Volta a Catalunya 2022: «Si Colbrelli pateix l’aturada cardíaca entrenant-se, es mor»

L’actuació ràpida dels metges de la prova ciclista va salvar la vida a Sonny Colbrelli, que es va esvanir després de travessar la meta en segona posició rere l’australià Michael Matthews. Flor Costa fa 27 anys que està al servei de la ronda catalana. És cirurgià i treballa habitualment a Quirúrgica Cirurgians. La seva relació amb el ciclisme és àmplia, ja que també ha col·laborat en la Titan Desert.

«A la Volta hi anem tres metges, repartits en tres cotxes i tres ambulàncies per evacuar de seguida els corredors en cas d’accident. Com sol ser habitual, un de nosaltres s’avança per arribar a la meta abans que els ciclistes i auxiliar-los en el supòsit que es produeixi una caiguda. Dilluns vaig ser jo la persona que es va avançar. L’arribada va ser correcta. No hi va haver cap problema, perquè el contratemps va passar després d’acabar l’etapa. Colbrelli es va esvanir a 100 metres de la línia de meta. «Jo vaig començar a sentir crits: ‘Ràpid, ràpid’. Vaig veure un tumult de gent i m’hi vaig acostar. Els companys acabaven d’arribar, així com un dels sanitaris d’una de les ambulàncies amb el desfibrador portàtil. Colbrelli era a terra. Patia convulsions. El primer que vaig fer va ser l’habitual en aquests casos, donar-li unes bufetades perquè mirés de reaccionar».

Sense pols

Flor Costa va comprovar que el corredor no tenia pols. «El massatge cardíac no era suficient perquè reaccionés, així que li vam aplicar una primera descàrrega. No respirava. Estava en situació d’aturada cardiorespiratòria». La situació era molt greu. «Vam començar a cronometrar. Van passar 5 o 6 minuts, no més. Afortunadament ja no va ser necessària una segona descàrrega. Els desfibradors portàtils porten incorporats un pulsòmetre. Llavors ja vam veure que Colbrelli tenia pols. Havia reaccionat».

Colbrelli, gràcies a la intervenció mèdica de la Volta, havia salvat la vida. «Ja estava conscient. No recordava res. Se’l va introduir a l’ambulància que el va traslladar d’urgència a l’hospital Josep Trueta de Girona, on va quedar ingressat perquè li practiquessin més proves». Allà es manté el corredor italià. La seva situació és estable i durant la nit es va poder comunicar amb els seus companys del Bahrain a través del xat de grup de WhatsApp per tranquil·litzar-los.

La caiguda de 1999

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«Va tenir la sort que l’aturada cardíaca es va produir a la zona d’arribada on érem els tres metges. Si li passa en un entrenament, en una carretera sense assistència sanitària, es mor. Fins i tot la situació hauria sigut molt complicada per a ell si arriba a patir l’aturada cardiorespiratòria durant una pujada, on tot el pilot va fragmentat i on és difícil, tot i que sempre mirem de repartir-nos correctament, situar els tres cotxes mèdics a prop de tots els corredors».

El contratemps de dilluns no va ser la pitjor situació mèdica per la qual s’ha passat Flor Costa en els 27 anys de servei a la Volta. «Jo estava a l’arribada de Vilanova i la Geltrú quan el 1999 va caure Manuel Sanroma en l’esprint final. Hi vaig arribar gairebé a l’instant, però no hi vaig poder fer res. Es va destrossar el crani en la caiguda, malgrat portar el casc, i va morir a l’acte. Tot i que, com altres metges, veiem morts en la nostra vida professional, va ser un dels pitjors dies de la meva vida professional. Recordo que a la nit, per les emocions sofertes, em vaig posar a plorar. Va ser molt angoixant».