Tour de França: Valverde es queda sense premi a Andorra

Sepp Kuss coneix com pocs les carreteres andorranes, com Alejandro Valverde quan agafa la variant sense cotxes de la vella autovia que va cap al mar mentre s’entrena amb la colla a Múrcia. Un dia qualsevol de juny es podia veure Kuss escalant per Beixalís, com Jonathan Castroviejo, quan va tornar del Giro, que també es va colar a l’escapada que va donar la victòria al ciclista nord-americà.

Per Beixalís, hi passaven tots, tots els ‘andorrans’ que anaven al Tour, 50 almenys, i els cicloturistes que s’atrevien amb la muntanya els superaven fins a gairebé desequilibrar-los. «¡Vinga, que no t’ho coneixies bé!», entre somriures i feliç l’hi diu a Kuss a la meta d’Andorra la Vella, perquè si se’l coneix bé se sap que Valverde estava content, perquè ell disfruta veient-se davant, sentint centenars de persones que criden el seu nom mentre persegueix Kuss. I li agrada. «M’he hagut d’esforçar perquè venies per darrere», li agraeix el ciclista nord-americà. Parlen en castellà i Kuss ho entén, el mateix ciclista que viu a Andorra, però que moltes vegades agafa la bici i se’n va a veure la seva nòvia de Girona.

El fred dels Alps

Valverde mai se n’havia anat del Tour, tot i que no se’l veiés pels llocs d’honor per on li agrada circular. Camí de Le Grand-Bornand, el dia de la gran exhibició de Tadej Pogacar (a Andorra, sense canvis a la general), també es va colar com aquest diumenge a l’ecapada bona, però el fred, ¡mare meva quin fred! el va deixar fora de combat. Tremolava i només volia baixar al cotxe a buscar roba d’hivern, a arribar a la meta com fos. Valverde estima la calor, disfruta amb el temps de la seva Múrcia de l’ànima, fins al punt que un dia va pensar i fins i tot va estudiar instal·lar-se, com tants altres, a Andorra. Però, no, es va quedar a Múrcia, amb els seus, per sortir cada dia amb la flor i nata dels cicloturistes murcians, perquè ell volia i desitjava que el seu grup pagués cada dia l’impost de veure’s atacat per Valverde.

I a Tignes, el dia de la gran patacada d’Enric Mas, només va pensar a ser al costat del ciclista mallorquí, per dir-li que les ferides per la caiguda no feien mal i que aguantés entre els grans, tal com va fer aquest diumenge, no sense gaire esforç, a les costes de Beixalís, que Mas coneix de memòria perquè ell també viu a Andorra.

🚀 ¡Gracias a todos por el cariño y los mensajes! Hoy lo intentamos en una etapa muy dura y nos quedamos muy cerca. @seppkuss fue mejor, así que toca felicitarle.

🔥 Ahora a disfrutar de la jornada de descanso y a afrontar la semana final de #TDF2021 pic.twitter.com/4w9zzGJBqk

— alejandro valverde (@alejanvalverde) 11 de julio de 2021

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Que diferent hauria sigut tot si Valverde no tingués 41 anys. I és que el ciclisme i tantes coses no es veuen igual amb els ulls d’un quarantí que d’un xaval de 26 anys com és Kuss, que es posava a límit en cada corba. I Valverde ho va començar a fer mentre el perseguia, com a segon de l’etapa, posat en el que va acabar, després de deixar la resta d’escapats, després que el nord-americà, allà on sabia que Beixalís s’enduria, deixés anar el ‘Bala’. Però quan va veure més a prop el prat que l’asfalt, Valverde va recordar l’edat que té i els cinc fills. «Vaig tenir un conflicte en una corba i vaig pensar que era més important no caure que guanyar l’etapa. Podia haver-me fet molt mal».

Va baixar cap a la Massana amb precaució, però Kuss, gairebé mig minut per davant, ja només podia delectar-se amb la victòria perquè Valverde fos segon, com li va passar a Ion Izagirre a Le Grand-Bornand o a Imanol Erviti a Nimes. Algun dia arribarà una victòria d’etapa. «Continuarem lluitant fins al final», va ser l’última promesa de Valverde i mentre aquest ciclista, que anomenaven ‘El Imbatido’ fa 20 anys, continuï donant guerra no s’haurà de perdre la fe.

Etapa 15 + CG #TDF2021 (15/21) pic.twitter.com/mIi9yRYokl

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 11 de julio de 2021