El Tourmalet
La història de les rodes andorranes de Van der Poel
L’equip del líder del Tour no disposava del material adequat perquè el net de Poulidor defensés el groc.
Després d’una recerca van trobar la salvació al Pirineu i una persona que realitzés per amor al ciclisme el transport fins a Rennes.
Hi ha favors que no es paguen amb diners. Cal tenir molt amor pel ciclisme i pels mites del Tour. El propietari d’un hotel pròxim a Ax les Thermes, al Pirineu, a una hora i quart amb cotxe d’Andorra, va rebre una trucada d’un antic remer neerlandès. El coneixia d’haver pernoctat a l’establiment durant unes vacances cicloturistes. «¿Pots recollir unes rodes a Andorra i portar-les a Rennes?». El viatge a Andorra no era complicat, però fins a Rennes significava passar tot França, 1.700 quilòmetres anada i tornada. I, a més, calia afanyar-se perquè qui volia les rodes no era cap altre que Mathieu van der Poel, el líder del Tour, per utilitzar-les en la contrarellotge on va salvar el mallot groc.
Expliquen que tot va ser per un servei a la història del Tour i perquè, com mig país, el propietari de l’hotel volia que el net d’un mite, de Raymond Poulidor, continués vestit com mai va poder fer-ho l’avi fins a l’arribada als Alps.
La defensa de la peça
Van der Poel havia declarat que ell mai s’havia preparat per a una contrarellotge, que la millora aerodinàmica o els assajos al túnel del vent eren per a d’altres. Però, ¡carai! volia fer tot el que estigués a la seva mà, o millor dit a les seves cames, per mantenir-se al capdavant de la general.
I si Van der Poel no havia entrenat les contrarellotges, el seu equip, l’Alpecin, tampoc disposava del material adequat per lluitar per una ‘crono’ en el Tour. Van aconseguir un casc, al qual van esborrar la publicitat, van treure gairebé com si fos del barret de copa un manillar de triatleta, però les rodes, ¿on aconseguir rodes de carboni, lleugeres i especialment preparades per intentar volar en una contrarellotge?
A l’equip van trucar a l’home clau, un altre holandès, Meindert Klem, antic remer olímpic i que distribueix les rodes Princeton, del millor... res que un joc per a un cicloturista supera els 3.000 euros amb una producció mínima; paciència i sense presses per aconseguir-les.
L’ajuda del ciclista professional
Notícies relacionadesKlem no tenia cap roda disponible per a entrega immediata i professionalment només les utilitza l’equip Ineos. Però se li va ocórrer trucar a un amic, antic remer que es va convertir en ciclista professional, l’australià Cameron Wurf, integrant de l’Ineos i que com tants altres professionals del pedal resideix a Andorra. Ell en tenia un joc, pel que sembla l’havia comprat a través de l’equip, però no podia moure’s del petit país pirinenc.
Així que Klem es va posar en contacte amb l’hoteler amb qui havia intimat en les vacances. Tot per Poulidor. Ni es va quedar a descansar a Rennes. Després d’entregar les rodes va tornar a casa. Això sí, Wurf les va cobrar: 3.800 euros per salvar la primera plaça del Tour.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
