Carta oberta a Chris Froome

Aquest dilluns estaves sol, com si fossis un més; de fet, com si fossis el que tu has volgut, un més, un més dels que corren el Tour, dels que passen desapercebuts en el miler de periodistes acreditats, dels quals només estan pendents de veure on van classificats els familiars i els amics del poble... aquells les mares dels quals pateixen de taquicàrdia cada vegada que hi ha una caiguda massiva, no fos que el seu fill s’hi hagi vist embolicat, i ja no diguem si es tracta de l’àvia.

Se’t veu feliç

Perquè no t’han caigut els anells i fins i tot se’t veu feliç i content anant en el que es denomina l’‘autobús’, el pilot farcit normalment de velocistes que només es preocupen d’arribar a la meta els dies de muntanya amb el control obert i en què el teu compatriota Mark Cavendish és un geni amb la calculadora: pujar lentament i baixar tan ràpid com sigui possible cap a meta.

Saps que mai més, si tornes a aquesta carrera, guanyaràs el Tour, ni aconseguiràs una plaça d’honor, ni tornaràs a trepitjar el podi de París, al qual has pujat quatre vegades com a guanyador, una altra com a segon i l’última vegada, el 2018, com a tercer classificat. Això ja és per a d’altres. Fins i tot difícilment se’t veurà en una escapada com fan altres il·lustres veterans anomenats Alejandro Valverde i Vincenzo Nibali, que, per cert, s’ha acomiadat de la volta francesa per preparar els Jocs de Tòquio.

Salutacions a la càmera

Però és un premi, un guardó a l’esportivitat, tenir-te en el Tour, tot i que amb prou feines et nomenem, tot i que ja ni sigui notícia que t’hagis quedat tallat. Encara aconsegueixes que la moto de la televisió francesa et faci un pla quan passa pel teu costat. I tu saludes, tal com vas fer diumenge a Envalira. En l’època que vesties de groc no tenies temps, ja no només per saludar a la càmera, sinó per mirar el paisatge, tot el dia corrent amb el cap cot mirant el ciclocomputador o pendent de la roda posterior del teu company d’equip per calcular on, com i quan atacaries en la primera etapa de muntanya per començar a sentenciar el Tour.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Has sigut el millor ciclista en carreres de tres setmanes de la dècada passada, perquè a les quatre victòries a París, cal afegir-hi els dos triomfs en la Vuelta i el Giro del 2018. Per a les millors pàgines dels llibres d’història de ciclisme quedarà el teu atac a La Finestre, on vas aconseguir vestir-te de rosa, en una ofensiva llunyana que hauria firmat el mateix Fausto Coppi.

Un premi afegit

Per això, cada vegada que apareixes a la tele, o veure’t aquest dilluns en un carrer d’Andorra la Vella sortint del teu hotel, és com un premi perquè molt pocs, potser només tu, haurien sigut capaços de tornar a col·locar-se un dorsal a l’esquena i a la tija del seient de la bici després de l’horrorós accident que vas patir quan vas caure entrenant la contrarellotge del Critèrium del Dauphiné 2018. El que ha vingut després és un temps afegit d’or, de groc, més ben dit, i de poder veure’t, tot i que sigui entre els ‘esforçats de la ruta’, els pàries del ciclisme, en un Tour de França.