Landa, preparat per al combat per la Vuelta

Els operaris de la Vuelta incrusten ciment per evitar el salt a la vorada, perquè no caigui cap ciclista en la contrarellotge inaugural d’aquest dissabte, poc després de sortir de les portes de la catedral. Asseure’s davant l’estàtua amb la imatge del Cid Campeador serveix per passar el matí comptant ciclistes, els que van esquivant els cotxes i els que capten l’atenció de desenes i desenes de pelegrins del Camí de Santiago.

Apareixen tots, perquè Burgos no és tan gran i perquè molts dormen en hotels del centre de la ciutat. Així que Mikel Landa amb un mallot amb missatge contra l’obesitat i la diabetis sorgeix amb els seus companys del Bahrain desitjós de tornar a trepitjar un podi, com només ha passat una vegada, per allà el 2015 al Giro, encara lamentant que no va poder pujar el de París (Tour 2017) perquè Romain Bardet va ser un segon més ràpid que ell. 

La confiança de Mas

Enric Mas també vol lluitar per la victòria final. «Crec que puc guanyar aquesta carrera. Estic al Movistar i sortim a lluitar per la Vuelta». Però, amb el seu permís, Landa és la principal opció espanyola per lluitar per la victòria final davant rivals tan totpoderosos com Primoz Roglic i Egan Bernal. «He de ser prudent per les circumstàncies en què arribo, sobretot perquè em vaig trencar la clavícula i quatre costelles al Giro». 

Va ser un accident terrible que va acabar amb intervenció quirúrgica. Adeu al Tour i molta preocupació en el que gairebé sembla un doble miracle: que Landa estigui en la Vuelta i que a més ho faci amb opcions de lluitar per la victòria: «Estic content per ser aquí. Potser no estic tan en forma com voldria, però ja l’aniré agafant conforme vagin passant els dies. I tant de bo dilluns ja pugui estar ficat en la carrera en la primera cimera de la prova». Exactament, perquè dilluns arriba el Picón Blanco, el cim del ‘landisme’, la religió ciclista creada entorn del corredor basc, on esclataran ja els primers coets amb una costa de categoria.

Equip potent

I perquè, a més, si es repassa el potencial de l’equip de Landa, s’observa que porta escuders per espantar fins i tot els intocables de l’Ineos: Damiano Caruso, segon al Giro; Wout Poels, que fa anys era el suport més ferm de Chris Froome, i Mark Padun, que es va atrevir a guanyar les dues grans etapes de muntanya del Dauphiné. «Porto un equip superpotent i estem preparats per donar-ho tot des del primer dia perquè en aquesta Vuelta no hi haurà descans».

Landa no corria la ronda espanyola des de 2015, quan va guanyar la gran etapa d’Andorra i va ser l’artífex de l’Astanà per destronar Tom Dumoulin, a un dia de Madrid, i entregar el triomf a Fabio Aru, que llavors era el seu company. 

Partidari gairebé sempre de disputar el Giro abans que el Tour, només va tenir la Vuelta al seu calendari el 2018, però va patir una topada terrible a la clàssica de Sant Sebastià, una ensopegada més al camí del corredor amb més dolenta sort entre les figures del pilot. Accidents al Tour i al Giro i talls per culpa del vent (compte amb l’aire en l’etapa de diumenge) han privat Landa de tenir als 31 anys un palmarès molt més ampli en victòries en voltes per etapes més enllà de dues victòries en la Vuelta a Burgos i un Giro del Trentino.

El perillós Roglic

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Landa, tots sense excepció, hauran d’estar pendents del ciclista titular del dorsal número u, de Primoz Roglic, que arriba també amb alguna incertesa per la caiguda que li va provocar l’abandonament del Tour però alhora amb la confiança que li va fer guanyar la medalla d’or en la contrarellotge de Tòquio. Si el 5 de setembre conserva el jersei vermell a Santiago de Compostel·la haurà guanyat la tercera ronda espanyola de forma consecutiva. «Sempre m’ha agradat venir a la Vuelta i guanyar-la. Tinc grans records dels triomfs el 2019 i 2020. En pocs dies es veurà si estic preparat per tornar a aspirar a la victòria. Tinc confiança i porto un gran equip per protegir-me».

Roglic, entre la recuperació després del Tour, entre confirmar la seva presència a una Vuelta que inicialment no figurava a la seva campanya ciclista i sobretot amb el viatge al Japó pels Jocs, no ha pogut inspeccionar les cimeres inèdites que hi ha aquest any. «No conec les pujades que han preparat en aquesta edició, a diferència de les anteriors. Però si em responen les cames no hi hauria d’haver cap problema». Avui mateix ja es destaparà.