Així va ser el dia menys pensat de Superman

A l’exterior de l’autocar del Movistar aparcat a Sanxenxo només hi ha un parell d’auxiliars de l’equip. Les cortines cobreixen l’interior del vehicle. Només hi ha cinc corredors, tres per treballar, fins on puguin, i dos per conservar, per jugar a la defensiva en una etapa trampa per la província de Pontevedra que ha dissenyat Óscar Pereiro, un antic membre de l’equip, que els va donar un Tour l’any 2006.

Amb Alejandro Valverde hauria sigut una altra cosa a l’atac, però tal com està la situació s’ha de conservar el que es té. Enric Mas només ha d’estar pendent de la roda de Primoz Roglic; si ataca, cal seguir-lo. Superman López s’ha de cuidar de l’australià Jack Haig, perquè en una distracció, amb el Bahrain com a equip més fort de la carrera, pot patir un disgust.

L’ombra de Haig

És tan senzill com que dos i dos són quatre. Superman ha de ser l’ombra de Haig. Si salta es converteix en el seu imant i santes pasqües. I si es talla... Si es talla, tindrà tot el Bahrain per recompondre la situació i Superman viatjarà en carrossa com ho va fer Roglic després que Adam Yates desenterrés la destral de guerra a 60 quilòmetres de la meta.

Colòmbia pesa molt. Al seu país no volen, detesten, que les seves estrelles treballin per a d’altres, ja es pot dir ara Mas o, fa uns anys, en època de Nairo Quintana, Mikel Landa. Només feia falta escoltar les preguntes, totalment diferents de la resta de la premsa internacional, que li feien arribar a Superman a les conferències de premsa dels dos dies de descans.

Rere la roda de Bernal

I sense descans, en la penúltima etapa de la Vuelta, Superman s’oblida que s’ha d’enganxar a la roda de Haig. Va col·locat darrere d’Egan Bernal. És importantíssim ser el primer de la classe. Ataca Yates i Bernal respecta el seu salt, tradició de qualsevol equip. 10, 15, 50 metres... Haig se n’ha anat amb Yates, amb Roglic, amb Mas. Superman, que vigila a qui no toca, es queda tallat i entra en estat de desesperació. Només tira ell. Mira al seu voltant. Bernal no pensa ajudar-lo, ni David de la Cruz, perquè la cosa no va amb ell, ni Steven Kruijswijk, que seria acomiadat del Jumbo amb el seu cap eslovè per davant.

Prem una vegada i una altra el botó de l’orellera per parlar. A l’escolta, Txente García Acosta, que condueix el cotxe que circula a la cua del seu grup. Però qui pren les decisions és Eusebio Unzué, el cap, que va de copilot. Intenten calmar-lo, que no hi ha massa distància i que la captura és difícil, però no improbable.

Apareix Unzué

Van caient els segons i després els minuts. Superman va gairebé igual de ràpid, però no més que els escapats amb el Bahrain, que tiren com bojos per intentar noquejar-lo. De seguida perd un minut i ja en van dos quan els jutges autoritzen el cotxe del Movistar a passar al grup de Superman per auxiliar Enric Mas.

Unzué baixa la finestreta. Txente només disminueix una mica la velocitat. «Deixa de tirar, no val la pena». I afegeix el mànager de l’equip: «Rojas ve per darrere, espera’l, que t’ajudarà». Unzué, la Vuelta, tots saben que Superman ha perdut perquè quan arriba Rojas, esgotat per l’esforç, la resta de favorits ja estan a quatre minuts.

Miguel Ángel López malinterpreta les seves paraules. Es comença a escalfar. Es tanca en si mateix, el cap el traeix i després d’un repetjó descobreix un vehicle del Movistar i un auxiliar amb una ampolleta que rebutja. S’atura i se’n va darrere del cotxe. Tots creuen que a causa de l’ensurt li ha entrat una urgència. Es refugia darrere del cotxe entre un arbre, un hort i una quadra. No vol seguir. Està assegut al terra, al costat de la bici.

Patxi Vila i Imanol Erviti

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Arriba Patxi Vila, un altre dels directors, que va al segon cotxe amb Tomás Amezaga, un dels mecànics. Vila surt ràpid del cotxe i es col·loca a la gatzoneta al costat de Superman. Gesticula amb les mans, un, dos, tres, cinc minuts. Superman s’aixeca i va cap a la quadra. Els moviments amb les mans tradueixen la frase: un «deixa’m en pau». Vila s’aparta. Superman sembla que entra en raó però només agafa la bici per asseure’s sobre el quadro.

L’orellera treu espurnes. Fins i tot sembla impossible que Enric Mas, com diu a la meta, no s’hagi assabentat de res. Arriba Imanol Erviti, el capità de ruta de l’equip. Tira la bici i se’n va cap a Superman. Amb prou feines parlen un minut. Erviti veu que no hi ha res a fer i torna a la carrera. Superman es fica al cotxe auxiliar. Acaba de decidir que abandona la Vuelta. A la nit, durant el sopar, s’aixeca i demana perdó.