I a l’horitzó... el Mont Ventoux

¿Potser Petrarca va pujar alguna vegada en burro al Tourmalet? Deu ser que no. Però sí que ho va fer al Ventoux per buscar la inspiració, al Ventoux que ascendeix el Tour en dues ocasions aquest dimecres. Al segle XIV no hi havia carreteres, ni túnels a les entranyes de la muntanya, ni tan sols vinyes, ni de bon tros ningú que imaginés que molts anys després un centenar d’esportistes muntats en bici embogís per demostrar qui era el més ràpid ascendint a prop del camí on el burro superava lentament els obstacles carregat amb Petrarca.

Primera ascensió, el 1951

Es va pujar al Tourmalet 40 anys abans que el primer corredor del Tour coronés la cimera provençal per començar a escriure la llegenda del Ventoux. Va ser Lucien Lazarides, d’origen grec, i que es va establir a la Costa Blava després d’aparcar la bici. Va passar el 1951, un any abans que Jean Robic passés primer pel cim. Robic es va fer famós perquè com que era baixet i pesava poc es posava plom a les butxaques del mallot per descendir més ràpid per ports com el Ventoux. Va guanyar el Tour de 1947, el primer que es va celebrar després de la Segona Guerra Mundial i es va matar el 1980 al xocar contra un camió aparcat al tornar d’un sopar amb exciclistes. Havia begut en excés.

Julio Jiménez, que coneixien com ‘El Rellotger d’Àvila’, magnífic escalador en la dècada dels 60, va ser el primer a transitar per la cimera del Ventoux en la maleïda ascensió de 1967, perquè mentre ell superava tots els obstacles Tom Simpson agonitzava després de patir un col·lapse, per morir a l’helicòpter que l’evacuava a l’hospital. A les butxaques del seu mallot, allà on Robic col·locava el plom, van trobar amfetamines. La mort va començar a sensibilitzar sobre l’abús de farmacologia prohibida en aquest esport, tot i que es van necessitar moltes dècades perquè comencés a baixar el vici.

La fusta dels barcos

Notícies relacionades

¿Pogacar pot perdre el Tour de França?

Fa 22 anys Induráin va dir prou

Quan Petrarca va pujar al Ventoux la muntanya tenia arbres de cap a peus, igual com el Tourmalet, tret dels prats de La Mongie que serveixen per disfrutar de l’esquí a l’hivern. No havia desaparegut la vegetació, ni el cim s’havia convertit en un desert per culpa de l’abús que es va realitzar fins al segle XIX tallant arbre rere arbre perquè es creia que la fusta del Ventoux era la millor per a la navegació. El desastre ecològic va convertir el ‘Gegant de la Provença’ en un paratge de pedres i terra on el pedaleig es fa més complicat pel sol i la calor o pel vent que de vegades impedeix pedalar, però no córrer a peu, tal com va fer Chris Froome el 2016 després que una moto de l’organització tombés el grup de favorits de la carrera.

Hi ha túnels i refugis militars ael Ventoux, molt més tràfec que al Tourmalet, per on només pugen esquiadors a l’hivern i cicloturistes a l’estiu. I un dia clar, des del cim, s’aprecien quilòmetres i quilòmetres de plana francesa. A l’estiu, igual com passa al Tourmalet, milers de cicloturistes escalen fins al cim, on hi ha instal·lat un observatori, generalment pel vessant sud, per aturar-se uns instants al monòlit aixecat allà on va morir Simpson. A la vall, els camps de futbol mantenen oberts els vestidors perquè els ciclistes es puguin dutxar després de l’esforç i abans de tornar a les llars d’origen. ¿Veritat, estimat Tourmalet, que no ha passat res per parlar per un dia del Ventoux?