La ronda espanyola

Caiguda i abandonament de tristesa de Valverde a la Vuelta

El corredor murcià cau per un precipici i presenta una fractura a la clavícula dreta, de la qual serà operat aquest dissabte
Era la seva 15a participació en la carrera que va guanyar el 2009, amb tres segons llocs i tres tercers

EPC

«És un abandonament de tristesa», escrivia en el seu WhatsApp José Miguel Echávarri, el tècnic que va fitxar Alejandro Valverde per a l’equip que ara es diu Movistar, el 2005. «Es recuperarà perquè és tan tossut que ni se li acudirà retirar-se del ciclisme per una caiguda», deia al telèfon Vicent Belda, el director que el va fer debutar a la Vuelta el 2002 quan el corredor murcià només tenia 22 anys. «Va baixar de la bici a l’etapa de l’Angliru perquè era molt jove i perquè així ho teníem programat». No queda ningú en actiu de la temporada que Tadej Pogacar va fer 4 anys.

Dijous, a la muntanya de Cullera, a la sisena etapa, Valverde va arribar, manillar amb manillar, al costat d’Egan Bernal, guanyador del Tour 2019 i el Giro 2020, i 17 anys més jove. I aquest divendres anava quart de la general. Anava com un coet. Anava sempre al costat d’Enric Mas per donar-li ànim, consell, protecció i per obrir-li el camí amb un atac a 46 quilòmetres de l’arribada al costerut Balcó d’Alacant on va guanyar escapat l’australià Michael Storer.

🎥😥 @alejanvalverde sufre una caída después de su ataque. ¡Mucho ánimo, campeón!

🇪🇸 Crash for Alejandro Valverde @Movistar_Team just after his attack. Cheer up, sir! 🙌#LaVuelta21 pic.twitter.com/MFn1iMZQuU
— La Vuelta (@lavuelta) 20 de agosto de 2021

Un quilòmetre després del seu atac, en una baixadeta, en un revolt, en un forat, es va ficar la roda del davant de Valverde. Davant seu corria Richard Carapaz, que ni se’n va assabentar. La bici li va embogir. Se’n va anar directe cap al precipici i encara va tenir moltíssima sort perquè va salvar pels pèls un impacte que fa esgarrifar contra la barrera de seguretat. Es queixava de la clavícula. «No està trencada», l’animava Mikel Martínez, metge de la Vuelta. Estava atordit. Es treia la tireta del nas, la que sempre porta per respirar millor.

Al seu costat hi havia ‘Rojillas’, així anomena tothom al Movistar a José Joaquín Rojas, murcià i ‘andorrà’. Va pujar a la bici, Rojas al seu costat. Però el pedaleig no era el de Valverde, el del ciclista que disputava la seva 15a Vuelta, el corredor que va guanyar la carrera el 2009 per ser tres vegades segon, tres vegades tercer, una vegada quart i una altra cinquè.

#lavuelta21 hay que susto. Por suerte no fue nada. Algo en la ruta piso y se le fue la bici pic.twitter.com/8Do4ES6UDm
— Marcelo La Gattina (@MLaGattina) 20 de agosto de 2021

Es va aturar. Ara estava amb Txente García Acosta, el seu director i el seu antic company, qui un dia de defalliment pujant el Ventoux a la Dauphiné va creuar l’últim l’etapa per darrere de Valverde, a qui auxiliava, perquè no constés en el palmarès del murcià que havia sigut el pitjor en la pujada al ‘Gegant de la Provença’. Valverde es queixava de la clavícula, el maluc, les costelles; tot el cos li feia mal. Plorava de ràbia perquè a ell no li agrada retirar-se. Però no podia seguir. Hores després les proves radiològiques fetes a l’Hospital d’Alacant han reflectit que presentava una fractura a la clavícula dreta, de la qual serà operat aquest dissabte a Múrcia.

L’abandonament el va agafar a prop de casa seva, als afores de Múrcia. Serà difícil que aquest any torni perquè s’haurà de recuperar, més del cop anímic que del físic, i perquè el Mundial del 2021 no està fet a la mesura del ciclista que es va vestir el 2018 amb el jersei arc de Sant Martí.

Notícies relacionades

Per davant, escapat, Carlos Verona, el seu gregari, lluitava sense èxit per homenatjar-lo amb un triomf d’etapa. Va ser segon. «Hi havia molta confusió a l’equip per la caiguda. Ara l’important és que es recuperi bé». Superman López i Enric Mas es van quedar gelats, malgrat la calor regnant a la serra d’Alacant. Van deixar per diumenge qualsevol ofensiva contra Roglic. «Estic molt trist pel nostre Bala perquè ens donava molta tranquil·litat i seguretat. El Movistar perd molt amb la seva baixa», deia el ciclista colombià.

Mas no tenia ni ganes de parlar, Roglic feia vots per una ràpida recuperació del Bala, com l’anomena tothom del pilot. A Andorra va preferir deixar escapar la victòria d’etapa del Tour perquè va pensar que no valia la pena jugar-se la pell amb cinc fills. I Valverde va frenar. A la Vuelta va estar de pega, per no veure el clot a la carretera. I encara va tenir la sort de les estrelles per no trencar-se cap os. Un abandonament de tristesa.