El Tourmalet
Valverde, un home a la fuga pel Tour
El ciclista murcià no ha tingut fins ara gaire sort a la carrera i ja el primer dia se’n va anar a terra en la segona caiguda massiva
No queden gaires oportunitats per contemplar la imatge d’Alejandro Valverde en una fuga del Tour. I això que aquest Tour no està sent el que ell hauria volgut disputar. Tot se li va complicar quan uns dies abans de marxar cap a França es va vacunar i va tenir una mala reacció com li passa a tantes altres persones; febre, malestar general i, el pitjor, fatiga i falta de forces, cosa que per a un corredor professional, amb un cos fi i preparat per afrontar la duresa de tres setmanes de competició a la Grande Boucle, era un aspecte terrible.
Per si no fos prou va caure en el segon dels amuntegaments que es van produir en la primera etapa. Va driblar la de la noia inconscient que saludava els seus avis, però a la segona, ja amb la proximitat de la meta que va conquerir Julian Alaphilippe, ‘El Bala’ se’n va anar a terra, amb la qual cosa ja va començar la carrera amb el peu canviat.
Aquest és el 14è Tour que disputa. En set d’ells ha acabat entre els deu primers. El 2015 va aconseguir la seva millor classificació a l’arribar tercer a París per darrere de Chris Froome i del seu company d’equip de l’època, Nairo Quintana. La seva última victòria d’etapa, a Peyragudes, es va produir el 2012, el dia que l’Sky va frenar Froome quan anava llançat cap a la meta i corria perill el liderat de Brad Wiggins. Aquella nit el sopar a l’hotel del conjunt britànic va ser calentó, i no precisament pels plats que consumien.
L’accident del 2017
Notícies relacionadesA Valverde, no obstant, la situació li va ser igual perquè ell es va anotar una fuga tremendament treballada pel seu equip. Tres vegades ha hagut d’abandonar la prova; l’última vegada el 2017 quan es va estampar contra les tanques de la contrarellotge inicial de Düsseldorf. Allà es va trencar el genoll i molts, tret d’ell, van creure que ja havia donat tot el que havia de donar com a corredor. Un any més tard, a Innsbruck, es va proclamar campió del món de ciclisme i amb el jersei arc de Sant Martí va acabar la Vuelta del 2019 en segon lloc per darrere de Primoz Roglic i per davant de Tadej Pogacar.
Amb Valverde mai se sap quan serà el seu últim Tour i per tant quan serà la seva última fuga, però almenys aquest diumenge camí d’Andorra es pot disfrutar de la seva presència en l’escapada del dia. Li queden uns Jocs Olímpics per davant, la Vuelta i, almenys, una altra temporada més on es poden preparar apostes jugant al gairebé encert segur que l’any que ve repeteix en la ronda francesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
