Recorregut del Tour de França 2020: perfils de totes les etapes

El Tour 2020 comença aquest dissabte a Niça. Durant 21 etapes, repartides en un cap de setmana inicial més tres setmanes de competició amb dues jornades de descans, la gran cita ciclista de l’any lluitarà per succeir (o repetir) Egan Bernal com a guanyador de la ronda francesa que més s’ha fet esperar per culpa de la maleïda pandèmia. Amb fortes mesures de seguretat sanitària, arriba una Grande Boucle carregada de muntanya, pràcticament des del quilòmetre zero de la prova.

Primera etapa: Niça-Niça, de 156 quilòmetres. El dissabte 29 d’agost

Ni contrarellotge inicial com a pròleg ni etapa absolutament plana perquè els velocistes puguin demostrar qui és el més valent o més ràpid. Es tracta d’una etapa estranya que porta els ciclistes a fer dues voltes a Niça amb un obstacle muntanyós catalogat de tercera categoria. Serà difícil, de totes maneres, que no hi hagi un esprint a la capital de la Costa Blava per decidir el propietari del primer jersei groc.

Segona etapa: Niça-Niça, de 186 quilòmetres. El diumenge 30 d’agost

Mai, fins ara, els ciclistes s’havien trobat amb una segona etapa amb dos ports de muntanya per sobre dels 1.500 metres. El Turini, una de les cites clau del Ral·li de Montecarlo, i el coll d’Esa –habitual en la París-Niça– són els principals obstacles d’una dura etapa que pot ser l’escenari perquè s’hi exhibeixin ciclistes com Julian Alaphilippe. Ull perquè és una etapa on no es guanyarà el Tour, però sí que s’hi pot començar a perdre.

Tercera etapa: Niça-Sisteron, de 198 quilòmetres. El dilluns 31 d’agost

El Tour enfila la ruta de Napoléo amb quatre ports de muntanya per arribar a la ciutadella de Sisteron. Les dificultats muntanyoses poden afavorir una escapada, però la lògica adverteix que hi haurà arribada a l’esprint i que el corredor que s’hagi vestit de groc a Niça no haurà de passar per problemes a l’hora de conservar la peça.

Quarta etapa: Sisteron-Orcières Merlette, de 160,5 quilòmetres. El dimarts 1 de setembre

Mai s’havia disputat una etapa del Tour el mes de setembre. Però el món, per desgràcia, canvia, tot i que no oblida l’enorme gesta que va protagonitzar Luis Ocaña el 1971 en aquest cim, que serveix de porta d’acollida als Alps. El ciclista de Conca li va treure els colors a Eddy Merckx, que va arribar al cim a més de vuit minuts, en una ronda francesa que Ocaña hauria guanyat de no caure al coll de Menté. L’etapa ha de servir, com a primera arribada en alt, perquè els favorits calibrin el seu veritable estat de forma.

Cinquena etapa: Gap-Privas, de 183 quilòmetres. El dimecres 2 de setembre

Etapa bellíssima pel seu recorregut, a través dels fantàstics paisatges provençals, en una jornada que crida l’atenció als velocistes, que s’hauran pres el dia anterior com una jornada d’entrenament amb dorsal.

Sisena etapa: Le Teil-Mont Aigoual, de 191 quilòmetres. El dijous 3 de setembre

Jornada de mitja muntanya on la principal dificultat es troba més al port previ a meta, La Lusette, que en la mateixa ascensió final. La segona arribada en alt de la carrera estarà pendent precisament del pas previ per La Lusette, on un atac, amb 15 quilòmetres per a l’arribada, podria complicar molt l’etapa en què també es podria donar la primera fuga victoriosa de la carrera.

Setena etapa: Millau-Lavaur, de 168 quilòmetres. El divendres 4 de setembre

L’avantsala del Pirineu pot estar afectada pel vent, que sol bufar amb força el mes de setembre i que pot alterar moltíssim aquesta etapa, que, amb tranquil·litat ventosa, servirà per proclamar una nova arribada en massa.

Vuitena etapa: Cazères-Loundenvielle, de 141 quilòmetres. El dissabte 5 de setembre

Curiosament el Pirineu arriba aquest any sense final en alt, cosa que suposa una penalització per a la serralada. No obstant, la primera de les dues etapes en aquestes muntanyes es presenta amb les tres clàssiques pujades a Menté, Bales i el Peyresourde, que des del seu cim a la meta té 10 quilòmetres de descens. Una escapada està impresa en el guió de l’etapa, però faltarà per veure si algú, entre els favorits, es decideix a atacar i, sobretot, a jugar-se la pell en el descens final.

Novena etapa: Pau-Laruns, de 153 quilòmetres. El diumenge 6 de setembre

La primera setmana completa es tanca al Pirineu amb una jornada curta i nerviosa on el control dels equips dominants pot impedir fugues molestes. Hourcère, amb 11 quilòmetres, i el Marie-Blanque, de 7,7 quilòmetres d’ascens, en són les principals dificultats. Des de la cimera del Marie-Blanque fins a meta hi ha 18 quilòmetres, entre baixada i pla, que pot treure intensitat al dia.

10a etapa: Illa d’Oléron-illa de Ré, de 168 quilòmetres. El dimarts 8 de setembre

Mai fins ara dues illes havien connectat arribada i sortida en el Tour. Aquesta etapa es farà després de la primera jornada de repòs. A través de platges, penya-segats i un mar ple d’ostres, el pilot haurà d’estar preocupat pel vent i els ‘ventalls’, un dia de difícil control del pilot i on l’arribada massiva no sembla tan clara, malgrat que el perfil de l’etapa sigui pla com la mà.

