El protagonista
Bernal, el somni de Colòmbia al Giro
El líder de l’Ineos va guanyar el Tour el 2019 després d’atacar a l’Iseran, tot i que l’etapa va ser anul·lada en plena competició per culpa d’una enorme tempesta
Una calamarsada, uns rius revoltats, una carretera tallada per l’aigua, simplement els elements van impedir Egan Bernal guanyar l’etapa reina del Tour del 2019, que havia de finalitzar a la famosa estació alpina de Tignes.
Va ser neutralitzat mentre es llançava, en solitari, pel descens de l’Iseran. Allà havia atacat Julian Alaphilippe, l’últim dia que el corredor francès va vestir aquell any el jersei de líder. Però fins aquest diumenge Bernal mai havia guanyat una etapa en una carrera ‘gran’. I ho va fer al Giro, amb el premi afegit de la ‘maglia rosa’. El 2019 no va acabar l’etapa per culpa del diluvi universal. No obstant, els jutges del Tour van prendre temps al cim de l’Iseran, on Bernal va passar en primera posició. Allà va guanyar el Tour. Allà es va convertir en el primer colombià disposat a arribar vestit de groc als Camps Elisis de París.
Llorar de felicidad por las metas cumplidas. Esa es la mejor recompensa por el trabajo duro.
— Santiago Rendón (@santorendon) 16 de mayo de 2021
Lloró @Eganbernal
Me puso a llorar a mí.
!Qué grande Egan Arley! pic.twitter.com/51bDOcayId
A la capital francesa va complir llavors el somni que Colòmbia perseguia des dels anys 80 del segle passat, cosa que no va poder aconseguir primer amb Lucho Herrera i Fabio Parra i en els temps contemporanis amb Nario Quintana i Rigo Urán.
Notícies relacionadesAra s’ha proposat guanyar el Giro, ser el segon colombià, després de Quintana, que aconsegueix la ‘maglia rosa’. I per a això compta amb gregaris sensacionals com l’italià Gianni Moscon, el mateix que li va marcar el terreny i li va preparar l’atac a la terra dels Abruços, en una arribada espectacular, sobretot per la inexistència de l’asfalt, entre pedres i terra.
Marc Soler, concentrat
Però, mentre les càmeres de televisió se centraven en l’atac de Bernal, a molt poca distància, ferm, potent i concentrat, es trobava Marc Soler; una altra vegada entre els millors, en el grup de Remco Evenepoel per continuar mantenint-se molt viu a la classificació general, cosa que el català, fins ara, no havia aconseguit ni al Tour, ni a la Vuelta, tot i que és cert que en totes dues carreres es va inscriure per ajudar els caps de fila del Movistar. És el primer espanyol de la general (12è de moment), a l’espera d’etapes on pot moure’s amb més facilitat com la de dimecres, una altra vegada amb terra a la vista, sobre els magnífics paisatges de la Toscana.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat