El Zoncolan, el colós del Giro 2021

A Igor Antón, vencedor al cim del Zoncolan al Giro del 2011, mai se li oblidarà el triomf, el millor de la seva carrera, el seu dia gran com a corredor. Va tenir lloc en la ronda italiana que va guanyar Alberto Contador però que després li van treure com a dany col·lateral per aquell tristament famós filet d’Irun.

Antón va arribar en solitari a un cim enclavat als denominats Alps Càrnics, no gaire lluny de la frontera entre Itàlia i Àustria. «És un port on no serveix anar a roda», repetia aquest divendres a Eurosport. L’excorredor recorda una vegada i una altra que l’ascensió al Zoncolan, si es fa en solitari, és com una lluita interna. Quaranta minuts de soledat on fins al final, fins que apareixen els tres últims quilòmetres, que són terribles, on és impossible aixecar-se del seient, sobretot si plou com està previst, no se sap si per darrere arribarà Egan Bernal, el líder, la 'maglia rosa’ endimoniada, per tirar per terra el somni de la victòria.

Serà la setena vegada que s’ascendeix el Zoncolan en la història del Giro. No reuneix la llegenda dels famosos Stelvio, Gavia o fins i tot el Mortirolo perquè es va incorporar a la vida de la ronda italiana aquest segle, concretament en l’edició del 2003, amb victòria precisament de qui després va resultar ser-ne el triomfador final, Gilberto Simoni, que va començar a escriure la profecia que dicta que qui lluita en la general i guanya al cim del Zoncolan arribarà vestit de rosa a l’última meta del Giro.

Els guanyadors al cim

Tres dels triomfadors, a part de Simoni, Ivan Basso el 2010 i Chris Froome el 2018, després s’han imposat en la classificació final. Simoni va repetir victòria el 2007, tot i que sense guanyar la carrera (va acabar quart de la general), mentre que Antón i l’australià Michael Rogers (2014) van conquistar el Zoncolan sense lluitar per la taula del Giro.

Aquest dissabte s’ascendeix pel denominat falsament com a vessant més senzill, la cara de Sutrio. És per on va pujar Simoni el 2003, perquè la resta de les ocasions s’ha escalat per la denominada via d’Ovaro, una mica més fàcil al final però més complicada al principi.

És igual. Per vèncer al Zoncolan s’ha de ser un magnífic escalador. Allà es pot començar a guanyar un Giro on ara comença l’alta muntanya de veritat (demà, cita amb els Dolomites). I també es pot perdre la ronda italiana de la forma més cruel que es conegui.

Rampes de garatge

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

En els últims 3.000 metres de pujada no hi ha un 13% de mitjana amb pendents que arriben al 27%, que es podria comparar a la rampa d’un garatge. Gens recomanable si no s’està preparat, tot i que la muntanya ja s’ha convertit en lloc de peregrinació cicloturista. 

I aquest dissabte, a més, es donarà una situació inhabitual en el món del ciclisme. Les autoritats italianes, a causa de les mesures sanitàries, han determinat que només 1.600 persones puguin ser a la zona pròxima a la meta. El sorprenent és que han hagut de pagar (el ciclisme és un esport que se segueix gratuïtament). Han sigut només 10 euros. Però les entrades es van esgotar en poquíssimes hores, ja que ningú es vol perdre, malgrat la pluja i el fred, la festa de l’ascens al Zoncolan.