El Tourmalet

Corrent amb una estufa al cap

Només s’ha de sortir en bici a les tres de la tarda el dia més calorós de l’any, amb una ampolleta d’aigua que de seguida es converteix en te calentó, per comprovar el que significa pedalar a gairebé 40 graus de temperatura

Corrent amb una estufa al cap

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Corrent amb una estufa al cap s’arriba a Còrdova, una ciutat curiosa perquè a l’avinguda de l’Aeroport, per on transita part del circuit final de la 12a etapa de la Vuelta, hi ha dues voreres. La de l’esquerra és buida de transeünts i la de dreta plena, amb les terrasses a vessar perquè és la de l’ombra, on la temperatura es manté en 30 graus.

Amb una estufa al cap surt de Jaén, i sense gairebé ombres a la carretera s’arriba a Còrdova. ¿Qui en dona més? ¿Es volen graus? ¿Es vol entrar en estat febril? A Còrdova el termòmetre comença a pujar, bull l’asfalt i s’arriben als 40 graus, tot i que l’estrany, el mes d’agost, hauria sigut que refresqués de Jaén a Còrdova. Com ho farà aquest divendres des de Còrdova a Villanueva de la Serena, d’Andalusia a Extremadura, on no només es comparteix veïnat sinó calor, molta calor. ¡Visca la calor!, que la setmana que ve per Cantàbria, Astúries i Galícia refrescarà. O almenys no farà aquest temps tòrrid que, la veritat, convida més a buscar una ombra i una gandula a la piscina que a rodar a 40 per hora sobre una bici, sense que corri l’aire i on en tot just uns quants minuts l’aigua dipositada al bidó es converteix en un caldo amb què escalfar el cos però en una altra època de l’any.

Amb els aires condicionats

Còrdova és la ciutat dels aires condicionats, de turistes que en volen conèixer el passat àrab i de gent que es refugia a casa, que es confina davant la calor i a qui només se li veu el pèl amb la fresca de la tarda.

Notícies relacionades

I mentrestant, els ciclistes mouen els pedals, s’ataquen entre ells i no obren la boca gaire queixant-se de la tremenda calor. És l’ofici i el que està bé, és igual que es digui Primoz Roglic o Enric Mas, resisteix i aguanta sobre la bici, faci calor, fred, plogui o fins i tot nevi. Molt debat hi va haver durant el Tour sobre si Tadej Pogacar podia flaquejar amb calor en una carrera que rodava per França en estat tardoral. I el dia que es va suar, per exemple camí d’Andorra, el ciclista eslovè va estar fresc com una rosa.

Però si algú vol fer una prova per comprovar en estat pur el que significa rodar en aquestes condicions, que pugi a la bici el dia més calorós de l’any, a això de les tres de la tarda, es col·loqui una ampolleta amb aigua i un casc al cap i de seguida veurà el que passa: se sua, costa respirar i l’aigua es converteix al cap de pocs minuts en una espècie de te calentó. Millor quedar-se a casa i esperar a la fresca, el que fan les veïnes i els veïns de Còrdova per sortir a passejar, a córrer o simplement a fer unes tapetes.