Comença el Tour de França: de Niça a ¿París?

Les bombolles es trenquen amb una simple agulla. Exploten i desapareixen en dècimes de segon. Una mínima irresponsabilitat en un pilot format per 176 corredors, però amb 500 persones més en l’entorn més íntim (entre tècnics i auxiliars), pot causar un sisme de dimensions considerables; malgrat el distanciament i les mesures de seguretat que estan prenent. Tots saben que la maleïda Covid-19 no fa broma a l’hora d’infectar.

Sense problemes fins ara

Fins ara totes les carreres ciclistes que s’han celebrat des de finals de juliol han discorregut en absoluta normalitat. No hi ha hagut cap sobresalt, ni tan sols un PCR positiu. Però han sigut proves d’un dia, com la famosa Milà - San Remo, o de cinc, com el Critérium del Dauphiné, el gran examen per al Tour. I és aquí on arrela la preocupació. ¿Què passarà durant tres setmanes? ¿Com estarà la situació sanitària no només a França sinó a Europa a mitjans de setembre?

El Tour, per desgràcia, ha estat moltes vegades convivint amb el caos. Et ficaves al llit un dia feliç i tranquil i al matí següent s’originava la revolta; o enmig d’un sopar quan tothom es relaxava després de l’atrafegament del dia. A Pau es van viure episodis dramàtics amb el dopatge, en jornades de descans quan Alexander Vinokurov, avui mànager del potent Astanà, fugia del seu hotel després de donar positiu. O Michael Rasmussen s’escapava per la porta de servei de la cuina, sospitós de dopatge, i amb el jersei groc a sobre.

Situacions que espanten 

Avui ningú parla de dopatge, afortunadament. Però sí d’altres positius que preocupen més. Els equips ja saben que a la segona infecció d’un ciclista en menys d’una setmana (la normativa s’ha anat suavitzant) seran expulsats de carrera. Ells conviuen a la seva bombolla, només deixen anar la mascareta per agafar el manillar de la bici, però el Tour no ha pogut tancar exclusivament els hotels per als equips. I allà conviuen clients que pugen i baixen per ascensor i que inevitablement es creuen amb els ciclistes i el personal de l’equip en zones comunes com la recepció. «Creuem els dits, perquè arrencar ja ha sigut un èxit i una victòria per a corredors, equips i organització. Cada dia que aconseguim superar serà una victòria del ciclisme», va repetir aquest divendres Eusebio Unzué, mànager del conjunt Movistar, l’únic equip espanyol que corre la ronda francesa. Per això, arribar a París, guanyi qui guanyi, que ara com ara és el que menys importa, ja serà un èxit. Però hi ha situacions que espanten.

Sense anar més lluny, dijous, Bernard González, prefecte dels Alps Marítims, el departament al qual pertany la ciutat de Niça, va declarar zona roja tota la seva regió, el 19è territori francès fortament afectat per la Covid-19. I per això es va afanyar a proclamar el Tour com a esdeveniment esportiu a porta tancada. Només unes 50 persones, convidats de l’Ajuntament de Niça, podran ocupar dues petites tribunes instal·lades al passeig dels Anglesos, que serviran per veure per igual les sortides i les arribades de les dues primeres etapes.

«Que es quedin a casa» 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«La gent que no vagi als ports, que es quedi a casa veient el Tour», va implorar el prefecte. Però realment preocupa veure cada vegada que es passeja per Niça la irresponsabilitat de desenes de ciutadans que fan cas omís a l’obligació de portar mascareta. I quan se la posen, sembla com una moda, ho fan deixant el nas fora de la protecció. I desgraciadament són tants que fins i tot es dubta que no hi hagi més positius al país del Tour.

«No hi haurà concentracions de públic. La policia no ho permetrà. Tenim 27 ports restringits. Aquest és un any molt especial», va dir Christian Prudhomme, director del Tour, gairebé desitjós de veure les cunetes desertes. La prova es correrà amb un polvorí sota les rodes. I el triomf serà sentir un himne, el que sigui, pels altaveus dels Camps Elisis. «De moment estem aquí, però per desgràcia també el virus i els rebrots», va repetir Unzué. ‘¡Vive le Tour!’ diuen els francesos. Tant de bo sigui així i durant tres setmanes només es parli de gestes o fracassos a sobre d’una bici.