La ronda espanyola

Taaramäe, líder de la Vuelta davant la falta d’ambició

El ciclista estonià triomfa en solitari en la primera arribada en alt de la carrera davant un gran grup que li va deixar agafar minuts de glòria.
El Movistar, sobretot, no va voler entrar a la baralla fins al final amb un atac d’Enric Mas a la meta del Pitón Blanco.

LA VUELTA / PHOTOGOMEZ SPORT

Al tren ciclista cal pujar-hi quan arriba l’ocasió. Les oportunitats no s’han de deixar passar, sobretot quan no s’ha guanyat una etapa ni al Tour ni al Giro i des de l’octubre de l’any passat, amb Marc Soler guanyant a la Vuelta, el Movistar no aconsegueix res destacable llevat d’un triomf d’Alejandro Valverde, sempre el mateix, al Dauphiné. La falta d’ambició del conjunt telefònic va posar amb safata el regal infinit que un ciclista estonià anomenat Rein Taaramäe va aconseguir aquest dilluns al cim del Picón Blanco per aconseguir el triomf i a sobre vestir-se amb el jersei vermell de líder.

Tots els equips, a la primera arribada en alt de la carrera, per carreteres burgaleses on va desaparèixer de sobte l’estiu per submergir-se en una tardor avançada, fred, vent i fins i tot boira, van deixar una escapada que va arribar a tenir fins a 9 minuts. Tots van voler que el Jumbo de Primoz Roglic agafés el timó de la Vuelta. Però Roglic no va voler desgastar els seus perquè sabia que despullar-se de vermell era un plaer, com banyar-se al mar en una platja naturista; molts dies, 18 etapes encara, una bogeria, una insensatesa ser al capdavant de la carrera fins a la contrarellotge final de Santiago.

⏯ Cambio de liderato, lucha en la niebla y alguna sorpresa entre los favoritos en la primera llegada en alto de #LaVuelta21. Revívelo en 1'.

⏯An emotional new leader after a foggy first time up to the Picón Blanco was the result of this 3rd stage. The 1' summary.@gorouvy pic.twitter.com/5Vo6BlJM6F
— La Vuelta (@lavuelta) 16 de agosto de 2021

Però el Movistar no està per a regals sobretot quan el 2021 no és l’any més brillant del principal equip espanyol; no arriben les victòries, no s’assoleixen els podis, s’escapen tots els joves de brillant futur, que se’n va a altres equips, i Soler, que havia de ser la referència del grup abans de la contractació de Mas, fitxa per l’Emirates per convertir-se en gregari de Tadej Pogacar.

Enric Mas tenia aquest dilluns la victòria d’etapa a les cames. Miguel Ángel López, ‘Superman’ al gran grup, podia gaudir de certa llibertat per atacar de lluny i fins i tot Valverde, a qui no se li pot exigir res, semblava ascendir pel Picón Blanco amb ganes d’embolic i amb aquesta força que encara no han perdut unes cames de 41 anys.

❤️La emoción de 🇪🇪 Rein Taaramäe tras su victoria en solitario en la cima del Picón Blanco. ¡Piel de gallina!

🤩The emotions from Taaramäe and @IntermarcheWG after an amazing win in today's uphill finish! Well done!#LaVuelta21 pic.twitter.com/M4UhC53qxj
— La Vuelta (@lavuelta) 16 de agosto de 2021

El gran grup va fer la migdiada camí de la primera arribada en alt de la Vuelta mentre els escapats aconseguien minuts de diferència que els semblaven la glòria. I només al final el Bahrain va reaccionar quan Mikel Landa va donar l’ordre de xafarranxo per a un atac del ciclista alabès que va preferir guardar per a un altre dia. Egan Bernal anava amagat mentre el seu company Richard Carapaz, amb 2.48 minuts entregats a la meta, molt Tour i molt títol de campió olímpic, deia adeu al triomf de la Vuelta a la tercera etapa. ¿I els Movistar? ¿On eren? Cap gregari va actuar per retallar temps amb molta carretera plana abans del Picón Blanco. Van donar oxigen, alegria i fins i tot energies als escapats per creure el que semblava impossible i el que mai hauria passat amb una mínima ambició: el triomf de Taaramäe.

Notícies relacionades

Roglic no semblava ni preocupar-se davant l’alarma d’arribar als quilòmetres finals sense companys. Landa demanava calma a Damiano Caruso i només Mas, a 250 metres, va decidir saltar, massa tard, amb ‘Superman’ a la seva roda, un moviment que també va ser una mica estrany, per deixar la sensació que s’havia deixat escapar un triomf d’etapa.

Taramäe, un ciclista nascut a Estònia i que ha corregut molts anys a França, ni s’ho creia, una victòria que li va arribar curiosament sis anys després d’imposar-se a la Vuelta a Burgos. Aquest dimarts, camí de Molina de Aragón, podrà donar les gràcies en el gran grup.