11a etapa: Châtelaillon platja-Poitiers, de 167,5 quilòmetres. El dimecres 9 de setembre

11a etapa: Châtelaillon platja-Poitiers, de 167,5 quilòmetres. El dimecres 9 de setembre

El Tour sembla que vulgui entrar en un període de calma tensa amb una etapa que sí que crida els velocistes a Poitiers i que ha de servir, tret de sorpreses, perquè els favorits, i els que ja s’han destacat lluitant per la general, reposin forces de cara al Massís Central, les muntanyes de Jura i els Alps.

12a etapa: Chauvigny-Sarran, de 218 quilòmetres. El dijous 10 de setembre

És l’única etapa programada per sobre dels 200 quilòmetres i que serveix per homenatjar qui va ser president francès, Jacques Chirac, ja que a Sarran hi ha el museu que porta el seu nom. Ull amb la curta però complicada pujada, que es denomina Sal au May, de només 3,8 quilòmetres al 7,7%. Si algun favorit vol fer-la grossa, és el lloc per atacar a 26 quilòmetres de la meta. Altrament, jornada destinada a la fuga.

13a etapa: Châtel Guyon-Puy Mary, de 191,5 quilòmetres. El divendres 11 de setembre

Dia complicat pel Massís Central amb set ports i un total de 4.400 metres d’ascensió. El Puy Mary és una arribada inèdita en un dia interessant, amb fuga pel mig, però on els favorits no podran descuidar-se ni un metre per carreteres amb moltes corbes i sense gairebé rectes llargues.

14a etapa: Clermont-Ferrand - Lió, de 194 quilòmetres. El dissabte 12 de setembre

És un dia on el perfil enganya, ja que l’etapa és més complicada del que sembla, sobretot pels últims 15 quilòmetres, que reuneixen un recorregut pels carrers de Lió i amb l’ascensió a la Croix Rousse, a tan sols 5 quilòmetres de la meta.

15a etapa: Lió-Grand Colombier, de 174,5 quilòmetres. El diumenge 13 de setembre

Diumenge importantíssim en la baralla pel jersei groc. Arriben les muntanyes del Jura i el seu port màgic, el Grand Colombier, tot un colós que s’ascendeix per tres de les quatre vies que té. Arribada en altitud on els aspirants a la general, sí o sí, s’han d’atacar entre ells i algun escalador perjudicat fins ara per les dificultats del Tour té l’obligació de recuperar terreny, o almenys demostrar que és present en la carrera.

16a etapa: La Tour du Pin-Villard de Lans, de 164 quilòmetres. El dimarts 15 de setembre

Després de la jornada de descans a Grenoble i voltants arriba ja el temps dels Alps amb una jornada inicial en què destaca l’ascensió a Saint-Nizier-du-Moucherotte, prèvia a la pujada final a Villard de Lans. Suposadament, ha de ser un dia procliu a escapades, ja que a ningú li passen inadvertides les dues etapes que arriben a continuació, on la carrera podria quedar vista per a sentència.

17a etapa: Grenoble-coll de la Loze, de 170 quilòmetres. El dimecres 16 de setembre

És el dia, perquè qui acabi de groc al cim de la Loze tindrà molts números per guanyar el Tour 2020. És la jornada reina d’aquest any amb el dur aperitiu de la famosa Madeleine abans d’afrontar la inèdita pujada al coll de la Loze, dalt de l’estació d’esquí de Méribel. I atenció, perquè hi ha trams que arriben al 20% de desnivell. El vencedor al cim, per tant, pot ser el de la ronda francesa.

18a etapa: Méribel-La Roche-sur-Foron, de 175 quilòmetres. El dijous 17 de setembre

Un altre dia que s’ha de marcar en vermell i anar amb molt de compte, sobretot si el Tour no ha quedat resolt a Méribel, ja que la jornada convida a tot menys a prendre-s’ho amb calma i en pla cicloturista. Sis ports pel camí, on destaca la pujada al Plateau des Gliéres, marc de la resistència aragonesa, si d’Aragó, guerrillers republicans espanyols que ajudaven en la lluita contra els nazis. S’hi va entaular una intensa batalla. I per allà passaran els corredors per una carretera sense asfaltar.

19a etapa: Bourg a Bresse-Champagnole, de 166,5 quilòmetres. El divendres 18 de setembre

Suposada treva abans de la contrarellotge que ha de servir perquè els favorits recuperin una mica de força a les cames. Els equips amb velocistes hauran de controlar el pilot si no volen que una fuga els trenqui els plans.

20a etapa: Lure-La Planche des Belles Filles, de 36,2 quilòmetres. El dissabte 19 de setembre

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A mig camí entre contrarellotge i cronoescalada, amb els corredors que es jugaran llocs d’honor canviant de bici abans de la pujada final a La Planche des Belles Filles, el Tour quedarà sentenciat –si no ho està ja abans– i el podi definit abans del passeig final per París.

21a etapa: Mantes-París, de 122 quilòmetres. El diumenge 20 de setembre

Aquest any arribar a París no només serà una gesta per als ciclistes, sinó també per als organitzadors a causa de la situació sanitària i la maleïda pandèmia. Fins a l’última volta pels Camps Elisis (n’hi ha vuit programades) el dia servirà per homenatjar el guanyador. Després hauran de ser els esprínters els que passaran a l’acció, ja que el premi no només atorga la victòria d’etapa sinó el dret a pujar al podi final amb la imatge de l’Arc del Triomf a l’esquena.