El ciclisme espanyol se la juga en el Tour de França 2021

Les opcions per destacar i fins i tot per lluitar pel podi de la carrera passen per les cames d’Enric Mas, cinquè l’any passat i que aquest divendres va reconèixer que arribava al Tour millor que el 2020. El geni i la figura, als 41 anys, corresponen a Alejandro Valverde, l’últim ciclista espanyol que va trepitjar el calaix dels Camps Elisis el 2015, i l’opció sorpresa incumbeix dos corredors joves, tots dos de 25 anys, perfectament preparats per guanyar etapes i que són Iván García Cortina (Movistar) i Álex Aranburu (Astanà). Els dos es manegen a la perfecció en arribades planes sense excessius velocistes, tot i que tot dependrà del treball que hagin de realitzar per als líders dels seus equips.

L’anunci de renovació

Precisament aquest divendres i per no deixar dubtes que passi el que passi en aquest Tour continuen confiant en el ciclisme, Telefónica va anunciar la renovació del conjunt Movistar per dues temporades, fins a finals del 2023, l’any en què es compleix l’11a campanya de l’equip blau on han sumat 309 victòries. «Fins al 2018 érem un país privilegiat a l’hora d’aconseguir victòries en el Tour. El ciclisme espanyol sempre ha viscut per cicles i quan s’ha retirat un gran corredor de seguida ha aparegut una promesa, pel que estic segur que en aquest Tour tant nosaltres com equip o el ciclisme espanyol en el seu conjunt es retrobaran amb alguna victòria», va comentar aquest divendres Eusebio Unzué, mànager del Movistar. «Ara ocorre que un país com Eslovènia, que mai havia destacat en aquest esport, porta els dos principals candidats per guanyar a París», va afegir el tècnic navarrès.

En efecte, Tadej Pogacar i Primoz Roglic són els dos principals aspirants al triomf, però després d’ells el ventall d’opcions està més obert, malgrat el fortíssim nivell que presenta el conjunt de l’Ineos amb Geraint Thomas, guanyador el 2018, i Richard Carapaz, vencedor del Giro 2019, al capdavant. I és aquí on Mas, amb 26 anys, pot trobar un forat per lluitar per la general.

«Estic molt millor físicament que el 2020, quan vaig ser cinquè. Per això arribo al Tour mirant al calaix de París i amb la intenció que a diferència de l’any passat no es tracta d’aguantar a la muntanya amb els millors sinó de ser més agressiu. Sé que puc ser més ambiciós. Tot el que sigui millorar la cinquena plaça m’acosta al podi», va reconèixer el corredor mallorquí a Brest.

Absència i aspirants

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Amb l’absència de Mikel Landa, que no s’ha pogut recuperar a temps de la greu caiguda soferta en el Giro, dos altres ciclistes bascos, Ion Izagirre (Astanà) i Pello Bilbao (Bahrain) són aspirants a victòries d’etapa i fins a poder aconseguir una posició honorífica en la general. I aquest dissabte en la primera etapa, que circula per carreteres pròximes a les platges bretones, més ben preparades per cultivar ostres que per banyar-se amb aquest temps hivernal, Valverde figura entre els favorits a la primera victòria d’etapa, recompensada amb el jersei groc, tal com va succeir, també a Bretanya, el 2008, quan el corredor murcià va guanyar l’etapa i es va vestir per primera i única vegada amb el mallot de líder de la carrera.

Alberto Contador, ja retirat, va guanyar l’últim Tour espanyol el 2010, tot i que mesos després va perdre la victòria pel trist episodi del ‘filet d’Irun’. Oficialment consta el ciclista madrileny com a vencedor del Tour 2009, un any després del triomf de Carlos Sastre i dues temporades més tard de la seva primera victòria, que va arribar després de la ronda francesa conquerida per Óscar Pereiro (2006) després de l’eliminació de Floyd Landis per dopatge. I abans l’època de l’imperi, amb els cinc Tours consecutius de Miguel Induráin (1991-1995), després de les victòries de Federico Bahamontes (1959), Luis Ocaña (1973) i Pedro Delgado (1988).