar Evenepoel  al Tour ja que el reserva per al Giro. Per això, Roglic, ara com a principal estrella destacada, té possibilitats de guanyar la carrera. I no val la teoria que només té 20 anys, ja que l’esforç i la pressió anant de groc o de rosa, França o Itàlia, serà similar. I més en un any on hi ha fam de ciclisme per culpa de la maleïda pandèmia.

Perquè només són 10 segons, perquè les diferències són mínimes, perquè Bernal no es prepara per al Dauphiné sinó per al Tour, perquè el ciclista colombià, últim vencedor als Camps Elisis, encara no té necessitat d’arribar al pic màxim de forma, Roglic s’ha de preocupar; primer, de mantenir el seu gloriós estat de forma, i després d’esperar la millora dels altres. I perquè una rotonda, de les milers que hi ha a França, un cop d’aire (sembla que al setembre bufarà amb més força que el juliol en algunes etapes), un tall, una badada, qualsevol detall pot valer per guanyar o per perdre el Tour, moltes vegades en jornades, sobretot durant la primera setmana, que apunten a certa intrascendència abans de sortir.

Amb Evenepoel tot seria diferent perquè és una joia de tan incalculable valor, que apunta a superestrella no només del ciclisme sinó de l’esport en general. I segur que Roglic, Bernal, Pinot, Landa i sobretot el seu company Julian Alaphilippe –quatre minuts perduts al Col de Porte– no l’enyoraran durant el Tour. El Deceuninck sabrà per què el deixa a casa seva, a Bèlgica.

Duel definit

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Dauphiné, en la seva primera etapa important, va definir una altra vegada el duel entre els Jumbo i els Ineos. Va evidenciar que per molt trident que presentin els dos equips, només hi ha un cap per banda, Roglic i Bernal, i que tots dos seran els equips que portaran el compàs de la música en el Tour. ¿Seran capaços Dumoulin i Kruijswijk, els dos neerlandesos, de treballar tot el Tour com a gregaris del seu company eslovè? I més dubte ofereixen les estrelles de l’Ineos. Geraint Thomas aquest dijous va treballar just per a Bernal en la pujada a Porte. Resulta complicat que un guanyador i segon classificat del Tour es converteixi d’un dia per l’altre en gregari. I després hi ha la situació de Chris Froome, que perd un grapat de minuts en cada pujada que ha afrontat aquest mes d’agost. El dubte és ¿anirà al Tour? Perquè per treballar, recórrer al pilot i pujar bidons n’hi ha altres de més ben preparats i que saben l’ofici en l’Ineos que un corredor que ha guanyat quatre vegades la Grande Boucle.

La situació del Movistar

I finalment hi ha la situació del Movistar, cada vegada més preocupant. A Alejandro Valverde, amb 40 anys, no se li pot demanar ni exigir res, només faltaria, però Enric Mas, que ha de ser la referència del conjunt telefònic en el Tour, sembla estar molt lluny de la forma necessària per lluitar pels llocs honorífics de la classificació. Queden dies, però Mikel Landa, que fa un any era a l’equip i ja no, sí escala amb frescor i facilitat i se’l veu preparat per estar entre els nominats als premis de la carrera francesa.