la ronda italiana

La terra del Giro d’Itàlia és per a Egan Bernal

  • La ‘maglia rosa’ dona un cop d’autoritat sobre els camins toscans sense asfaltar i deixa fora de combat Evenepoel, que cedeix més de dos minuts.

  • El ciclista colombià aprofita l’etapa més bonica fins ara per començar a traçar la ruta cap a la victòria final.

La terra del Giro d’Itàlia és per a Egan Bernal
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La terra és per a qui la treballa. I de treballar, de saber el que costa aconseguir un peso (la moneda oficial de Colòmbia), en té molta experiència Egan Bernal. Va créixer en una família on cada bitllet s’havia de guanyar amb la suor del front. Ell va conèixer senderes amb pols, com l’‘sterrato’ que aquest dimecres el va impulsar a la Toscana; o pujades sense asfaltar, on diumenge, als Abruços, va fer el primer toc amb la seva vareta d’escalador per començar a traçar la ruta de la victòria en aquest Giro.

La ronda italiana té un líder consistent, el que sobre els camins toscans de terra i pols va donar un cop d’autoritat sobre Remco Evenepoel fins al punt de deixar sense efecte el duel que el prodigi belga volia mantenir amb el fill de la serralada andina.

Bernal ho té tot, absolutament tot, perquè no se li escapi aquest Giro. A poc a poc comença a distanciar els rivals. El més perillós era Evenepoel i ja és a més de dos minuts. Ara ja pot començar a respirar, només a respirar, sense confiar-se amb el Zoncolan i les Dolomites en l’horitzó, perquè el segon de la general és Aleksandr Vlasov, un magnífic corredor rus que viu a Andorra, situat a 45 segons de Bernal, però que cada vegada que la ‘maglia rosa’ ha accelerat la carrera s’ha deixat anar una miqueta, mínim senyal de debilitat, però suficient perquè el corredor colombià s’encoratgi.

El recolzament de Ganna

I té al seu equip Filippo Ganna, el que trenca el Giro en mil trossos al primer sector de la terra blanca toscana, de camins rústics que no van ser creats per circular amb una bici de carretera, sinó per disfrutar del paisatge. I és Ganna el que destrossa els contrincants de Bernal, sobretot Evenepoel, a més de 40 quilòmetres de la meta. El ciclista belga salva el primer assalt, malgrat que gairebé sent la campana, com si fos en un quadrilàter on s’aixeca la pols. Però Ganna el deixa en evidència perquè tots veuen que pedala amargament quan l’asfalt desapareix.

Al segon cop de l’Ineos, Evenepoel cedeix. I si no entrega el Giro definitivament és perquè l’auxilia Joâo Almeida, tot i que amb cert caos de coordinació.

Notícies relacionades

Bernal es mou com el peix a l’aigua sobre la terra. No li patinen ni les rodes ni el cap per treure a l’‘sterrato’ de la Toscana la brillantor apropiada per a qui es disposa a guanyar el Giro.

L’atac definitiu

Són 2.08 minuts el que cedeix Evenepoel a la meta. ¿Li ha provat malament la jornada de descans de dimarts? ¿La seva inexperiència en una gran volta? ¿Una crisi perquè mai havia encarrilat tantes etapes seguides? ¿La por d’una caiguda com a seqüela del greu accident de l’estiu passat? ¿Simplement un dia horrible? A Bernal li és igual contestar perquè quan torna l’asfalt, quan la carrera s’aixeca de nou en una interminable recta, llança l’atac definitiu. I si no guanya l’etapa és perquè hi ha escapats per davant (triomf del suís Mauro Schmid), tot i que això li és igual. Ell vol distanciar Evenepoel, a tots. I Marc Soler, que ho fa extraordinàriament bé fins que a falta de quatre quilòmetres per acabar les cames li diuen prou.