Territori Gir: la carrera comença a Sicília

Pero aquí, al contrari del que va succeir a molts pobles i ciutats de França, la gent va amb la mascareta pel carrer i no es pot entrar a l’illa si un metge no comprova la legalitat d’un PCR negatiu. I, d’això, ni es van deslliurar els 176 participants que aquest dissabte surten en la contrarellotge inaugural, uns segons en joc, la primera barrera per a molts escaladors. I també la primera oportunitat per donar un cop d’autoritat sobre la taula del Giro per a ciclistes, hàbils amb el cronòmetre, com és el cas de Geraint Thomas, el corredor gal·lès que va guanyar el Tour fa dos anys i que es va absentar fa unes quantes setmanes de la ronda francesa obligat a no molestar Egan Bernal en una ruta a París que al final va ser un desastre.

La curiositat

Curiós resulta que la primera etapa acabi a la Via de la Llibertat de Palerm, on no falta un parc amb una figura eqüestre de Giuseppe Garibaldi, el gran artífex de la unitat d’Itàlia, per demostrar que Sicília, la terra del gran favorit local, Vincenzo Nibali, no està separada del continent ni pel petit estret de Messina, que els corredors creuaran, amb barco, per descomptat, el pròxim dimarts a la tarda.

La llibertat, en termes ciclistes, suposa que aquest dissabte pugui començar el Giro, la primera gran que el coronavirus va obligar a cancel·lar en les seves dates habituals del maig en una Itàlia que estava totalment fuetejada, més que en cap altra part, per la criminal Covid-19. S’havia, llavors, d’iniciar la carrera a Budapest. Tot es va canviar per a Sicília, que va avançar un any el que aquí es denomina com la ‘partenza’ o més ben dit la ‘ripartenza’, després de la suspensió de la primavera, tal com afirmen els organitzadors, que fins que no va arribar el Tour a París van estar pendents de les anàlisis, de les PCRs, de les bombolles i d’uns contagis que van passar de llarg en la ruta de la ronda francesa.

Per això, aquesta simbologia amb la via de la Llibertat, perquè ara el camí de Milà, on acabarà la prova el 25 d’octubre, sembla més lliure d’obstacles, malgrat els preocupants contagis que hi ha hagut a l’equip Astanà (fins a sis ciclistes afectats) que els ha obligat a canviar l’alineació per al Giro.

El camí de la llibertat apunta a Milà amb els equips molt més tranquils perquè les autoritats italianes, les mateixes que vetllen per frenar el virus des de l’estranger amb fèrries mesures d’entrada al país, han permès, a diferència de les franceses, que un equip pugui seguir en carrera en el supòsit que apareguin dos positius en els controls anti-Covid que es faran durant les dues jornades de descans. Si es produeix aquest contratemps, el conjunt afectat serà controlat diàriament per vigilar l’evolució de la infecció i determinar la importància del rebrot.

Però tots saben que no es pot abaixar la guàrdia perquè no passi en el Giro el caos pels contagis que estan afectant el ‘calcio’. La situació es comprova a la localitat d’Isola delli Femmine (a mitja hora de Palerm, embús inclòs). L’organització de la prova comparteix hotel amb diferents equips, com l’Ineos de Thomas. Auxiliars i corredors no es barregen entre si, tots fan només convivència en família, sempre amb la mascareta i cada vegada que se surt d’una dependència de la carrera es fa una presa de temperatura. Millor que no s’infecti un queixal.

I en aquestes condicions s’inicia la carrera, que viurà de la muntanya (dilluns ja s’arriba al cim del volcà Etna) amb el dubte de si escapades en les etapes planes impediran els esprints o ‘volatas’, com aquí els denominen, als bons especialistes apuntats al Giro, com Peter Sagan o Arnaud Démare.

Però la carrera viurà abans que res dels Abruzzos, dels Alps, en la seva versió dolomítica o francesa (s’ascendeix l’Izoard a un dia de Milà), i pendent del que facin Thomas, Nibali i Simon Yates. «No dic que vinc a guanyar però sí que em dono de favorit», paraula de Thomas. «Jo miraré de no agafar la ‘maglia rosa’ abans de temps perquè fa dos anys el Giro se’m va fer molt llarg», confessió de Yates, tocat i enfonsat per Chris Froome el 2018. «Vinc a divertir-me, però en els dies clau miraré d’estar amb els més forts», versió d’un Nibali que aspira a una tercera victòria, com a astre que també ha guanyat el Tour (2014) i la Vuelta (2010) i amb el desig que els 35 anys no li passin factura davant ciclistes més joves com un portuguès de projecció  anomenat Joao Almeida (22 anys, Deceunick) amb l’alegria de la joventut per realitzar alguna cosa que es podria denominar com un ‘pogacazo’ en el Giro.

Fa un any va guanyar Carapaz 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Palerm abaixa aquest dissabte la bandera de la competició amb el Movistar ple de joves i amb Antonio Pedrero al capdavant, desitjosos de ser animadors en una carrera que van conquerir fa un any amb Richard Carapaz.

El Giro, com el Tour, es despreocupa de qui guanya, perquè l’important és arribar a Milà, tot i que la proximitat del Tour i la coincidència durant sis dies amb la Vuelta li hagi fet perdre algunes figures que han preferit reservar-se per a Espanya, coronavirus pel mig.

L’OPINIÓ DE SERGI LÓPEZ-EGEA SOBRE ELS FAVORITS