Pogacar, l'astre del present i del futur

Per tots aquests detalls, Pogacar ja ha captivat l’ànima dels campions del passat i, concretament, de tres vencedors del Tour (Alberto Contador, Pedro Delgado i Óscar Pereiro) que analitzen per aquest diari les virtuts d’un Pogacar que va camí de convertir-se en una estrella de dimensions extraordinàries. Només Eddy Merckx, en el seu debut, al 1969, va ser capaç d’arribar a París amb els jerseis de líder de la general, de la muntanya i dels joves. Fins que va aparèixer Pogacar.

L’opinió de Contador i Delgado 

«El que més m’ha enganxat de Pogacar és que és un corredor sense por d’atacar. Ho va fer una, dues, tres vegades, les que fes falta. Té desimboltura. Em va agradar que dissabte digués que es va aficionar al ciclisme veient-me guanyar el 2009. A la seva edat jo feia igual, atacava, atacava i atacava. Ha fet una cosa tremenda. I ha guanyat sense tenir un equip estil Jumbo o Ineos, sense grans suports. Tenim Pogacar per estona», afirma Alberto Contador, vencedor del Tour del 2007 i el 2009.

Pogacar, en uns Camps Elisis gairebé sense gent, per les mesures anti-Covid, on va guanyar Sam Bennett, va arribar deixant convençut Pedro Delgado (guanyador del Tour 1988) que havia provocat un canvi al trencar tots els esquemes i aconseguir la victòria al Tour sense un superequip darrere. «Tots pensàvem que el Tour el guanyaria un ciclista com Roglic amb un Jumbo darrere o un Bernal avalat per un gran Ineos. I no. Pogacar ha demostrat que un corredor gran que no disposa d’un equip potent se sap moure per guanyar a París. Si ets un gran triomfes igual perquè tens classe per arribar de groc».

El comentari de Pereiro 

De la mateixa manera, Óscar Pereiro, vencedor del Tour del 2006, considera que Pogacar va entrar triomfador a París perquè va lluitar per la victòria final «amb el cor». «Ja es va veure l’any passat a la Vuelta, que va estar a punt de guanyar-la, té personalitat, tanta, que ha derrotat el ciclisme tàctic i calculador que dominava aquest esport durant els últims anys. I, a més, ha demostrat que no era certa la teoria que deia que per guanyar a París era necessari arribar abans i conèixer la carrera. Però ell marcarà una època, com va fer Merckx, que també va guanyar en la seva primera participació aconseguint, com Pogacar, tots els jerseis que hi havia en joc», menys el verd perquè no l’hi va disputar a l’irlandès Sam Bennett.

El company De la Cruz 

A l’equip patrocinat pel Govern dels Emirats Àrabs Units, hi va haver com a principal ajudant de Pogacar, un ciclista català, de Sabadell, que es diu David de la Cruz, que, a més, va patir una fractura del sacre al caure a la primera etapa, a Niça. Per aquesta raó, mig tocat, va córrer la primera part de la carrera sense poder ajudar com hauria volgut, fins a convertir-se en el principal protector de Pogacar als Alps i en la referència de temps a la contrarellotge final, que De la Cruz va disputar al màxim perquè el seu cap de files pogués prendre dades. «Pogacar ha fet un Tour espectacular perquè ja ha demostrat que si no és el millor ciclista del món sí que és dels millors. Ha sigut un treball molt dur per nosaltres, perquè jo vaig tenir una fractura el primer dia i uns altres dos companys van haver d’abandonar. Però vam guanyar quatre etapes i jo vaig poder tombar la truita i ajudar-lo després de la meva caiguda».

Unzué, el rival 

Però és que, a més, ha impressionat els conjunts rivals, com el Movistar, el guanyador de la classificació per equips. «Pogacar ha tingut una virtut que es diu paciència i al no disposar d’un equip potent s’ha sabut aprofitar del treball del Jumbo, ha volgut esperar el seu moment que no era cap altre que la contrarellotge final per jugar-se allà el triomf final a una carta. Jo sempre el vaig tenir entre els meus grans favorits per guanyar a París. Amb Pogacar, però també amb Bernal i Evenepoel, ha irromput una nova generació de corredors amb un futur increïble però que ja són el present d’aquest esport», segons la consideració d’Eusebio Unzué, mànager del Movistar.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Pogacar va arribar de groc a un París que el va recompensar amb una temperatura pròpia del juliol a les portes de la tardor. Avui podrà apagar les 22 espelmes en una Eslovènia que va posar la bandera groga als edificis oficials. París, en canvi, va estar més aturada, que el Tour torni l’any que ve, però al juliol i amb la gent amuntegada als Camps Elisis. A l’acabar al setembre, falta menys del que és habitual perquè arribi el dissabte 26 de juny del 2021.

Totes les classificacions, a la pàgina oficial del Tour.