Canvi de guàrdia al ciclisme espanyol: els nous terços de Flandes:

No ha sigut el millor any per al ciclisme espanyol. El Giro, el Tour i la Vuelta es van saldar sense cap triomf d’etapa espanyol per primera vegada en tota la història, i per trobar l’últim guanyador d’una gran encara cal remuntar-se fins al Giro conquerit per Alberto Contador el 2015. I més desil·lusionant, si és que pot ser, va ser la participació als Jocs, on el somni d’una medalla olímpica que posés el coronament a la carrera d’Alejandro Valverde es va esvair ben aviat.

Ningú va poder agafar a Tòquio el relleu del ‘Bala’, als seus 41 anys el millor ciclista espanyol al ‘rànquing’ UCI (12è), per davant d’Enric Mas (19è) i a un món de Ion Izagirre (49è). I probablement el ciclista murcià estaria als Mundials de Flandes si no fos per la fractura de clavícula que el va obligar a abandonar la Vuelta. Després de les crítiques pel quintet olímpic i també per no presentar ningú en la contrarellotge dels recents Europeus, el seleccionador, Pascual Momparler, ha optat per renovar la selecció (empès també per les renúncies) i afrontarà aquests Mundials amb un equip molt jove, els nous terços de Flandes.

El més jove de tots, Carlos Rodríguez, disputarà aquest diumenge (14.30 hores, TDP i Eurosport) la contrarellotge que estrenarà els Mundials. El corredor d’Almuñécar és encara un sub-23 del 2001 que fa semblar vell fins i tot al bicampió del Tour Tadej Pogacar (1998), i que malgrat la seva joventut (20 anys) fa dues temporades que creix a foc lent a l’Ineos, l’equip més potent del gran grup. «Tenir l’oportunitat de disputar el Mundial elit és tot un orgull. Esperem poder donar el màxim i fer-ho el millor possible», reconeix.

No es preveu que el granadí atrapi medalla en una contrarellotge que comptarà amb contendents ferotges: l’italià Filippo Ganna, defensor del títol; el suís Stefan Küng, flamant campió d’Europa de la modalitat; el francès Rémi Cavagna; el prometedor Steffan Bissegger, una de les revelacions de l’any; el mateix Pogacar, i els locals Wout van Aert i Remco Evenepoel, que aspiren al podi tant aquest diumenge com el que ve, a la carrera en ruta. Però tampoc naufragarà el jove granadí de l’Ineos en una modalitat en què ja va aconseguir el bronze absolut als Campionats d’Espanya, per darrere de Ion Izagirre i David de la Cruz. «És un recorregut bastant pla. Tot i que tingui alguna corba són totes ràpides; serviran per agafar aire 5 o 6 segons i continuar pedalant. Serà pràcticament una hora d’agonia», analitza.

Rodríguez forma part de la nova generació de talents del ciclisme mundial, i de l’aposta dels equips per detectar tan aviat com sigui possible aquest talent i deixar que exploti. Pogacar és el màxim exponent d’una tendència que inclou l’altra gran perla del ciclisme espanyol, Juan Ayuso, a qui l’UAE va donar l’alternativa amb només 18 anys després de guanyar el Giro Baby i que, com Raúl García Pierna (una altra gran esperança espanyola), competirà a la prova Sub-23.

Sense triomfs encara al camp professional, Carlos Rodríguez ja ha deixat proves del seu potencial al llarg de l’últim any. Sens dubte el seu gran moment va ser al Tour de l’Avenir, on compartia galons amb Ayuso fins al seu abandonament per caiguda i on va estar a punt de completar una de remuntada heroica en l’última jornada. El ciclista, forjat a la Fundación Alberto Contador, va arribar a l’última etapa amb 2.18 de desavantatge sobre el noruec Tobias Johannessen i, després d’un atac quan faltaven 60 quilòmetres per a la meta i una sensacional ascensió final a l’Iseran (on Egan Bernal va sentenciar el Tour del 2019), es va quedar a només 8 segons (un temps també amb càrrega simbòlica) de completar la remuntada.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El mallot de la muntanya i l’honor de ser el millor entre els participants de primer i segon any van recompensar la seva gesta, però sobretot van reforçar la seva confiança i la de l’equip. El seu quart lloc a la Vuelta a Andalusia i una feina sensacional al Dauphiné (clau per al triomf de Richie Porte) va tenir la rúbrica la setmana passada al Tour de la Gran Bretanya, on l’Ineos va guanyar la contrarellotge per equips i va arribar a la meta amb només quatre homes: Richie Porte, Rohan Dennis, el medallista olímpic Ethan Hayter i... Carlos Rodríguez. «L’objectiu és donar el millor de mi i saber que ho he fet el millor possible. Serà molt difícil ser davant, hi ha gent molt bona i jo encara estic evolucionant com a corredor», explica amb cautela. 

Set dies després de la CRI, el granadí tornarà a competir amb el mallot de la selecció a la prova en ruta, on els galons recauran per primera vegada en Alex Aranburu, que la temporada vinent farà el camí invers del de Supermán López (d’Astanà a Movistar), i en Iván García Cortina, també de 25 anys, que no ha aconseguit brillar aquest any en la seva estrena de blau. Dos anys menys té el català Roger Adrià, el millor espanyol als Europeus passats, i debutant en un Mundial, com Antonio Soto (26) i Gonzalo Serrano (27). Dos ‘movistar’ més: Imanol Erviti (37) i Gorka Izagirre (33), aportaran la dosi d’experiència. Guanyar la batalla sembla impossible, però la missió d’aquests terços de Flandes és agafar experiència per a futures guerres.