Giro d’Itàlia 2021: Bernal entra al seu territori

Egan Bernal entra en una setmana clau per defensar la ‘maglia rosa’ que va conquistar diumenge a la terra dels Abruços. Els Apenins ja són història, un pas que ha servit perquè el ciclista colombià marqués el terreny i descobrís els seus rivals, principalment a Remco Evenepoel, en el que es preveu sigui el gran duel d’aquest Giro.

El líder de la ronda italiana a partir d’aquest dimecres té prou territori per començar a traçar la victòria, al disposar del que més li agrada, muntanyes per beneir amb la seva bicicleta i demostrar el que ja va deixar clar en el Tour 2019, que va guanyar: potser és el millor escalador del planeta, tot i que no es tracti d’un corredor complet, el que destaca no només en els ascensos sinó també en les contrarellotges, com ja han demostrat els absents Primoz Roglic i Tadej Pocagar.

Més muntanyes que quilòmetres

A partir d’aquest dimecres Bernal afronta més muntanya que quilòmetres adversos de contrarellotge, només una trentena, l’últim dia de carrera, el diumenge 30 de maig, a Milà. I tot i que les grans diferències acostumen a fer-se més sota la tirania del cronòmetre que amb l’espectacle de la muntanya, amb una renda superior al minut en tindria prou per contrarestar Evenepoel, més en la línia de Roglic i Pogacar, i per tant brillant a qualsevol territori ciclista.

Bernal corre, a més, protegit pel millor equip del Giro. Un Ineos que, malgrat perdre el rus Pavel Sivakov per caiguda, està preparat per marcar-li el terreny (com va fer Gianni Moscon als Abruços), impulsar-lo al pla (segons va fer Filippo Ganna en l’esprint bonificat de dilluns), auxiliar-lo a la muntanya, amb Daniel Martínez al capdavant, i amb ajudants tot terreny com són el cas del corredor equatorià Jhonatan Narváez i del biscaí Jonathan Castroviejo.

El ‘sterrato’

I sota aquestes circumstàncies el tiberi del Giro comença aquest dimecres amb el contacte amb la terra blanca, el ‘sterrato’, de la Toscana, territoris comuns de la Strada Bianche, la clàssica que més ha pujat aquests últims anys, que ja es denomina com ‘L’Infern del Sud’, i on aquest 2020 Bernal va ser tercer, darrere de Mathieu van der Poel i Julian Alaphilippe.

 Després d’una jornada de mitja muntanya i un esprint a Verona apareix la pitjor i més dura arribada en alt de les disposades en aquest Giro, la que pot ser etapa reina d’aquesta ronda italiana, amb l’ascensió a l’impressionant Zoncolan. Però abans de la jornada de descans de dimarts que ve apareix la gran cita pels Dolomites (dilluns que ve), després d’un viatge més aviat pla per Eslovènia, amb el trànsit pels passos Ferraia, Pordoi i Guiau, mites del Giro, tot i que els organitzadors han preferit col·locar la meta en descens, a la famosa estació d’esquí de Cortina d’Ampezzo.

Poca ajuda per a Evenepoel

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Serà en tots aquests terrenys on s’haurà de defensar, qui sap si atacar, Evenepoel, amb pitjor equip –de fet només compta en la fase decisiva de les etapes amb el portuguès Joâo Almeida– i amb la incertesa de la seva inexperiència en grans voltes, una cosa que no va ser un obstacle, en situació similar, per a Pogacar.

Darrere d’ells creixen encara més els dubtes, entre ciclistes encapçalats per Alexsandr Vlasov (26 anys acabats de complir), que no s’han entregat però que han anat deixant segons, com també ha sigut el cas de Marc Soler, amb menys dubtes dels que arriben a partir d’ara i que, suposadament, li van com l’anell al dit a la ‘maglia rosa’. La festa del Giro segueix aquest dimecres sobre el ‘sterrato’ toscà.