Un ral·li de Montecarlo en pla ciclista

El Tour, en l’àmbit esportiu, que hauria de ser l’únic que importés, no està per bromes. Enrere han quedat els costums d’antany quan un munt d’etapes planes, que sempre acabaven en esprint i amb un munt de caigudes i abandonaments pel camí, servien per escalfar les cames a tall de motor. I mai més ben dit, perquè la segona jornada d’aquest any es converteix en un autèntic Ral·li de Montecarlo però anant amb bici en lloc de cotxe.

Mai fins ara, des que es va crear la carrera el 1903, a la segona etapa es programaven ports per sobre dels 1.500 metres, tota una exigència que aquests dies ha obligat els ciclistes a oblidar-se de rodar plàcidament pel passeig dels Anglesos i contemplar la platja –ho han fet, però poc– i començar a entrenar per les pujades que envolten la ciutat de Niça.

Cannes i Mònaco

La capital de la Costa Blava està envoltada de muntanyes. Només hi ha terreny el pla si es busca la costa, en direcció a Cannes. Però ja si es vol travessar la frontera i visitar la veïna Mònaco cal travessar muntanyes, i posar el plat petit a la bici.

El Tour comença aquest dissabte al centre de Niça per buscar una etapa en un circuit d’anada i tornada, amb un pas intermedi per la ciutat, també amb la companyia de les pujades, però per tal que tots, avisats i entrenats, aconsegueixin mantenir-se ferms en la disciplina del pilot a l’espera d’una arribada massiva al passeig dels Anglesos, a la zona habitual on cada març s’acostuma a acabar la París-Niça.

Les cites de la París-Niça

Aquest any no va poder ser perquè es va cancel·lar l’última etapa i amb ella tot el ciclisme fins a finals de juliol. Es van aparcar les bicis i va esclatar la pandèmia. L’última etapa de la París-Niça sol ser una autèntica jornada de tobogans pels cims que el Tour visitarà demà. El més famosa és ell coll d’Eze, perquè molts anys les seves pujades van servir per celebrar una cronoescalada on es decidia el vencedor de la carrera i el ciclista que es vestia de blanc, la peça que llavors servia per identificar el guanyador de la anomenada ‘Carrera del Sol’. Però va arribar el Tour i la va comprar i com és lògic va canviar el blanc pel jersei groc, idèntic al que els esprínters es jugaran aquest dissabte a l’arribada de la primera etapa.

Molt diferent, per tant, serà la segona. Possiblement, els favorits guardaran forces perquè queda molt Tour i una tercera setmana exigent amb les quatre cites de muntanya consecutives, una a les muntanyes del Jura i tres als Alps. «Cal ser previngut. No es poden malgastar forces perquè sí i cal reservar-se per a les quatre etapes finals perquè allà serà on es jugarà el destí del Tour», va dir aquest divendres Mikel Landa.

Cita al Turini

Però si a algú se li acut fer-ne alguna hi ha terreny i baixades perilloses, com la del Turini, per començar a capgirar el Tour. Precisament, el Turini és la muntanya que sempre s’ha associat al Ral·li de Montecarlo, tot i que sense una trajectòria ciclista important. El seu cim està a 1.607 metres d’alçada i la muntanya presenta un desnivell mitjà del 7,4%, o sigui bastant exigent.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Pot ser un dia propici per als corredors com Alejandro Valverde, que afronta el Tour amb 40 anys, amb ganes de divertir-se i que porta des del 10 d’agost sense veure els seus quatre fills, concentrat en alçada per entrenar però, sobretot, per driblar el virus. I també per a Julian Alaphilippe. El corredor francès establert a Andorra sap que jornades com la de demà són idònies per ell i molt millor que les grans cites de muntanya dissenyades per a la fase final del Tour.

No hi ha treva que valgui. Niça, com París, bé val una festa tot i que els seus habitants sembla que estiguin barallats amb la mascareta. Veuen un policia, que de fet vetlla per la seva salut, i se la posen i quan l’agent s’ha despistat se la treuen. Millor que no ho sàpiguen els corredors perquè de ben segur que els preocuparia. Ells poden haver tingut episodis negres amb el dopatge en el passat, però en temes de cuidar-se pocs esportistes els superen. I està demostrat.