La ronda espanyola

Mas li indica a Roglic que vol la Vuelta

Magnifica ascensió a Velefique del ciclista mallorquí, marcat per l’eslovè després d’una ofensiva a 5 quilòmetres de la meta.
Triomf en solitari de Damiano Caruso, un dia duríssim de calor pels cims d’Almeria.

LA VUELTA / CXCLING

Les cartes estaven de cara amunt perquè Enric Mas li va ensenyar a Primoz Roglic la seva roda posterior, «segueix-la, sí pots» va semblar dir-li a cinc quilòmetres del cim del Velefique, un port aspre, sec, calorós i digne de ser transitat pel Tour si no estigués tan al sud d’Espanya i tan lluny de França.

Mas va assenyalar Roglic, no amb el dit, sinó amb la potència de les seves cames, per advertir-li que aquest any no es conforma amb la frase que va dir al començament del Tour. «Soc aquí per intentar pujar al podi de París». Aquest agost està per guanyar la Vuelta. I, prova d’això, es veu a l’alt de Velefique quan somriu, quan es mostra feliç, com si hagués pujat assegut còmodament al seient del cotxe, amb el climatitzador i sense haver patit el flagell de la calor per una pujada interminable, sense cap arbre, sense una ombra, on faltava l’oxigen i amb ràfegues de vent que quan arribaven semblava que era en una sauna amb un calefactor al cap. «No disfrutava tant des del 2018», confessava un alegre Mas. I el 2018 va acabar la Vuelta en segona posició. Però, atenció, en unes circumstàncies molt diferents de les actuals: va patir durant una primera setmana que ara ha acabat fort com un roure i segon de la general. Va millorar en la segona i va trobar el seu feliç toc de pedal en les jornades finals per guanyar la gran etapa d’Andorra a un dia de Madrid.

🏁 - 5 km | Etapa 9 - Stage 9 | #LaVuelta21

🇪🇸 ¡@EnricMasNicolau se mueve y solamente @rogla le puede seguir!

🔥 Enric Mas @Movistar_Team makes a move! Only the leader can follow

👉https://t.co/zqaO4Bw62K pic.twitter.com/NgWpQOnoqh
— La Vuelta (@lavuelta) 22 de agosto de 2021

Va ser el gran dia de Damiano Caruso, el ciclista que amb el segon lloc del Giro va deixar clar que ja ha deixat de ser un gregari. Va ser l’etapa en què Mikel Landa es va acomiadar de qualsevol gesta en la general (va perdre 5,47 minuts). Va ser la pujada a Velefique en què va patir Egan Bernal per evidenciar que no està tan fort com en la seva victòria a la ronda italiana i que li costarà tombar no només Roglic, sinó Mas i fins i tot al seu paisà del Movistar Superman López, que va protegir de forma admirable Mas, fins al seu atac, va aguantar després amb els rivals endarrerits i es va situar en la tercera plaça de la general. Res a afegir a tan brillant actuació.

📹La primera reacción de un exhausto @CarusoDamiano tras su exhibición camino del Alto de Velefique ☺️

👏A first reaction from an exhausted Damiano Caruso @BHRVictorious after his solo win! What a performance!#LaVuelta21 pic.twitter.com/2SSKlMRhG9
— La Vuelta (@lavuelta) 22 de agosto de 2021

I va ser també el diumenge que Roglic es va espantar quan va aixecar el cap per admirar des del peu del Velefique el pic del cim d’Almeria, on hi havia instal·lada la meta, que «semblava que era tan lluny, amb tanta calor i tan dur». Tant, que no es va plantejar atacar, sinó resistir i potser desaprofitar l’ocasió d’arribar a la primera jornada de descans d’aquest dilluns amb una mica més de 28 segons de diferència sobre Mas. Perquè Roglic, ho sap i té el trist record de la Planche des Belles Filles, quan va perdre el Tour davant Tadej Pogacar a les portes de París, pateix en la tercera setmana, s’ofega davant qualsevol complicació i només surt airós si altres li resolen els moments crítics, com va passar en el seu primer triomf a la Vuelta (2019) quan el Movistar el va salvar davant Pogacar perquè protegien la segona plaça d’Alejandro Valverde. O l’any passat quan també el Movistar va decidir a La Covatilla portar-lo amb carrossa i minimitzar l’atac de Richard Carapaz, el segon de la general.

Per això aquest diumenge, tàcticament, li convenia passar a l’atac, sabedor una altra vegada que quan arriben els quilòmetres decisius de l’etapa està sense equip, al contrari del Movistar, l’Ineos o fins i tot el Bahrain amb un Jack Haig que pot ser el convidat sorpresa a la festa de la Vuelta.

Notícies relacionades

Per això, només va poder marcar Mas, perseguir-lo i aguantar les envestides del mallorquí. «No crec que l’hagi tingut contra les cordes perquè anàvem els dos al màxim», es va sincerar el líder de Movistar. «Jo només vull viure el dia a dia i veure fins on arribo, que sigui a la victòria final. Però Mas no m’ha sorprès perquè ja sabia que era un escalador boníssim», va afegir Roglic, que, això sí, després de neutralitzar l’atac de Mas va decidir posar-se a roda del mallorquí, tot i que al final li va donar els relleus que el corredor balear li demanava; els dos sols, els dos demostrant que eren els millors i els més forts de la Vuelta.

¿Per què li va demanar relleus Mas? Senzill. Sabia que portant-lo a roda, Roglic, molt més explosiu, més fresc a la seva estela, malgrat la calor, s’escaparia en els metres finals i no volia la foto cedint terreny al ciclista eslovè.