Etapa malgastada en l'estrena alpina

Fa mal dir-ho i encara més escriure-ho però l’estrena alpina del Tour 2020 va ser un desaprofitament d’etapa, un dia pels Alps que només va servir perquè una fuga arribés a Villard de Lans, escenari de velles gestes de Pedro Delgado. Només hi va haver amenaces d’atac en la part final quan ja no hi havia ni tan sols la glòria de guanyar una etapa que es va portar en solitari el corredor alemany Lennard Kämna.

Va servir el dia per veure que Nairo Quintana va de mal en pitjor i que Egan Bernal és més fora que dins d’aquest Tour. Doncs el fet de confirmar que el Jumbo és tan fort com les rampes que esperen aquest dimecres els corredors en el Col de la Loze era una cosa que se sabia i s’entenia sense necessitat de superar 164 quilòmetres que no van servir per a res més.

A l’enemic, ni aigua 

I es va aprofitar l’ocasió per demostrar que el Jumbo no donarà ni aigua a l’enemic, als que a poc a poc els va traient les ganes d’atacar. Com si tots estiguessin sumits en una depressió, voler i no poder. És que no li van donar ni un segon de clemència a ’Superman’ López, que va buscar acostar-se al podi, premi de consolació quan difícilment podràs guanyar el Tour. Perquè Tadej Pogacar va deixar el Tour per escombrar veient que Primoz Roglic mai cedeix i que ni tan sols el treball de piconadora que li va ordenar al seu gregari catalán,David de la Cruz, va servir per qüestionar la fermesa del Jumbo; en tot cas, per despenjar Quintana, però el corredor colombià no estava per a res.

Van deixar la guerra i, fins i tot, la batalla per a aquest dimecres a Méribel. Van deixar que una fuga que no molestava ningú en la general arribés amb 16 minuts d’avantatge, una barbaritat i fins a una pena que succeeixin aquestes coses en una etapa del Tour, i ni més ni menys que als Alps. Però tots sabien que ni en el millor dels somnis anaven a eludir la vigilància del Jumbo en un port de tercera categoria que només tenia poc més de dos quilòmetres de certa duresa i al que s’hi arribava a través d’una plàcida carretera, amb paisatges bonics i encantadors, i que no obligava al motor del cotxe a patir a cap corba ni a cap de les pràcticament inexistents costes, tan sols un continu fals pla des de prop de Grenoble a Villard de Lans.

Sense positius per Covid-19 

Va ser un dia per oficialitzar que el Tour arribarà a París amb el pilot intacte, amb ferides de guerra a conseqüència de les caigudes, però sense infectats per culpa del maleït Covid. Totes les proves PCR realitzades durant el cap de setmana i dilluns de descans van donar un resultat negatiu. Fins i tot, va tornar Christian Prudhomme, el director del Tour, després de superar l’obligada quarantena pel seu positiu de la setmana passada.

Va ser com una llum, com trobar la sortida al túnel, com una prova que si la gent es cuida i es protegeix, el virus troba barreres per entrar al cos, ja que no només es van analitzar els ciclistes sinó un total de 783 persones, incloent personal dels equips i de l’organització, la bombolla anti-Covid que ha creat el Tour i que, a més, va obrir les portes a la celebració del Gir i de la Vuelta, amb idèntiques mesures de seguretat sanitària.

Landa: «S’acaben les oportunitats» 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I és que aquest dimarts, esportivament parlant, va succeir el que passa tantes vegades abans d’una etapa endimoniada, la reina d’aquest Tour, es guarden forces i es mesuren esforços, que ningú està per regalar res. «S’han guardat forces davant una etapa en què hi haurà diferències i on espero veure la meva millor versió perquè s’acaben les oportunitats», segons l’explicació de Mikel Landa, setè i primer ciclista espanyol de la general. Aquest dimecres el Tour no estarà per a bromes i es veurà fins on arriba l’exèrcit de Roglic. Si és fins al final, llavors ja podem plegar... això sí, cap a París.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.