Giro d’Itàlia 2021: ¿Per què no Mikel Landa?

Si no hi ha eslovens al camp de batalla, tot escenari és possible. Si la contrarellotge no és abusiva escalador no gaire hàbil en aquest art pot creure. Si hi ha muntanya gairebé per regalar el panorama es torna tan rosa com el jersei pel qual lluitaran des d’avui i fins al 30 de maig les estrelles que s’han apuntat al Giro. I entre aquestes figura Mikel Landa, amb una oportunitat gairebé única, en la carrera en què millor s’adapta, sense gaire impacte de crono i amb cims per somiar.

«¿Per què no pot ser la meva primera victòria en una carrera gran?». Així d’optimista es va mostrar aquest divendres Landa des de Torí, on aquest dissabte s’inicia el Giro 104 amb una contrarellotge urbana. I certament al corredor alabès no li falta raó. ¿Per què no Mikel Landa? El Giro és una carrera on ha acabat una vegada tercer (2015) i una altra quart (2019) i el lloc en què millor s’ha lluït a la muntanya. A més, arriba amb un equip molt robust en què destaca un altre basc, Pello Bilbao, en un estat de forma excel·lent que pot portar-lo a convertir-se en alguna cosa més que un ajudant de Landa.

Poca contrarellotge

No hi ha un contrarellotgista potent que humiliï els escaladors com poden fer els absents Tadej Pogacar i Primoz Roglic. En el guió del Giro només figuren 39 quilòmetres i, en canvi, al menú de la carrera hi ha ni més ni menys que sis etapes d’alta muntanya i sis més de certa dificultat orogràfica. «Veig els rivals més a prop que mai. Aquest Giro és una oportunitat. Només necessito una mica de sort perquè cap dels meus contrincants és especialista contrarellotge i, a més, espero haver après dels errors del passat», va reiterar Landa des d’Itàlia.

I, en efecte, només un ciclista, un jove rebel anomenat Remco Evenepoel, amb només 21 anys, un altre prodigi de la nova generació de corredors, podria enterbolir la ruta de Landa i de la resta d’escaladors purs. Però no ha competit des que va estar a punt de matar-se al caure per un pont llombard, l’agost de l’any passat. Des de llavors, des que es va destrossar el maluc, encara no ha corregut fins al punt que, almenys d’entrada, Evenepoel s’ha descartat per a la baralla per la ‘maglia rosa’ en favor del seu company portuguès João Almeida, molt hàbil contra el crono però al que potser encara li falta una mica de geni a l’alta muntanya.

El paper de Bernal

Notícies relacionades

Equips i dorsals de tots els corredors del Giro d’Itàlia 2021

Fa 22 anys Induráin va dir prou

I és aquí on apareix Egan Bernal. El ciclista colombià, vencedor del Tour 2019, portarà el dorsal número u en absència del seu company de l’Ineos , Tao Geoghegan Hart, que es reserva per a França després de la victòria al Giro el 2020. En forma, resulta gairebé impossible respondre a un atac de Bernal a la muntanya. ¿Però com està realment? Fa diverses setmanes que es recupera dels dolors d’esquena que ja el van obligar a retirar-se del Tour el 2020. «He vingut al Giro amb molta emoció però pendent de la meva esquena. Si aguanta, lluitaré per la ‘maglia rosa’»

En un Giro aliat amb les sorpreses, que viurà del Zoncolan i les Dolomites però sense menysprear als trams de terra de la Toscana que es trobaran en l’etapa 11, aixequen la mà i mostren la seva candidatura a la victòria final escaladors de la talla de Simon Yates (guanyador de la Vuelta 2018), Jai Hindley, que va arribar empatat a la contrarellotge final del Giro 2020, i John Carthy, que va ser tercer en la Vuelta 2020, deixant un lloc a Romain Bardet, Alexsandr Vlasov i fins i tot a Pavel Sivakov, company rus de Bernal, per si falla el corredor colombià, en el Giro del debut de Marc Soler. La festa comença a Torí.