Juan Ayuso guanya el ‘Baby Giro’ com a estrella del futur

Mai hi ha hagut un corredor així nascut i crescut al sud del Pirineu. Juan Ayuso, amb només 18 anys, ja és una estrella al firmament ciclista, una figura que en fase de creixement ha sigut capaç de guanyar el Baby Giro o el Giro d’Itàlia sub-23, com ara es denomina, contra corredors tres o quatre anys més grans que ell; una llum al firmament ciclista per demostrar que el planter espanyol de dues rodes té el seu Tadej Pogacar, de qui per cert serà company d’aquí poc més d’un mes, i el seu Remco Evenepoel per lluitar entre la nova generació que s’està apoderant d’aquest esport per convertir en ‘vells’ els qui ara ronden els 30 anys.

Pedro Delgado, Miguel Induráin, Alberto Contador (potser el més jove del trio a l’hora de triomfar) es van fer estrelles amb la vintena complerta perquè amb 18 anys, l’edat en què Alejandro Valverde guanyava tots els nois de Múrcia que anaven en bici per convertir-se en ‘l’Imbatut’, tots ells començaven a lluitar en carreres locals, sense trepitjar els grans escenaris estrangers. Per això, només per aquest detall, Ayuso és diferent.

L’avaria de la contrarellotge

I, perquè tal com repeteix Perico una vegada i una altra, un campió no només es fa aixecant els braços i sumant victòries, sinó sobrevivint i fent-se fort en la derrota, o davant un contratemps com el que va patir Ayuso a la contrarellotge del Giro sub-23, que no va guanyar perquè se li va atrotinar la bici tot just sortir. «Al quilòmetre 1 se m’ha abaixat el seient fins a baix i he fet tota la ‘crono’ com si portés quatre talles menys de bici. Perdo la ‘maglia rosa’ per 16 segons. Això no ha fet més que començar», va explicar el corredor.

Curiosament la contrarellotge es va celebrar en un circuit al voltant de la ciutat de Cesenatico, on va néixer Marco Pantani que va guanyar el Baby Giro el 1972, poc temps després de començar a impressionar la raça ciclista per la seva facilitat en l’escalada. Però ‘el Pirata’ tenia 22 anys , i no 18, quan va aconseguir la victòria, que també van aconseguir en la mateixa carrera altres figures del ciclisme com Francesco Moser (amb 20 anys), Giovanni Battaglin (amb 21), Piotr Ugrumov (amb 23) o l’any passat una altra perla ‘juvenil’, Thomas Pidckok, ara a les files de l’Ineos, amb 20 anys complerts.

Ayuso va guanyar tres etapes a Itàlia i una d’elles va ser la jornada reina, amb un poder impressionant, arribant sol, atacant un a un rivals que va destrossar. És ràpid en les arribades, fa els millors contrarellotges (prova d’això va ser que només va cedir 32 segons, malgrat l’avaria soferta, al seu company i guanyador de l’etapa Filippo Baroncini) i puja les muntanyes com l’escalador més fi de tots. I només per aquests tres detalls posa la pell de gallina mentre es va escrivint.

Tot i que no és normal en ciclisme, sinó més aviat una pràctica futbolística, Ayuso ha estat corrent fins ara cedit al Colpack italià per l’Emirates. Precisament el director esportiu de l’equip de Pogacar, Joxean Fernández ‘Matxin’, ha estat acompanyant el corredor de Xàbia que, igual que bona part del gran grup professional, ja s’ha decantat per fixar la seva residència a Andorra.

El gran salt

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Amb nou victòries acumulades aquest any, a l’agost ja farà el salt al màxim nivell i podrà competir no només amb xavals tres o quatre anys més grans que ell, sinó amb estrelles que per edat podrien ser el seu pare, com Valverde.

Ha nascut una estrella, única en la seva espècie. Al Baby Giro s’ha posat el senyal de circulació del quilòmetre zero de l’era Ayuso. Aquest estiu comença el recorregut dins del gran grup de cara ja cap a una gran ronda per etapes a partir de la temporada vinent.